Geografías del desarrollo en el sur de Chile. Desposesión acuícola, resistencias comunitarias y gobernanza local de bienes comunes costeros

Abstract

El 2022, la producció aqüícola d'animals aquàtics va superar per primera vegada en la història la producció de la pesca de captura, consolidant una tendència de creixement sostingut des del 1970 que ha posicionat l'aqüicultura com un dels sectors productius més rellevants del sistema alimentari mundial. L'expansió d'aquest sector ha estat acompanyada de la difusió dels discursos de l'economia blava, segons els quals l'aqüicultura permetria conciliar el creixement econòmic i el desenvolupament social, contribuint a la sostenibilitat dels oceans, la seguretat alimentària mundial i el benestar de les comunitats costaneres. La inclusió generalitzada d'aquests discursos en agendes globals de desenvolupament ha promogut una reconfiguració capitalista profunda dels espais costaners i marins en diverses regions del món, en un context de preocupació creixent pels impactes socioecològics del desenvolupament geogràfic desigual de l'aqüicultura. Aquesta recerca cerca avançar en la comprensió de les transformacions socioespacials derivades de l'expansió de l'aqüicultura, així com dels efectes en les dinàmiques nacionals de desenvolupament i governança territorial. A través d'una metodologia d'estudi de cas de l'aqüicultura del salmó a Xile, i una aproximació teòrica que integra diverses aportacions de les ciències socials, s'analitzen els processos de formació i expansió de la salmonicultura xilena, els seus impactes en els sistemes socioecològics costaners i marins de la província de Chiloé, i les estratègies alternatives de desenvolupament i evolucions. El caràcter arxipelàgic del cas destudi, així com la diversitat cultural de la seva població, ofereix característiques excepcionals per comprendre els desafiaments socioeconòmics, polítics i ecològics que enfronta un dels principals productors de salmó de cultiu a nivell mundial. Les troballes revelen que la salmonicultura ha generat profunds canvis en els patrons de control funcional i apropiació simbòlica dels espais costaners i marins al sud de Xile a través del tancament de béns comuns costaners i la despulla de comunitats locals. Aquest procés de despossessió ha estat acompanyat de la invisibilització de les institucions, els processos i les pràctiques socioculturals que històricament han tingut lloc en aquest territori, representant-lo com un espai buit i endarrerit, i el desplegament posterior de discursos d'integració territorial, creixement econòmic i sostenibilitat ambiental. Tot i això, en l'última dècada s'adverteix una crisi de legitimitat de la salmonicultura, marcada pel sorgiment de moviments socials que pugnen per generar models alternatius de desenvolupament i governança territorial. En aquest context, els pobles originaris han assumit un rol preponderant mitjançant la sol·licitud i la creació d'àrees marines indígenes, que no només condicionen l'expansió o la relocalització de la salmonicultura, sinó que també estan promovent formes alternatives de desenvolupament, governança i conservació marina.

En 2022, la producción acuícola de animales acuáticos superó por primera vez en la historia a la producción de la pesca de captura, consolidando una tendencia de crecimiento sostenido desde 1970 que ha posicionado a la acuicultura como uno de los sectores productivos más relevantes del sistema alimentario mundial. La expansión de este sector ha estado acompañada de la difusión de los discursos de la economía azul, según los cuales la acuicultura permitiría conciliar crecimiento económico y desarrollo social, contribuyendo a la sostenibilidad de los océanos, la seguridad alimentaria mundial y el bienestar de las comunidades costeras. La inclusión generalizada de estos discursos en agendas globales de desarrollo ha promovido una profunda reconfiguración capitalista de los espacios costeros y marinos en diversas regiones del mundo, en un contexto de creciente preocupación por los impactos socioecológicos del desarrollo geográfico desigual de la acuicultura. La presente investigación busca avanzar en la comprensión de las transformaciones socioespaciales derivadas de la expansión de la acuicultura, así como de sus efectos en las dinámicas nacionales de desarrollo y gobernanza territorial. A través de una metodología de estudio de caso de la acuicultura del salmón en Chile, y una aproximación teórica que integra diversos aportes de las ciencias sociales, se analizan los procesos de formación y expansión de la salmonicultura chilena, sus impactos en los sistemas socioecológicos costeros y marinos de la provincia de Chiloé, y las estrategias alternativas de desarrollo y gobernanza territorial construidas desde los actores, prácticas y recursos locales. El carácter archipelágico del caso de estudio, así como la diversidad cultural de su población, ofrece características excepcionales para comprender los desafíos socioeconómicos, políticos y ecológicos que enfrenta uno de los principales productores de salmón de cultivo a nivel mundial. Los hallazgos revelan que la salmonicultura ha generado profundos cambios en los patrones de control funcional y apropiación simbólica de los espacios costeros y marinos en el sur de Chile a través del cercamiento de bienes comunes costeros y el despojo de comunidades locales. Este proceso de desposesión ha estado acompañado de la invisibilización de las instituciones, procesos y prácticas socioculturales que históricamente han tenido lugar en este territorio, representándolo como un espacio vacío y atrasado, y el posterior despliegue de discursos de integración territorial, crecimiento económico y sostenibilidad ambiental. No obstante, en la última década se advierte una crisis de legitimidad de la salmonicultura, marcada por el surgimiento de movimientos sociales que pugnan por generar modelos alternativos de desarrollo y gobernanza territorial. En este contexto, los pueblos originarios han asumido un rol preponderante mediante la solicitud y creación de áreas marinas indígenas, que no solo condicionan la expansión o relocalización de la salmonicultura, sino que también están promoviendo formas alternativas de desarrollo, gobernanza y conservación marina.

In 2022, aquaculture production of aquatic animals exceeded capture fisheries production for the first time in history, consolidating a trend of sustained growth since 1970 that has positioned aquaculture as one of the most important production sectors in the global food system. The expansion of this sector has been accompanied by the spread of the blue economy discourse, according to which aquaculture would allow the reconciliation of economic growth and social development, contributing to the sustainability of the oceans, global food security and the well-being of coastal communities. The widespread inclusion of these discourses in global development agendas has promoted a profound reconfiguration of coastal and marine spaces in various regions in a context of growing concern about the socio-ecological impacts of the uneven geographical development of aquaculture. This research seeks to advance in the understanding of the socio-spatial transformations derived from the expansion of aquaculture, as well as its effects on the national dynamics of development and territorial governance. Through a case study methodology of salmon aquaculture in Chile, and a theoretical approach that integrates diverse contributions from the social sciences, we analyse the processes of formation and expansion of Chilean salmon farming, its impacts on coastal and marine socio-ecological systems in the province of Chiloé, and the alternative strategies of development and territorial governance constructed by local actors, practices and resources. The archipelagic character of the case study, as well as the cultural diversity of its population, offers exceptional characteristics for understanding the socio-economic, political and ecological challenges faced by one of the world's leading producers of farmed salmon. The findings reveal that salmon farming has generated profound changes in the patterns of functional control and symbolic appropriation of coastal and marine spaces in southern Chile through the enclosure of coastal commons and the dispossession of local communities. This process of dispossession has been accompanied by the invisibilisation of the institutions, processes and socio-cultural practices that have historically occurred in this territory, representing it as an empty and backward space, and the subsequent deployment of discourses of territorial integration, economic growth and environmental sustainability. However, the last decade has seen a crisis of legitimacy for salmon farming, marked by the emergence of social movements struggling to generate alternative models of territorial development and governance. In this context, indigenous peoples have assumed a preponderant role by requesting and establishing indigenous marine areas, which not only condition the expansion or relocation of salmon farming, but are also promoting alternative forms of marine development, governance and conservation.