Cultura cinematográfica, cinefilias e outros atos criativos de substituição na História do Cinema em Portugal (1948-1971)

Author

Duarte, Joana Isabel

Director

Barreira, Hugo

Nieto Ferrando, Jorge

Date of defense

2024-02-28

Pages

700 p.



Department/Institute

Universitat de Lleida. Departament de Filologia Catalana i Comunicació

Abstract

La cultura cinematogràfica transcendeix la visualització i la producció fílmica. És crucial abordar-la de manera holística, juntament amb altres pràctiques cinèfiles, anant més enllà de la creació cinematogràfica en si mateixa. Aquest estudi se centra en els diversos components que orbiten al voltant del cinema, com la premsa periòdica especialitzada, l'edició de llibres i el moviment de cineclubs a Portugal entre 1948 i 1971. Aquests eren, sovint, els substituts possibles davant l'absència de pel·lícules i la seva projecció que, per motius de censura o per falta d'interès dels distribuïdors, no arribaven a les pantalles portugueses. Associats a aquests fenòmens, coexisteixen formes de pensament i participació al cinema, ja sigui a través de la crítica, la difusió, la reflexió i l'educació al voltant del setè art, o en expressions més populars de la cultura cinèfila, com el culte a les estrelles. Aquest enfocament integral ofereix diverses contribucions en la identificació i relació d'agents comuns a la producció cinematogràfica i a la cultura cinematogràfica nacional i internacional. De fet, els cineastes i tècnics del cinema portuguès tenen connexions amb la cultura de cinema escrita i social que mereixen ser desenvolupades, tenint en compte que l'existència d'una cultura cinematogràfica sòlida és essencial per a la renovació del cinema nacional. Així mateix, aquest estudi aporta contribucions en l'establiment de vincles entre el cinema portuguès i altres cinematografies europees, no sols a nivell institucional i/o de direcció de pel·lícules, sinó especialment en l'intercanvi entre actors, cineclubs, crítics i revistes, en particular amb Espanya. Aprofitant un corpus d'estudi diversificat -que inclou l'anàlisi de la premsa especialitzada, les monografies de cinema i els butlletins dels cineclubs-, es pretén ampliar la comprensió de les cinefílies i de la cultura cinematogràfica portuguesa en relació amb diversos períodes de la història del cinema, com el Neorealisme i els Nous cinemes.


La cultura cinematográfica trasciende la visualización y la producción fílmica. Es crucial abordarla de manera holística, junto con otras prácticas cinéfilas, yendo más allá de la creación cinematográfica en sí misma. Este estudio se centra en los diversos componentes que orbitan alrededor del cine, como la prensa periódica especializada, la edición de libros y el movimiento de cineclubs en Portugal entre 1948 y 1971. Estos eran, a menudo, los sustitutos posibles ante la ausencia de películas y su proyección que, por motivos de censura o por falta de interés de los distribuidores, no llegaban a las pantallas portuguesas. Asociados a estos fenómenos, coexisten formas de pensamiento y participación en el cine, ya sea a través de la crítica, la difusión, la reflexión y la educación en torno del séptimo arte, o en expresiones más populares de la cultura cinéfila, como el culto a las estrellas. Este enfoque integral ofrece diversas contribuciones en la identificación y relación de agentes comunes a la producción cinematográfica y a la cultura cinematográfica nacional e internacional. De hecho, los cineastas y técnicos del cine portugués tienen conexiones con la cultura de cine escrita y social que merecen ser desarrolladas, teniendo en cuenta que la existencia de una cultura cinematográfica sólida es esencial para la renovación del cine nacional. Asimismo, este estudio aporta contribuciones en el establecimiento de vínculos entre el cine portugués y otras cinematografías europeas, no solo a nivel institucional y/o de dirección de películas, sino especialmente en el intercambio entre actores, cineclubes, críticos y revistas, en particular con España. Aprovechando un corpus de estudio diversificado - que incluye el análisis de la prensa especializada, las monografías de cine y los boletines de los cineclubes -, se pretende ampliar la comprensión de las cinefilias y de la cultura cinematográfica portuguesa en relación con diversos períodos de la historia del cine, como el Neorrealismo y los Nuevos cines.


Film culture is a broad phenomenon that transcends the circles of production and viewership of films. It is crucial to approach it holistically, taking into account other cinephile practices and going beyond cinematographic creation itself. This study focuses on various phenomena that orbit the sphere of cinema and thus occupy a space that is adjacent to it, such as the specialised periodical press, book publishing and the film club movement in Portugal between 1948 and 1971. These para-cinematic phenomena often played a compensatory role due to the absence of movies, film censorship or lack of interest on the part of distributors. For those reasons, many films often did not reach Portuguese screens. Although viewers could not watch certain movies, that did not prevent them from engaging in activities such as criticism, dissemination, reflection, and education about the seventh art, or in more popular expressions of cinephile culture, such as the general public's fascination with movie stars. This comprehensive approach contributes in multiple ways to the identification and assessment of the relations between those agents who participated in film production, as well as in national and international film culture. Indeed, Portuguese filmmakers and technicians maintained certain connections to written and social cinema culture that deserve to be developed, taking into account that the existence of a solid film culture is essential for the renewal of national cinema. Thus, this study contributes to establishing connections between Portuguese cinema and European cinematography at large, not only at the institutional and/or film creation levels, but particularly in what regards the interchanges between actors and stars, film clubs, critics and magazines. Given that this project's diverse corpus of study is one of its main strengths – it comprises an analysis of the specialized press, cinema monographs and film club bulletins – I tried to utilize the materials I found and analyse them to broaden the understanding of how Portuguese cinephilia and cinematographic culture worked in various periods in the history of cinema, such as Neorealism and the period of the so-called New Cinemas.

Keywords

Premsa periòdica de cinema; Cultura cinematogràfica; Cinèfilia; Prensa cinematográfica; Cultura cinematográfica; Cinefilia; Film magazines; Film culture; Cinephilia

Subjects

79 - Recreation. Entertainment. Games. Sport

Knowledge Area

Comunicació Audiovisual i Publicitat

Documents

This document contains embargoed files until 2024-08-26

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)