Analysis, description, and categorization of the political usage And consumption of commercial tools of information and Communications technology (ICT) by social movements

Abstract

This research examines the allegedly neutral role of internet technologies, including social media, in the context of civic engagement and political participation. Using the theoretical frameworks of Wendy Brown and Michel Foucault as applied to interactive systems, the study employs a mixed methods approach, including a literature review, interviews, surveys, and qualitative analysis to explore the following research questions: 1) How do political activists in the United States, specifically residents of Georgia, perceive the neutrality of technology? 2) Is there an assumption that technology is “values-free” in the context of political usage of Information and Communications Technologies (ICT) commercial tools? 3) How do theory, practice, context, and history reveal the non-neutrality of technology? 4) How has neoliberal rationality become embedded in the ICT commercial tools most commonly used by social movements? The literature review synthesizes key writings on neoliberalism and technology philosophy to establish the study’s theoretical basis. Interviews with 12 self-identified activists provide qualitative data on perceptions of technology neutrality, and a survey of 385 Georgia residents gathers quantitative data on social media and political engagement. Results indicate that, although activists rely heavily on commercial ICTs, most acknowledge that such technologies are inherently non-neutral. This non-neutrality stems from the embedded neoliberal rationality of prioritizing profits and revenue-generation over the values of users. However, activists continue to use ICTs due to lack of viable alternatives. The study concludes that the non-neutrality of technology, specifically ICTs, affects modern civic life and suggests that designers should consider values-centric frameworks beyond neoliberalism. Further research into emerging technologies like AI is recommended to mitigate issues that plagued predecessor ICTs.

Aquesta tesi doctoral examina el suposat paper neutral de les tecnologies d'Internet, incloses les xarxes socials, en el context del compromís cívic i la participació política. Utilitzant els marcs teòrics de Wendy Brown i Michel Foucault aplicats als sistemes interactius, l'estudi empra un enfocament de mètodes mixtos, que inclou una revisió de la literatura, entrevistes, enquestes i anàlisi qualitativa per explorar les següents preguntes d'investigació:

1. Com perceben els activistes polítics dels Estats Units, específicament els residents de Geòrgia, la neutralitat de la tecnologia? 2. Hi ha la suposició que la tecnologia està "lliure de valors" en el context de l'ús polític de les eines comercials de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)? 3. Com revelen la teoria, la pràctica, el context i la història la no neutralitat de la tecnologia? 4. Com s'ha integrat la racionalitat neoliberal en les eines comercials de les TIC més utilitzades pels moviments socials?

La revisió de la literatura sintetitza escrits clau sobre el neoliberalisme i la filosofia de la tecnologia per establir la base teòrica de l'estudi. Les entrevistes amb 12 auto identificats com a activistes proporcionen dades qualitatives sobre les percepcions de la neutralitat tecnològica, i una enquesta a 385 residents de Geòrgia recull dades quantitatives sobre les xarxes socials i el compromís polític.

Els resultats indiquen que, tot i que els activistes depenen en gran mesura de les TIC comercials, la majoria reconeix que aquestes tecnologies no són inherentment neutrals. Aquesta no neutralitat prové de la racionalitat neoliberal integrada de prioritzar els beneficis i la generació d'ingressos sobre els valors dels usuaris. No obstant això, els activistes continuen utilitzant les TIC a causa de la manca d'alternatives viables. L'estudi conclou que la no neutralitat de la tecnologia, específicament les TIC, afecta la vida cívica moderna i suggereix que els dissenyadors haurien de considerar marcs centrats en els valors més enllà del neoliberalisme. Es recomana continuar investigant sobre les tecnologies emergents com la IA per mitigar els problemes que van afectar les TIC predecessores.

En resum, aquesta tesi doctoral demostra que, tot i que la racionalitat neoliberal està integrada en les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), l'usuari mitjà no és necessàriament inconscient de la no neutralitat inherent a aquests sistemes. De la mateixa manera, a través de la literatura existent, queda clar que la no neutralitat de les TIC afecta tots els àmbits de la vida moderna, des de l'educació fins a l'activisme polític. Encara que una petita proporció dels activistes entrevistats per a aquest estudi van assenyalar que creien que les tecnologies socials s'alineaven amb els seus valors, la majoria va reconèixer que creuen que aquestes tecnologies són inherentment no neutrals. Fins i tot així, molts activistes encara admeten que utilitzen aquestes tecnologies, sovint a causa de la manca de solucions alternatives viables. La tesi conclou que el neoliberalisme no és només un sistema econòmic o un concepte acadèmic, sinó una racionalitat i una realitat global per a molts. El terme s'adhereix estretament al constructe que ha substituït, en la visió foucaultiana, amb molts als Estats Units equiparant erròniament els termes liberalisme i neoliberalisme amb el pensament "d'esquerres" o "socialista", la qual cosa al seu torn fa que qualsevol conceptualització àmplia del terme neoliberalisme sigui difícil, si no impossible en l'actual clima polític. Encara que molts senten que alguna cosa va malament amb la societat i amb l'acumulació inqüestionada de riquesa per part de l'1%, el públic en general és en gran mesura incapaç de posar un nom al constructe pel qual són oprimits.

Finalment, la tesi suggereix que és necessària una reflexió seriosa sobre la neutralitat de la tecnologia i la influència continuada del pensament neoliberal a mesura que avancem cap a l'alba de l'era de tecnologies més potents, és a dir, la Intel·ligència Artificial i el seu alineament amb els valors humans. La qüestió és si les noves TIC emergents formaran part d'aquest impuls i, en cas afirmatiu, si continuaran estant afectades pels mateixos problemes inherents als seus predecessors. La resposta encara està molt oberta al debat.