Beyond national interests: The domestic power competition behind Turkish Development Cooperation in Ethiopia 2004-2016 and 2016-2021

Abstract

Aquesta dissertació examina el fenomen de la cooperació al desenvolupament turca a l'Àfrica Subsahariana (SSA), un fenomen que ha atret un interès acadèmic creixent en les darreres dues dècades, especialment a causa de l’expansió de les activitats de Turquia en ajuda, educació i comerç. Tradicionalment, la implicació de Turquia a l’SSA s’ha emmarcat dins d’una perspectiva centrada en l’Estat, que emfatitza la política exterior turca com una eina per a la diversificació econòmica i geopolítica. No obstant això, aquest estudi sosté que aquest enfocament passa per alt la influència de la competició entre les elits internes en la presència internacional de Turquia. Específicament, la investigació explora el paper del Moviment Gülen (GM), una important xarxa de la societat civil turca que, de manera independent del govern liderat per Recep Tayyip Erdoğan, va ampliar la seva influència mitjançant la "cooperació al desenvolupament turca" en països de l’SSA.

A nivell teòric, utilitzant el marc teòric de la Sociologia del Poder, aquesta dissertació sosté que la cooperació al desenvolupament turca a l’SSA està influenciada per les dinàmiques de poder internes, on recursos com l’ajuda, l’educació i els negocis serveixen com a instruments per a la competició entre elits. Mitjançant un estudi de cas qualitatiu de la implicació de Turquia a Etiòpia, l’estudi revela com el GM i l’AKP van utilitzar l’activitat a l’SSA per ampliar la seva influència com a grups d’actors separats. Les dades s’obtenen de l’anàlisi de fonts primàries i secundàries, juntament amb una anàlisi qualitativa de contingut de 31 entrevistes amb actors clau a Etiòpia. Aquestes ofereixen perspectives sobre el canvi d’influència d’aquests actors entre 2004 i 2021, abastant les fases prèvies i posteriors a l’intent de cop d’Estat del 2016.

Aquest treball defensa, per tant, una nova perspectiva en les Relacions Internacionals (RI) que incorpori la política de poder interna en els anàlisis del compromís exterior, afirmant que els actors humans, més que els estats, són centrals en les dinàmiques de les relacions internacionals. Aquesta perspectiva proporciona una comprensió més matisada de la cooperació al desenvolupament i destaca el paper de la competició entre elits en la configuració de les seves activitats.

Esta disertación examina el fenómeno de la cooperación al desarrollo turca en el África Subsahariana (SSA), un fenómeno que ha atraído un interés académico creciente en las últimas dos décadas, especialmente debido a la expansión de las actividades de Turquía en materia de ayuda, educación y comercio. Tradicionalmente, la participación de Turquía en la SSA se ha enmarcado dentro de una perspectiva centrada en el Estado, enfatizando la política exterior turca como una herramienta para la diversificación económica y geopolítica. Sin embargo, este estudio sostiene que este enfoque pasa por alto la influencia de la competencia entre las élites nacionales en la presencia internacional de Turquía. Específicamente, la investigación explora el papel del Movimiento Gülen (GM), una importante red de la sociedad civil turca, que independientemente del gobierno liderado por Recep Tayyip Erdoğan, amplió su influencia a través de la "cooperación al desarrollo turca" en países de la SSA.

A nivel teórico, al emplear el marco teórico de la Sociología del Poder, esta disertación sostiene que la cooperación al desarrollo turca en la SSA está informada por las dinámicas de poder nacionales, donde recursos como la ayuda, la educación y los negocios sirven como instrumentos de competencia entre las élites. A través de un estudio de caso cualitativo del compromiso de Turquía en Etiopía, el estudio revela cómo el GM y el AKP utilizaron cada uno el compromiso en la SSA para expandir su influencia como grupos de actores separados. Los datos se derivan del análisis de fuentes primarias y secundarias, junto con un análisis de contenido cualitativo de 31 entrevistas con actores clave en Etiopía. Estas ofrecen perspectivas sobre el cambio en la influencia de estos actores desde 2004 hasta 2021, abarcando las fases pre y post intento de golpe de Estado en 2016.

Este trabajo aboga así por una nueva perspectiva en las Relaciones Internacionales (RI) que incorpore la política de poder interna en los análisis del compromiso exterior, afirmando que los actores humanos, más que los Estados, son centrales en las dinámicas de las relaciones internacionales. Esta perspectiva proporciona una comprensión más matizada de la cooperación al desarrollo y destaca el papel de la competencia entre élites en la configuración de sus actividades.

This dissertation examines the phenomenon of Turkish development cooperation in Sub-Saharan Africa (SSA), a phenomenon that has increasingly attracted academic interest in the past two decades, particularly due to Turkey's expanded activities in aid, education, and trade. Traditionally, Turkey’s involvement in SSA has been framed within a state-centric perspective, emphasizing Turkish foreign policy as a tool for economic and geopolitical diversification. However, this study contends that this approach overlooks the influence of domestic elite competition on Turkey’s international presence. Specifically, the research explores the role of the Gülen Movement (GM), a significant Turkish civil society network, which separately from the government led by Recep Tayyip Erdoğan, expanded its influence through “Turkish development cooperation” in SSA countries.

On a theoretical level, by employing the theoretical framework of Sociology of Power, this dissertation thus posits that Turkish development cooperation in SSA is informed by domestic power dynamics, where resources such as aid, education, and business serve as instruments for elite competition. Through a qualitative case study of Turkey’s engagement in Ethiopia, the study reveals how the GM and the AKP each utilized SSA engagement to expand their influence as separate actor groups. Data derived from an analysis of primary and secondary sources, along with a qualitative content analysis of 31 interviews with stakeholders in Ethiopia. They offer insights into the shifting influence of these actors from 2004 to 2021, across the pre- and post-2016 coup attempt phases.

This work thus pleads for a new lens in International Relations (IR) that incorporates domestic power politics into analyses of foreign engagement, asserting that human actors, rather than states, are central to the dynamics of international relations. This perspective provides a more nuanced understanding of development cooperation and highlights the role of elite competition in shaping its activities.