La universitat com a entorn promotor de la salut

Abstract

Durant les últimes tres dècades el paradigma de la promoció de la salut s’ha anat consolidant com una estratègia necessària i eficaç a les diferents proposicions clàssiques delineades en matèria de salut pública. En gran mesura, els preceptes conceptuals reivindicats en la Carta d’Ottawa han estat re-formulats i modelats amb el transcurs dels esdeveniments històrics i l’aparició de noves necessitats en salut degut a la globalització i als canvis socials. En aquesta conjuntura de proclames reivindicatives, a la dècada dels anys 80 l’Organització Mundial de la Salut comença a desenvolupar conjuntament amb les seves Oficines Regionals diferents estratègies sustentades en les regles de l’aproximació socioecològica en salut. En aquesta arena de canvi, a principis de la dècada dels 90 es dissenyen al Regne Unit les primeres propostes conceptuals d’Universitats Promotores de la Salut. La present tesi examina la definició del concepte Universitat Promotora de la Salut i analitza de quina manera les 22 universitats que integren la Xarxa Vives d’Universitats incorporen el paradigma de la promoció de la salut en les seves estructures. En la segona fase de la recerca, sota un estudi de cas s’analitza la capacitat de la Universitat d’Andorra d’esdevenir un entorn promotor de la salut. Partint d’una revisió exhaustiva de la literatura (scoping review) la primera part de la tesi explora el tractament tant conceptual com empíric que ha rebut el concepte d’Universitat Promotora de la Salut fins a l’actualitat. Així mateix, seguint les recomanacions metodològiques de l’anàlisi del concepte la primera de les aproximacions analitza les característiques conceptuals de la terminologia i proposa una definició integradora de la mateixa. A través de les característiques teòriques identificades mitjançant l’anàlisi del concepte s’ha construït una enquesta i els guions per a la realització de 7 entrevistes i d’1 grup de discussió amb diferents representants dels diferents col·lectius universitaris. S’ha avaluat la validesa del qüestionari mitjançant la realització d’un panell d’experts i s’ha administrat a una mostra de 133 participants de la Universitat d’Andorra. Els resultats principals del nostre estudi es poden agrupar en dues línies de coneixement. A nivell teòric, s’ha realitzat una revisió exhaustiva de la literatura i es proposa una definició concreta d’Universitat Promotora de la Salut A nivell metodològic, s’aporta un enfocament mixt d’investigació com a marc analític òptim per estudiar les característiques del concepte d’Universitat Promotora de Salut i la seva incorporació en les estructures de les universitats de la Xarxa Vives. Els resultats despresos de l’estudi de cas de la Universitat d’Andorra identifiquen un conjunt de factors que són percebuts com facilitadors per a la pràctica de la promoció de la salut així com alguns elements restrictius que s’haurien de considerar en el disseny d’una iniciativa d’Universitat Promotora de la Salut. En conjunt, la tesi mostra les divergències conceptuals en la caracterització del concepte d’Universitat Promotora de la Salut, així com la heterogeneïtat instrumental en la incorporació de la promoció de la salut en algunes universitats de la Xarxa Vives. S’aporta una definició del terme i es plantegen noves fórmules de treball que permetin a la Universitat d’Andorra esdevenir un entorn promotor de la salut.

Over the past three decades, the health promotion paradigm has become increasingly recognized as an essential and effective strategy alongside traditional public health approaches. The conceptual principles articulated in the Ottawa Charter have largely been redefined and reshaped by historical developments and the emergence of new public health challenges driven by globalization and social change. In this context of advocacy, the World Health Organization, in collaboration with its Regional Offices, began developing various strategies based on socio-ecological approaches during the 1980s. Within this evolving landscape, the first conceptual frameworks for Health Promoting Universities were formulated in the United Kingdom in the early 1990s. This thesis explores the definition of the Health Promoting University concept and examines how the 22 universities comprising the Vives University Network integrate the health promotion paradigm. In the second phase of the study, a case analysis is conducted to assess the University of Andorra’s capacity to establish itself as a health-promoting environment. Drawing on an extensive literature review (scoping review), the first part of this thesis investigates both the conceptual and empirical treatment of the Health Promoting University concept to date. Furthermore, adhering to methodological guidelines for concept analysis, the study first examines the conceptual characteristics of the term and subsequently proposes a comprehensive definition. Based on the theoretical attributes identified through this analysis, a survey and interview script were designed, leading to the conduct of seven interviews and one focus group with representatives from various university stakeholders. The validity of the questionnaire was assessed by an expert panel before being administered to a sample of 133 participants from the University of Andorra. The key contributions of this study can be categorized into two areas of knowledge. Theoretically, it offers a thorough literature review and proposes a precise definition of the Health Promoting University concept. Methodologically, it introduces a mixed- method approach as an optimal analytical framework for examining the characteristics of Health Promoting Universities and their integration into the structures of the universities within the Vives University Network. The findings from the University of Andorra case study highlight several factors perceived as facilitators of health promotion initiatives, as well as constraints that should be addressed in the design of a Health Promoting University model. Overall, this thesis underscores the conceptual divergences in the characterization of the Health Promoting University concept, along with the methodological variability in implementing health promotion within certain Mediterranean universities. It provides a clear definition of the term and proposes new strategies for further developing a Health Promoting University project in the University of Andorra.