The predictive ability of c-peptide in distinguishing type 1 diabetes from type 2 diabetes in an outpatient population

Abstract

Aquest estudi investiga el paper dels nivells plasmàtics de pèptid C com a biomarcador per distingir entre la diabetis tipus 1 (T1D) i la diabetis tipus 2 (T2D) en entorns ambulatoris. Amb la diabetis convertint-se en un problema de salut global important, el diagnòstic errònia de T1D com a T2D ha estat cada cop més comú. L'estudi té com a objectiu millorar la precisió del diagnòstic i la gestió dels pacients mitjançant avaluacions del pèptid C mentre s'examina el seu impacte en la qualitat de vida relacionada amb la salut (CVRS) en pacients amb prediabetis, DT1 i DT2.

L'estudi es realitza en dues fases. La fase I inclou una revisió sistemàtica i una metaanàlisi per explorar l'associació entre els nivells de pèptid C i la classificació de la diabetis. Els resultats suggereixen que un tall de pèptid C de ≤0,16 nmol/L és molt eficaç per diferenciar la T1D de la T2D, amb una forta sensibilitat i especificitat. La fase II es basa en aquests resultats amb una cohort de 301 pacients de serveis ambulatoris, classificats per tipus de diabetis i estat de prediabetis. La subfase 1 valida el tall del pèptid C per a la diabetis recentment diagnosticada, mostrant una precisió del 83% i una sensibilitat del 74%. La subfase 2 avalua la CVRS i revela diferències significatives entre els grups de pacients, especialment en la mobilitat, l'autocura i els factors psicològics com l'ansietat i la depressió.

L'estudi també posa de manifest les llacunes en el coneixement de la diabetis, amb un 65,8% dels participants que no tenen prou comprensió, cosa que indica la necessitat d'una millor educació. En conclusió, la investigació confirma que els nivells de pèptid C són un marcador fiable per distingir T1D de T2D i estan associats amb els resultats de la HRQoL. Els resultats suggereixen que millorar l'educació en diabetis podria millorar l'autogestió del pacient i l'adherència al tractament.

Este estudio investiga el papel de los niveles plasmáticos de péptido C como biomarcador para distinguir entre diabetes tipo 1 (DT1) y diabetes tipo 2 (DT2) en entornos ambulatorios. Dado que la diabetes se está convirtiendo en un importante problema de salud mundial, el diagnóstico erróneo de diabetes tipo 1 como diabetes tipo 2 se ha vuelto cada vez más común. El estudio tiene como objetivo mejorar la precisión del diagnóstico y el tratamiento de los pacientes mediante evaluaciones del péptido C mientras examina su impacto en la calidad de vida relacionada con la salud (CVRS) en pacientes con prediabetes, diabetes tipo 1 y diabetes tipo 2.

El estudio se lleva a cabo en dos fases. La fase I incluye una revisión sistemática y un metanálisis para explorar la asociación entre los niveles de péptido C y la clasificación de la diabetes. Los hallazgos sugieren que un límite de péptido C de ≤0,16 nmol/L es muy eficaz para diferenciar la diabetes tipo 1 de la diabetes tipo 2, con una gran sensibilidad y especificidad. La fase II se basa en estos resultados con una cohorte de 301 pacientes de departamentos ambulatorios, categorizados por tipo de diabetes y estado de prediabetes. La subfase 1 valida el límite de péptido C para diabetes recién diagnosticada, mostrando una precisión del 83 % y una sensibilidad del 74 %. La subfase 2 evalúa la CVRS y revela diferencias significativas entre grupos de pacientes, particularmente en movilidad, autocuidado y factores psicológicos como la ansiedad y la depresión.

El estudio también destaca las lagunas en el conocimiento sobre la diabetes: el 65,8% de los participantes carece de comprensión suficiente, lo que indica la necesidad de una mejor educación. En conclusión, la investigación confirma que los niveles de péptido C son un marcador confiable para distinguir la diabetes tipo 1 de la diabetes tipo 2 y están asociados con los resultados de la CVRS. Los hallazgos sugieren que mejorar la educación sobre la diabetes podría mejorar el autocuidado del paciente y la adherencia al tratamiento.

This study investigates the role of plasma C-peptide levels as a biomarker for distinguishing between Type 1 Diabetes (T1D) and Type 2 Diabetes (T2D) in outpatient settings. With diabetes becoming a major global health issue, the misdiagnosis of T1D as T2D has been increasingly common. The study aims to improve diagnostic accuracy and patient management through C-peptide assessments while examining its impact on health-related quality of life (HRQoL) in patients with prediabetes, T1D, and T2D. The study is conducted in two phases. Phase I includes a systematic review and meta-analysis to explore the association between C-peptide levels and diabetes classification. Findings suggest that a C-peptide cutoff of ≤0.16 nmol/L is highly effective in differentiating T1D from T2D, with strong sensitivity and specificity. Phase II builds on these results with a cohort of 301 patients from outpatient departments, categorized by diabetes type and prediabetes status. Subphase 1 validates the C-peptide cutoff for newly diagnosed diabetes, showing an accuracy of 83% and sensitivity of 74%. Subphase 2 assesses HRQoL and reveals significant differences across patient groups, particularly in mobility, self-care, and psychological factors such as anxiety and depression. The study also highlights gaps in diabetes knowledge, with 65.8% of participants lacking sufficient understanding, indicating the need for better education. In conclusion, the research confirms that C-peptide levels are a reliable marker for distinguishing T1D from T2D and are associated with HRQoL outcomes. The findings suggest that enhancing diabetes education could improve patient self-management and treatment adherence.