Adaptación al esfuerzo en adultos con riesgo cardiometabólico: Efectos de un programa de intervención de hábitos saludables

Abstract

Els factors associats a estils de vida poc saludables són modificables i podrien revertir-se mitjançant intervencions centrades en el canvi del comportament. L'entrenament aeròbic continu (EAC), tradicionalment realitzat a intensitats moderades, pot ser una opció segura. No obstant això, des de fa alguns anys, hi ha hagut un interès creixent en l'aplicació de l'entrenament aeròbic en intervals (EAI). El nivell d'aptitud cardiorespiratòria (CRF) s'ha identificat com un factor important de predicció de la mortalitat. A més, un nivell baix de CRF multiplica el risc de patir síndrome metabòlica i els seus factors de risc, mentre que una bona CRF el disminueix. L’objectiu d’aquesta tesi va ser analitzar la resposta fisiològica a l’esforç físic en proves ergo espiromètriques (pERG) en persones adultes que presenten factors de risc cardiometabòlic. L'estudi va consistir en un assaig clínic controlat aleatori de 40 setmanes de durada; 16 setmanes programa d'exercici físic semi supervisat i 24 setmanes de seguiment. La mostra va estar composta per 61 adults poc actius (23 homes i 38 dones; M = 44.6 anys, DE = 4.6) amb almenys un factor de risc cardiometabòlic. Els participants van ser dividits en tres grups de manera aleatòria: (1) entrenament aeròbic en intervals i assessorament (EAI) (n=20); (2) entrenament aeròbic continu i assessorament (EAC) (n = 23); o (3) exclusivament assessorament (GC) (n = 18). Es va avaluar la CRF, en termes de consum màxim d'oxigen (VO2PIC), consum d'oxigen al punt de compensació respiratòria (VO2RCP), índex d'eficiència ventilatòria (VE/VCO2SLOPE), pendent d'eficiència de consum d'oxigen (OUES), durant les pERG a l'inici, després de la intervenció i el seguiment. Es va realitzar una anàlisi de components principals (PCA) de les sèries temporals de les variables freqüència cardíaca (FC), ventilació (VE), pressió expiratòria de diòxid de carboni (PETCO2) i pressió expiratòria d'oxigen (PETO2) obtingudes durant les PERG. Tots els programes d'intervenció van induir canvis significatius comparables a la CRF, però els canvis al VO2PICO van diferir en funció de si els participants podien o no aconseguir criteris màxims a l'inici. Aquells que no van obtenir els criteris màxims, el VO2PICO va augmentar significativament. Tots els programes també van induir augments significatius comparables no persistents del VO2VT, cap canvi en la VE/ VCO2SLOPE i millores persistents de OUES. Els tres programes van assolir una influència positiva sobre la coordinació cardiorespiratòria (CRC) amb una disminució del nombre de components principals (CP) en finalitzar la intervenció, augmentant el nombre de persones en les quals un sol CP pot explicar l'adaptació fisiològica a l'esforç. La intervenció d'EAI semi supervisada juntament amb l'assessorament sobre l'estil de vida va tenir efectes positius sobre l'adaptació fisiològica a l'esforç i l'aptitud cardiorespiratòria, però no va diferir substancialment del EAC o el GC.

