Exposiciones de arquitectura en Barcelona (1939-2019). Una colección

Abstract

(English) The objective of this research is the study of the collection comprising the 950 architectural exhibitions held in Barcelona from the end of the Spanish Civil War to the present day. The study focuses on the «what» rather than the «how», that is, on their content beyond their display. The most common way architectural exhibitions have been studied is through their individuality or, in some cases, in small associations, but never through the entirety of their exhibition activity. However, in this dissertation, the exhibitions are understood as a whole, as an architectural collection that allows for establishing a series of relationships among them, revealing qualities that can only be uncovered through «the whole». Nor have they been considered from the plurality of the city that hosts them, despite their temporal concurrence and their dispersion across numerous locations in the city, whereas here they are taken as a body equivalent to the architecture of the city to which they belong and simultaneously help to shape.

Somewhere between theory and practice, architectural exhibitions serve as a platform for the dissemination and debate of ideas; they are part of and contribute to the architectural discourse of the city in which they are held. This is achieved by conveying a specific argument that stimulates architectural thinking through its content. Such content is composed of a selection of «pieces» usually taken from architectural collections or archives, generally housed in specialized institutions, as well as some elements produced ad hoc. In other words, the collections and archives from which this content is drawn represent an invaluable reserve for the «construction» of new exhibitions. The group of exhibitions that forms the body of study for this thesis is itself a collection, comprising 950 archives. Based on the above, this collection can be seen as a tool for the formation of new arguments and, therefore, new architectural discourses.

This research will dissect the exhibitions held in Barcelona from the perspective of the collection, extracting knowledge from both their morphology as exhibition act and the content of their discourse in relation to the city. This body of study will also allow for the revelation of characteristics of architectural exhibitions as an architectural practice in themselves, which, as a recent field of study, remain unexplored. Additionally, with the aim of highlighting the propositional role of architectural archives and collections and «learning to handle» the one addressed here, it will discuss reference case studies through which it will be demonstrated that the collection under study can be taken as an active and usable resource, stemming from the propositional idea intrinsic to all architectural projects. Through this research, it will be shown that this collection of exhibitions, in addition to having the capacity to reveal previously unknown issues that can only be evidenced through its collective condition, is not a passive repository of architectural elements but a latent gathering of ideas awaiting activation. It is a project tool capable of generating potential arguments that open new perspectives on the ongoing transformation of our built environment and its exhibitions.

(Català) L'objecte d'aquesta investigació és l'estudi de la col·lecció formada per les 950 exposicions d'arquitectura celebrades a Barcelona entre la fi de la Guerra Civil Espanyola i els nostres dies. L'estudi es centra en el «què» i no en el «com», és a dir, en el seu contingut més enllà del seu display. La forma més habitual en què les exposicions d'arquitectura han estat estudiades és des de la seva individualitat o, en alguns casos, en agrupacions reduïdes, però mai des de la totalitat de la seva activitat expositiva. No obstant això, en aquesta dissertació, les exposicions són enteses com un conjunt, com una col·lecció d'arquitectura que permet establir una sèrie de relacions entre elles, i que posa de manifest qualitats que només poden ser revelades des de «el tot». Tampoc han estat considerades des de la pluralitat de la ciutat que les acull, malgrat la seva concurrència temporal i la seva dispersió per nombrosos llocs de la ciutat, mentre que aquí són preses com un cos equivalent a l'arquitectura de la ciutat a la qual pertanyen, al mateix temps que conformen.

A mig camí entre la teoria i la pràctica, les exposicions d'arquitectura suposen una plataforma per a la difusió i el debat d'idees, formen part i contribueixen al discurs arquitectònic de la ciutat en què són celebrades. Tot això mitjançant la transmissió d'un determinat argument que estimuli el pensament arquitectònic a través del seu contingut. Aquest contingut està format per una selecció de «peces», habitualment preses de col·leccions o arxius d'arquitectura dipositats en institucions especialitzades, i alguns elements produïts ad hoc. És a dir, les col·leccions i arxius d'on s'extreu aquest contingut representen una reserva inestimable per a la «construcció» de noves exposicions. La reunió d'exposicions que conforma el cos d'estudi d'aquesta tesi és una col·lecció, per la qual cosa, atenent a l'anterior, aquesta pot ser considerada com una eina per a la conformació de nous arguments i, per tant, de nous discursos arquitectònics.

