Resultado estético y calidad de vida en pacientes con cáncer de mama tratadas con cirugia conservadora después de tratamiento sistémico primario

Author

Suarez Valero, Mireia

Director

Rubio Rodríguez, Isabel Teresa

Sisó Raber, Christian

Tutor

Gil Moreno, Antonio, 1965-

Date of defense

2025-05-23

Pages

157 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia

Abstract

El tractament sistèmic primari en el càncer de mama ha guanyat protagonisme gràcies a la seva capacitat per augmentar la taxa de cirurgia conservadora. Aquest estudi prospectiu avalua la qualitat de vida, el resultat estètic i la satisfacció de les pacients sotmeses a CC després de TSP, tant des de la seva perspectiva com des de la de l’equip quirúrgic. Material i Mètodes Es van incloure 146 pacients tractades entre maig de 2016 i desembre de 2018. Es va avaluar la seva qualitat de vida mitjançant els qüestionaris EORTC C30 i B23, i el resultat estètic mitjançant una escala de Likert aplicada per la pròpia pacient i pel cirurgià. També es va utilitzar el software BCCT.core i la valoració d’un panell extern. Les mesures es van realitzar abans del tractament quirúrgic, al mes, als sis mesos, a l’any i als dos anys després de la cirurgia. Resultats L'edat mitjana de les pacients va ser de 55 anys (32-84 anys). El 71,9% dels tumors eren cT2, mentre que el 48,5% de les pacients eren cN0 i el 44,5% cN1. Es va observar una millora significativa en la qualitat de vida des de l’avaluació inicial fins als dos anys de seguiment (63,6 a 74,0; p=0,010), amb una major millora en les escales funcionals i reducció dels símptomes. No obstant això, la qualitat de vida va empitjorar en pacients majors de 55 anys a l’any (72,3 vs 62; p=0,008) i en aquelles que van rebre teràpia endocrina adjuvant (74,7 vs 64,1; p=0,022). Als dos anys, aquest deteriorament es va mantenir en dones ≥55 anys (79,6 vs 68,4; p=0,009) i va ser més pronunciat en pacients sotmeses a limfadenectomia axil·lar (82,3 vs 67,6; p<0,001). El resultat estètic, segons les pacients, es va mantenir estable amb una alta proporció d’avaluacions excel·lents/bonnes (81,6%-87,4%). No obstant això, la percepció dels cirurgians sobre aquests resultats va disminuir amb el temps, passant d’un 94,8% d’avaluacions positives al mes a un 85,7% als dos anys (p=0,032). Es va trobar una forta correlació entre el resultat estètic i la satisfacció de la pacient (coeficient de Spearman 0,703; p<0,001). Factors que van influir negativament en el resultat estètic van incloure l’edat ≥65 anys (OR 3,7; p=0,025), el tabaquisme (OR 6,4; p=0,005 a l’any i OR 9,5; p=0,005 als dos anys) i una mida de mama gran (OR 4,4; p=0,043). La satisfacció de la pacient va ser menor en casos on es va utilitzar arpó en lloc d'ecografia intraoperatòria (OR 6,3; p=0,045), quan el volum de la peça quirúrgica va ser ≥50 cm³ (OR 6,6; p=0,02) i en pacients fumadores (OR 11,4; p=0,008). A més, les reintervencions van mostrar una forta associació amb una menor satisfacció als sis mesos (OR 63,1; p=0,005). L’anàlisi de concordança estètica va mostrar una millor correlació entre l’avaluació de la pacient i del cirurgià (IK entre 0,26 i 0,43), així com entre el software BCCT.core i el panell d’observadors externs (IK entre 0,03 i 0,51). La concordança en satisfacció entre pacient i cirurgià va augmentar amb el temps (IK 0,27 al mes i 0,38 als dos anys). Conclusions La qualitat de vida global va millorar amb el seguiment, tot i que es va veure afectada negativament per l’edat avançada, l’ús de teràpia endocrina i la limfadenectomia. Un bon resultat estètic es va associar amb una major satisfacció de la pacient, mentre que factors com el tabaquisme, l’ús d’arpó, el major volum de la peça quirúrgica, una mida mamària gran i la reintervenció van impactar negativament en l’estètica i satisfacció. Amb el temps, els cirurgians van ser més crítics amb els resultats estètics en comparació amb les pacients. La concordança en els resultats estètics va ser millor entre pacient-cirurgià.


