En intervención. Luchas y conflictos morales en un programa de Libertad Asistida Especial en Santiago de Chile

Abstract

En aquesta recerca, interrogo les noves formes de govern de la delinqüència juvenil al Xile postdictatorial (des de 1990 d'ara endavant). Exploro les trajectòries institucionals i les experiències morals de les joves, les seves interaccions amb professionals i altres actors institucionals, així com els discursos i estratègies disposats per al seu tractament i reinserció social. Per a això, vaig realitzar una etnografia de dotze mesos en un Programa de Llibertat Assistida Especial pertanyent al sistema de justícia penal juvenil a Santiago de Xile. Els resultats d'aquesta recerca mostren que estar «en intervenció» implicava, per a les joves, ser constantment comminades a desistir del delicte, responsabilitzar-se pels seus actes i construir un projecte de vida autònom i «prosocial». Enfront d'aquesta exigència de transformació ètic-moral, les joves adoptaven diversos posicionaments subjectius. A més, podien arribar a experimentar formes específiques de sofriment moral a causa dels conflictes entre les exigències institucionals i els seus compromisos de carrer i delictuales. Obligades a ajustar les seves intervencions als models basats en l'evidència (per exemple, aproximacions basades en el risc criminal), les professionals feien un pragmàtic treball de síntesi, combinant les racionalitats expertes, la seva ethos professional i les seves disposicions personals a fi d'enfrontar aquests desafiaments que involucrava el treball amb els joves. Posant en relleu com les experiències juvenils transitaven entre els compromisos passats i la cerca d'un millor futur; entre la cura de si i de les unes altres i les amenaces a la seva integritat personal; i entre la conservació de la seva agència i l'obligació de complir amb els mandats institucionals, aquesta tesi subratlla la importància de reconèixer i donar lloc a les experiències morals i a les lluites quotidianes de les joves infractores de llei.

En esta investigación, interrogo las nuevas formas de gobierno de la delincuencia juvenil en el Chile postdictatorial (desde 1990 en adelante). Exploro las trayectorias institucionales y las experiencias morales de las/os jóvenes, sus interacciones con profesionales y otras/os actores institucionales, así como los discursos y estrategias dispuestos para su tratamiento y reinserción social. Para ello, realicé una etnografía de doce meses en un Programa de Libertad Asistida Especial perteneciente al sistema de justicia penal juvenil en Santiago de Chile. Los resultados de esta investigación muestran que estar «en intervención» implicaba, para las/os jóvenes, ser constantemente conminadas/os a desistir del delito, responsabilizarse por sus actos y construir un proyecto de vida autónomo y «prosocial». Frente a esta exigencia de transformación ético-moral, las/os jóvenes adoptaban diversos posicionamientos subjetivos. Además, podían llegar a experimentar formas específicas de sufrimiento moral debido a los conflictos entre las exigencias institucionales y sus compromisos callejeros y delictuales. Obligadas/os a ajustar sus intervenciones a los modelos basados en la evidencia (por ejemplo, aproximaciones basadas en el riesgo criminal), las/os profesionales realizaban un pragmático trabajo de síntesis, combinando las racionalidades expertas, su ethos profesional y sus disposiciones personales a fin de enfrentar estos desafíos que involucraba el trabajo con los jóvenes. Poniendo de relieve cómo las experiencias juveniles transitaban entre los compromisos pasados y la búsqueda de un mejor futuro; entre el cuidado de sí y de las/os otras/os y las amenazas a su integridad personal; y entre la conservación de su agencia y la obligación de cumplir con los mandatos institucionales, esta tesis subraya la importancia de reconocer y dar lugar a las experiencias morales y a las luchas cotidianas de las/os jóvenes infractoras/es de ley.

In this research, I interrogate the new forms of governance regarding juvenile delinquency in post-dictatorial Chile (1990 onwards). I explore the institutional trajectories and moral experiences of youths, their daily interactions with professionals and other institutional actors, and the discourses and strategies employed for their treatment and social reintegration. To do this, I conducted an ethnography over twelve months in a Youth Probation Program (called «Special Assisted Freedom Program») within the juvenile penal justice system in Santiago, Chile. The results of this research show that, for youths, being «in intervention» means that they are compelled to cease their criminal activities, take responsibility for their actions, and develop a «prosocial» and autonomous life plan. In response to this exigency of ethical-moral transformation, youths displayed various subjective positions. Moreover, youths could suffer from specific forms of moral distress because of conflicts between these institutional exigencies and their street and criminal commitments. Compelled to align their interventions with evidence-based models (e.g. criminal risk approaches), professionals carrying out a pragmatic synthesis, bringing together expert rationalities, their professional ethos, and their personal dispositions in order to face the challenges involved in the work with youths. Highlighting how youth experiences navigated between past commitments and the search for a better future; between self-care and care for others, and threats to their personal integrity; and between the preservation of their agency and the obligation to adhere to institutional mandates, this thesis underscores the importance of recognizing and addressing the moral experiences and everyday struggles of young offenders.