Aquesta investigació disseccionarà les exposicions celebrades a Barcelona des de la perspectiva de la col·lecció, extraient coneixement tant de la seva morfologia com a acte expositiu, com del contingut del seu discurs en relació a la ciutat. Aquest cos d'estudi permetrà també revelar característiques de les exposicions d'arquitectura com a pràctica arquitectònica en si mateixa que, per constituir un camp d'estudi recent, estan encara inexplorades. Paral·lelament, amb l'objectiu d'evidenciar el paper propositiu dels arxius i les col·leccions d'arquitectura i «aprendre a utilitzar» la que aquí ens ocupa, es discutiran casos d'estudi de referència, mitjançant els quals es posarà al descobert que la col·lecció que s'estudia pot ser presa com un recurs actiu i utilitzable, des de la idea propositiva intrínseca a tot projecte d'arquitectura. A través d'aquesta investigació es demostrarà que la present col·lecció d'exposicions, a més de tenir la capacitat per a revelar qüestions fins ara no conegudes i només evidenciables des de la seva condició de conjunt, no és un repositori passiu d'elements arquitectònics, sinó una reunió latent d'idees a l'espera de ser activades. És una eina de projecte amb capacitat per a detonar possibles arguments que obrin noves lectures sobre la transformació permanent del nostre entorn construït i les seves exposicions.

(Español) El objeto de esta investigación es el estudio de la colección formada por las 950 exposiciones de arquitectura celebradas en Barcelona entre el final de la guerra civil española y nuestros días. El estudio se centra en el «qué» y no el «cómo», es decir, en su contenido más allá de su display. La forma más habitual en que las exposiciones de arquitectura han sido estudiadas, es desde su individualidad o, en algunos casos, en reducidas agrupaciones, pero nunca desde la totalidad de su actividad expositiva. Sin embargo, en la presente disertación las exposiciones son entendidas como un conjunto, como una colección de arquitectura que permite establecer una serie de relaciones entre sí, y que pone de manifiesto cualidades que solo pueden ser reveladas desde «el todo». Tampoco han sido consideradas desde la pluralidad de la ciudad que las acoge, a pesar de su concurrencia temporal y de haberse esparcido por numerosos lugares de la ciudad, mientras que aquí son tomadas como un cuerpo equivalente a la arquitectura de la ciudad a la que pertenecen, a la par que conforman.

A medio camino entre la teoría y la práctica, las exposiciones de arquitectura suponen una plataforma para la difusión y el debate de ideas, forman parte y contribuyen al discurso arquitectónico de la ciudad en la que son celebradas. Todo ello por medio de transmitir un determinado argumento que estimule el pensamiento arquitectónico a través de su contenido. Este está formado por una selección de «piezas» habitualmente tomadas de colecciones o archivos de arquitectura depositados en instituciones especializadas, y algunos elementos producidos ad hoc. Es decir, las colecciones y archivos de donde se extrae dicho contenido suponen una reserva inestimable para la «construcción» de nuevas exposiciones. La reunión de exposiciones que conforma el cuerpo de estudio de esta tesis es una colección, por lo que, atendiendo a lo anterior, esta puede ser tomada como una herramienta para la conformación de nuevos argumentos, y, por tanto, de nuevos discursos arquitectónicos.

Esta investigación diseccionará las exposiciones celebradas en Barcelona desde la colección, extrayendo conocimiento tanto de su morfología como acto expositivo, como del contenido de su discurso en relación a la ciudad. Dicho cuerpo de estudio permitirá también revelar características de las exposiciones de arquitectura como práctica arquitectónica en sí misma que, por constituir un campo de estudio reciente, están aún inexploradas. A su vez, con el objetivo de evidenciar el papel propositivo de los archivos y colecciones de arquitectura y «aprender a manejar» la que aquí nos ocupa, discutirá sobre casos de estudio de referencia, mediante los que se pondrá al descubierto que la que se estudia en estas páginas puede ser tomada como un recurso activo y utilizable, desde la idea propositiva intrínseca a todo proyecto de arquitectura. A través de esta investigación se demostrará que la presente colección de exposiciones, además de tener la capacidad para revelar cuestiones hasta ahora no conocidas y solo evidenciables desde su condición de conjunto, no es un repositorio pasivo de elementos arquitectónicos sino una reunión latente de ideas a la espera de ser activadas. Una herramienta de proyecto con capacidad para detonar posibles argumentos que abran nuevas lecturas sobre la transformación permanente de nuestro entorno construido y sus exposiciones.