Los factores asociados a estilos de vida poco saludables son modificables y podrían revertirse mediante intervenciones centradas en el cambio del comportamiento. El entrenamiento aeróbico continuo (EAC), tradicionalmente realizado a intensidades moderadas puede ser una opción segura. Sin embargo, desde hace algunos años, ha habido un interés creciente en la aplicación del entrenamiento aeróbico en intervalos (EAI). El nivel de aptitud cardiorrespiratoria (CRF) se ha identificado como un factor importante de predicción de la mortalidad. Además, un nivel bajo de CRF multiplica el riesgo de padecer de síndrome metabólico y sus factores de riesgo, mientras que una buena CRF lo disminuye. El objetivo de esta tesis fue analizar la respuesta fisiológica al esfuerzo físico en pruebas ergoespirométricas (pERG) en personas adultas que presentan factores de riesgo cardiometabólico. El estudio consistió en un ensayo clínico controlado aleatorio de 40 semanas de duración; 16 semanas programa de ejercicio físico semisupervisado y 24 semanas de seguimiento. Participaron 61 adultos poco activos (23 hombres y 38 mujeres; M = 44.6 años, DE = 4.6) con al menos un factor de riesgo cardiometabólico. Fueron aleatorizados en uno de los tres grupos de estudio: (1) entrenamiento aeróbico en intervalos y asesoramiento (EAI) (n = 20); (2) entrenamiento aeróbico continuo y asesoramiento (EAC) (n = 23); o (3) exclusivamente asesoramiento (GC) (n = 18). Se evaluó la CRF, en términos de consumo máximo de oxígeno (VO2PICO), consumo de oxígeno en el punto de compensación respiratoria (VO2RCP), pendiente de eficiencia ventilatoria (VE/VCO2SLOPE), pendiente de eficiencia de consumo de oxígeno (OUES), durante las pERG al inicio, después de la intervención y en el seguimiento. Se realizó un análisis de componentes principales (PCA) de las series temporales de las variables frecuencia cardiaca (FC), ventilación (VE), presión espiratoria de dióxido de carbono (PETCO2) y presión espiratoria de oxígeno (PETO2) obtenidas durante las pERG. Todos los programas de intervención indujeron cambios significativos comparables en la CRF, pero los cambios en el VO2PICO difirieron en función de si los participantes podían o no alcanzar criterios máximos al inicio. Aquellos que no alcanzaron los criterios máximos, el VO2PICO aumentó significativamente. Todos los programas también indujeron aumentos significativos comparables no persistentes del VO2VT, ningún cambio en la VE/VCO2SLOPE y mejoras persistentes de OUES. Los tres programas obtuvieron una influencia positiva sobre la coordinación cardiorrespiratoria (CRC) con una disminución del número de componentes principales (CP) al finalizar la intervención, aumentando el número de personas en las que un solo CP puede explicar la adaptación fisiológica al esfuerzo. La intervención de EAI semisupervisada junto con el asesoramiento sobre el estilo de vida tuvo efectos positivos sobre la adaptación fisiológica al esfuerzo y la aptitud cardiorrespiratoria, pero no difirió sustancialmente del EAC o el GC.

Factors associated with unhealthy lifestyles are modifiable and could be reversed by interventions focused on behavioral change. Continuous aerobic training (EAC), traditionally performed at moderate intensities can be a safe option. However, for some years now, there has been a growing interest in the application of aerobic interval training (EAI). Cardiorespiratory fitness (CRF) level has been identified as an important predictor of mortality. In addition, a low CRF level multiplies the risk of metabolic syndrome and its risk factors, while a good CRF decreases it. The aim of this thesis was to analyze the physiological response to physical effort in Cardiorespiratory fitness test (pERG) in adults with cardiometabolic risk factors. The study consisted of a randomized controlled clinical trial of 40 weeks duration, 16 weeks of semi-supervised physical exercise program and 24 weeks of follow-up. The sample consisted of 61 active adults (23 men and 38 women; M = 44.6 years, SD = 4.6) with at least one cardiometabolic risk factor. Participants were randomly divided into three groups: (1) aerobic interval training plus lifestyle counselling (EAI) (n = 20); (2) continuous aerobic training plus lifestyle counselling (EAC) (n = 23); or (3) lifestyle counselling (GC) (n = 18). CRF, in terms of peak oxygen uptake (VO2PEAK), oxygen uptake at the respiratory compensation point (VO2RCP), ventilatory efficiency index (VE/VCO2 SLOPE), oxygen uptake efficiency slope (OUES), was assessed during pERGs at baseline, after the intervention and at follow-up. Principal component analysis (PCA) was performed on the time series of the variables heart rate (HR), ventilation (VE), expiratory pressure of carbon dioxide (PETCO2) and expiratory pressure of oxygen (PETO2) obtained during the pERGs. All intervention programs induced comparable significant changes in CRF, but changes in VO2PEAK differed depending on whether or not participants were able to reach maximal criteria at baseline. For those who did not reach maximal criteria, VO2PEAK increased significantly. All programs also induced comparable non-persistent significant increases in VO2VT, no change in VE/VCO2SLOPE and persistent improvements in OUES. All three programs obtained a positive influence on cardiorespiratory coordination (CRC) with a decrease in the number of principal components (PC) at the end of the intervention, increasing the number of individuals in whom a single PC can explain physiological adaptation to the effort. The semi-supervised EAI intervention alongside lifestyle counseling had positive effects on physiological adaptation to effort and cardiorespiratory fitness but, did not differ substantially from EAC or GC.