En la última década, el tratamiento sistémico primario en el cáncer de mama ha ganado protagonismo debido a su capacidad de aumentar la tasa de cirugía conservadora. Este estudio prospectivo evalúa la calidad de vida, el resultado estético y la satisfacción de las pacientes sometidas a CC tras TSP, tanto desde su perspectiva como desde la del equipo quirúrgico. Material y Métodos Se incluyeron 146 pacientes tratadas entre mayo de 2016 y diciembre de 2018. Se evaluó su calidad de vida mediante los cuestionarios EORTC C30 y B23, y el resultado estético mediante una escala de Likert aplicada por la propia paciente y el cirujano. También se utilizó el software BCCT.core y la valoración de un panel externo. Las mediciones se realizaron antes del tratamiento quirúrgico, al mes, a los seis meses, al año y a los dos años tras la cirugía. Resultados La media de edad de las pacientes fue de 55 años (32-84 años). El 71,9% de los tumores eran cT2, mientras que el 48,5% de las pacientes eran cN0 y el 44,5% cN1. Se observó una mejoría significativa en la calidad de vida desde la evaluación inicial hasta los dos años de seguimiento (63,6 a 74,0; p=0,010), con una mayor mejora en las escalas funcionales y reducción de los síntomas. Sin embargo, la calidad de vida empeoró en pacientes mayores de 55 años al año (72,3 vs 62; p=0,008) y en aquellas que recibieron terapia endocrina adyuvante (74,7 vs 64,1; p=0,022). A los dos años, este deterioro se mantuvo en mujeres ≥55 años (79,6 vs 68,4; p=0,009) y fue más pronunciado en pacientes sometidas a linfadenectomía axilar (82,3 vs 67,6; p<0,001). El resultado estético, según las pacientes, se mantuvo estable con una alta proporción de evaluaciones excelentes/buenas (81,6%-87,4%). Sin embargo, la percepción de los cirujanos sobre estos resultados disminuyó con el tiempo, pasando de un 94,8% de evaluaciones positivas al mes a un 85,7% a los dos años (p=0,032). Se encontró una fuerte correlación entre el resultado estético y la satisfacción de la paciente (coeficiente de Spearman 0,703; p<0,001). Factores que influyeron negativamente en el resultado estético incluyeron la edad ≥65 años (OR 3,7; p=0,025), el tabaquismo (OR 6,4; p=0,005 al año y OR 9,5; p=0,005 a los dos años) y un tamaño de mama grande (OR 4,4; p=0,043). La satisfacción de la paciente fue menor en casos donde se utilizó arpón en lugar de ecografía intraoperatoria (OR 6,3; p=0,045), cuando el volumen de la pieza quirúrgica fue ≥50 cm³ (OR 6,6; p=0,02) y en pacientes fumadoras (OR 11,4; p=0,008). Además, las reintervenciones mostraron una fuerte asociación con menor satisfacción a los seis meses (OR 63,1; p=0,005). El análisis de concordancia estética mostró una mejor correlación entre la evaluación del paciente y del cirujano (IK entre 0,26 y 0,43), así como entre el software BCCT.core y el panel de observadores externos (IK entre 0,03 y 0,51). La concordancia en satisfacción entre paciente y cirujano aumentó con el tiempo (IK 0,27 al mes y 0,38 a los dos años). Conclusiones La calidad de vida global mejoró con el seguimiento, aunque se vio afectada negativamente por la edad avanzada, el uso de terapia endocrina y la linfadenectomía. Un buen resultado estético se asoció con mayor satisfacción de la paciente, mientras que factores como el tabaquismo, el uso de arpón, el mayor volumen de la pieza quirúrgica, un tamaño mamario grande y la reintervención impactaron negativamente en la estética y satisfacción. Con el tiempo, los cirujanos fueron más críticos con los resultados estéticos en comparación con las pacientes. La concordancia en la evaluación estética fue mayor entre paciente y cirujano.


