Historia natural del intervalo QTc e impacto pronóstico a corto y medio plazo en pacientes afectos por la COVID-19

Author

Mojón Álvarez, Diana

Director

Vaquerizo Montilla, Beatriz

Tutor

Farre Lopez, Nuria

Date of defense

2023-07-28

Pages

165 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina

Abstract

Al desembre del 2019 es van reportar els primers casos de la COVID-19, un síndrome respiratori agut que evolucionava en un nombre important de casos cap a una insuficiència respiratòria greu, fracàs multiorgànic i fins i tot mort. En els primers estudis realitzats es descriu un quadre proinflamatori sever que comporta complicacions a nivell cardiovascular. En el moment en què el nostre primer estudi va ser dissenyat, les dades relacionades amb l'affectació multisistèmica i els predictors de mala evolució de la infecció eren escasses. La presència d'un QTc prolongat semblava poder empitjorar el pronòstic, però la majoria d'aquesta informació provenia d'estudis que analitzaven el tractament amb hidroxicloroquina i azitromicina. D'altra banda, la prolongació de l'interval QTc de causa no farmacològica s'havia relacionat prèviament amb estats proinflamatoris. El nostre treball va estudiar la prevalença d'un interval QTc basal prolongat en pacients infectats pel SARS-CoV-2, la seva evolució a mitjà termini i la seva implicació pronòstica. Es va observar que hi havia una prevalença d'un interval QTc basal prolongat a l'ingrés en gairebé un 10% dels pacients, el que es va associar de forma independent amb una major mortalitat durant el mateix. El seguiment clínic dels supervivents durant un any i l'electrocardiogràfic als 8 mesos van mostrar que la majoria dels pacients normalitzaven l'interval QTc durant el seguiment. No es va observar una relació significativa entre un QTc prolongat, ni basal ni durant el seguiment, amb una major mortalitat, reingrés hospitalari o nova arrítmia. Això indicaria que la prolongació de l'interval QTc en la infecció aguda per SARS-CoV-2 és freqüent i es relaciona, en fase aguda, amb una major mortalitat, resolent-se de forma espontània en la majoria dels pacients durant el seguiment i no condicionant un pitjor pronòstic a mitjà termini.


En diciembre del 2019 se reportaron los primeros casos de la COVID-19, un síndrome respiratorio agudo que evolucionaba en un número importante de casos a una insuficiencia respiratoria grave, fracaso multiorgánico e incluso muerte. En los primeros estudios realizados se describía un cuadro proinflamatorio severo que conllevaba complicaciones a nivel cardiovascular. En el momento que nuestro primer estudio fue diseñado, los datos en relación a la afectación multisistémica y a los predictores de mala evolución de la infección eran escasos. La presencia de un QTc prolongado parecía que podía empeorar el pronóstico, pero la mayoría de esta información se derivaba de estudios que analizaban el tratamiento con hidroxicloroquina y azitromicina. Por otro lado, la prolongación del intervalo QTc de causa no farmacológica, se había relacionado previamente con estados proinflamatorios. Nuestro trabajo estudió la prevalencia de un intervalo QTc basal prolongado en pacientes infectados por el SARS-CoV2, su evolución a medio plazo y su implicación pronóstica. Se observó que una prevalencia de un QTc basal prolongado al ingreso en casi un 10% de los pacientes, lo que se asoció de forma independiente con una mayor mortalidad durante el mismo. El seguimiento clínico de los supervivientes durante un año y electrocardiográfico a los 8 meses mostró que la mayoría de los pacientes normalizaban el intervalo QTc en el seguimiento. No se observó una relación significativa entre un QTc prolongado ni basal ni en el seguimiento con mayor mortalidad, reingreso hospitalario o nueva arritmia. Esto indicaría que la prolongación del intervalo QTc en la infección aguda por SARS-CoV-2 es frecuente y se relaciona en fase aguda con mayor mortalidad, resolviéndose de forma espontánea en la mayoría de los pacientes en el seguimiento y no condicionando un peor pronóstico a medio plazo.


In December 2019, the first cases of COVID-19 were reported, an acute respiratory syndrome that progressed to severe respiratory failure, multiorgan failure, and even death in a significant number of cases. The initial studies described a severe proinflammatory condition associated with cardiovascular complications. At the time our first study was designed, there was limited data regarding multisystem involvement and predictors of poor infection outcomes. The presence of a prolonged QTc interval appeared to worsen the prognosis, but most of this information was derived from studies analyzing the treatment with hydroxychloroquine and azithromycin. Additionally, the prolongation of the QTc interval due to non-pharmacological causes had previously been associated with proinflammatory states. Our study examined the prevalence of prolonged baseline QTc interval in patients infected with SARS-CoV-2, its medium-term evolution, and its prognostic implications. It was observed that nearly 10% of patients had a prolonged baseline QTc interval upon admission, which was independently associated with higher mortality during the same period. Clinical follow-up of survivors for one year, along with electrocardiographic monitoring at 8 months, revealed that the majority of patients normalized their QTc interval over the course of follow-up. No significant relationship was observed between prolonged QTc interval, either at baseline or during follow-up, and increased mortality, hospital readmission, or new arrhythmia. These findings suggest that the prolongation of the QTc interval in acute SARS-CoV-2 infection is frequent and acutely associated with higher mortality, but it resolves spontaneously in the majority of patients during follow-up and does not contribute to a worse medium-term prognosis.

Keywords

Interval QTC; QT interval; Intervalo QTC; Electrocardiograma; Electrocardiogram; COVID-19

Subjects

61 - Medical sciences

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

dma1de1.pdf

28.41Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)