In the last decade, primary systemic therapy (PST) for breast cancer has gained prominence due to its ability to increase the rate of breast-conserving surgery (BCS). This prospective study evaluates the quality of life, aesthetic outcomes, and patient satisfaction following BCS after PST, from both the patient’s and the surgical team’s perspectives. Materials and Methods A total of 146 patients treated between May 2016 and December 2018 were included. Quality of life was assessed using the EORTC C30 and B23 questionnaires, and aesthetic outcomes were evaluated using a four-point Likert scale by both the patient and the surgeon. Additionally, the BCCT.core software and an external panel of observers were used. Assessments were conducted before surgery, at one month, six months, one year, and two years post-surgery. Results The mean patient age was 55 years (range 32-84). Most tumors were cT2 (71.9%), with 48.5% of patients classified as cN0 and 44.5% as cN1. A significant improvement in quality of life was observed from baseline to two-year follow-up (63.6 to 74.0; p=0.010), particularly in functional scales and symptom reduction. However, quality of life worsened after one year in patients >55 years old (72.3 vs 62; p=0.008) and those receiving adjuvant endocrine therapy (74.7 vs 64.1; p=0.022). At two years, this decline persisted in women ≥55 years (79.6 vs 68.4; p=0.009) and was more pronounced in patients undergoing axillary lymphadenectomy (82.3 vs 67.6; p<0.001). Aesthetic outcomes, as rated by patients, remained stable with a high proportion of excellent/good ratings (81.6%-87.4%). However, surgeons' evaluations became more critical over time, with positive ratings decreasing from 94.8% at one month to 85.7% at two years (p=0.032). A strong correlation was found between aesthetic outcomes and patient satisfaction (Spearman coefficient 0.703; p<0.001). Factors negatively affecting aesthetic results included age ≥65 years (OR 3.7; p=0.025), smoking (OR 6.4; p=0.005 at one year and OR 9.5; p=0.005 at two years), and large breast size (OR 4.4; p=0.043). Patient satisfaction was lower in cases where wire localization was used instead of intraoperative ultrasound (OR 6.3; p=0.045), when surgical specimen volume was ≥50 cm³ (OR 6.6; p=0.02), and in smokers (OR 11.4; p=0.008). Additionally, reoperations were strongly associated with lower satisfaction at six months (OR 63.1; p=0.005). Aesthetic concordance analysis showed better correlation between patient and surgeon assessments (IK 0.26-0.43) and between BCCT.core and external observers (IK 0.03-0.51). Satisfaction concordance between patient and surgeon improved over time (IK 0.27 at one month and 0.38 at two years). Conclusions Overall quality of life improved over time, though it was negatively affected by older age, endocrine therapy, and lymphadenectomy. Better aesthetic outcomes were associated with higher patient satisfaction, while factors such as smoking, wire localization, larger surgical specimen volume, large breast size, and reoperation negatively impacted aesthetic results and satisfaction. Over time, surgeons became more critical of aesthetic outcomes, whereas patient perception remained more stable. While aesthetic evaluation concordance was higher between patient and surgeon, and between BCCT.core and external observers, correlations were generally low to moderate

Keywords

Qualitat de vida; Quality of Life; Calidad de vida; Resultat estètic; Aesthetic Outcome; Resultado estético; Càncer de mama; Breast Cancer; Cancer de mama

Subjects

618 - Gynaecology. Obstetrics

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Documents

msv1de1.pdf

5.688Mb

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)