Els enterraments dins l’antiga església de Santa Maria de Besora. Estatus social i gènere. Un estudi osteoarqueològic

Abstract

Aquest treball presenta un estudi osteoarqueològic dels individus enterrats a l’interior de l’antiga església de Santa Maria de Besora, situada al cim d’un turó al Bisaura, entre Osona i el Ripollès. L’església, construïda al segle XI i vinculada al castell de Besora, va tenir funcions parroquials fins al segle XVIII. A més de servir com a centre religiós, l’exterior i l’interior de l’edifici es van utilitzar com a espais d’inhumació. Mentre que l’exterior va servir per enterrar-hi la major part de la població, l’interior es va ser d’ús exclusiu per a alguns individus. Les excavacions realitzades els anys 2017 i 2018 van documentar les restes esquelètiques de 77 individus enterrats, localitzats tant a l’interior de l’església com a l’atri adjacent. A dins, les inhumacions estaven distribuïdes en espais concrets com el presbiteri, la nau i el campanar. L’anàlisi de les restes ha permès caracteritzar diversos grups poblacionals separats cronològicament però vinculats per l’ús del mateix edifici com a espai funerari. L’estudi dels esquelets ha inclòs la determinació de dades biològiques bàsiques, així com l’anàlisi de patologies, anomalies i indicadors de salut. Les dades dels enterraments de l’atri s’han comparat amb una mostra prèvia del cementiri exterior, fet que ha permès descriure unes dinàmiques d’enterrament semblants i una caracterització de la població similar a les dues zones tot i que amb diferències subtils. Aquestes diferències s’han interpretat tenint en compte possibles biaixos i limitacions de la mostra. Pel que fa a l’interior de l’església, la combinació de dades arqueològiques, antropològiques i del context històric ha permès identificar la vinculació entre l’accés a aquests espais i l’estatus social. A l’edat mitjana, les inhumacions més privilegiades al presbiteri s’associen a la família dels Besora, propietaris del castell. A l’edat moderna, s’hi van enterrar homes que exercien càrrecs eclesiàstics, com preveres i rectors. També s’han documentat enterraments d’individus femenins a gairebé tots els espais de l’església. L’estudi d’aquestes inhumacions femenines, en un context històric marcat per rols de gènere ben definits, obre la porta a reflexionar sobre la intersecció entre gènere i jerarquia social en els ritus funeraris. Aquestes dones, enterrades en espais privilegiats, podrien representar casos singulars dins de la societat local, i el seu estudi contribueix a aprofundir en la comprensió dels rols de gènere a la Catalunya rural medieval i moderna. Aquest treball posa en relleu la necessitat d’una aproximació holística en l’anàlisi de les restes esquelètiques de contextos arqueològics. La integració de les dades biològiques de les restes amb la informació arqueològica i històrica permet comprendre millor les estructures socials, les jerarquies i les pràctiques funeràries d’aquesta comunitat rural durant l’edat mitjana i moderna.

Este trabajo presenta un estudio osteoarqueológico de los individuos enterrados en el interior de la antigua iglesia de Santa Maria de Besora, situada en la cima de una colina en la región del Bisaura, entre Osona y el Ripollès. La iglesia, construida en el siglo XI y vinculada al castillo de Besora, ejerció funciones parroquiales hasta el siglo XVIII. Además de servir como centro religioso, tanto el exterior como el interior del edificio fueron utilizados como espacios de inhumación. Mientras que el exterior sirvió para enterrar a la mayor parte de la población, el interior fue de uso exclusivo para ciertos individuos. Las excavaciones realizadas en los años 2017 y 2018 documentaron los restos esqueléticos de 77 individuos enterrados, localizados tanto en el interior de la iglesia como en el atrio adyacente. Dentro del edificio, las inhumaciones estaban distribuidas en espacios concretos como el presbiterio, la nave y el campanario. El análisis de los restos ha permitido caracterizar diversos grupos poblacionales separados cronológicamente, pero vinculados por el uso del mismo edificio como espacio funerario. El estudio de los esqueletos ha incluido la determinación de datos biológicos básicos, así como el análisis de patologías, anomalías e indicadores de salud. Los datos de los enterramientos del atrio se han comparado con una muestra previa del cementerio exterior, lo que ha permitido describir dinámicas de inhumación similares y una caracterización poblacional comparable en ambas zonas, aunque con diferencias sutiles. Estas diferencias se han interpretado teniendo en cuenta posibles sesgos y limitaciones de la muestra. En cuanto al interior de la iglesia, la combinación de datos arqueológicos, antropológicos y del contexto histórico ha permitido identificar la vinculación entre el acceso a estos espacios y el estatus social. En la Edad Media, los enterramientos más privilegiados en el presbiterio se asocian con la familia Besora, propietaria del castillo. En la Edad Moderna, fueron enterrados en la iglesia hombres que ejercían cargos eclesiásticos, como presbíteros y rectores. También se han documentado enterramientos de individuos femeninos en casi todos los espacios de la iglesia. El estudio de estas inhumaciones femeninas, en un contexto histórico marcado por roles de género bien definidos, abre la puerta a reflexionar sobre la intersección entre género y jerarquía social en los rituales funerarios. Estas mujeres, enterradas en espacios privilegiados, podrían representar casos singulares dentro de la sociedad local, y su estudio contribuye a profundizar en la comprensión de los roles de género en la Cataluña rural medieval y moderna. Este trabajo pone de relieve la necesidad de una aproximación holística en el análisis de los restos esqueléticos procedentes de contextos arqueológicos. La integración de los datos biológicos de los restos con la información arqueológica e histórica permite comprender mejor las estructuras sociales, las jerarquías y las prácticas funerarias de esta comunidad rural durante la Edad Media y Moderna.

This work presents an osteoarchaeological study of the individuals buried inside the old church of Santa Maria de Besora, located on the top of a hill in the Bisaura region, between Osona and Ripollès. The church, built in the 11th century and linked to the castle of Besora, served as a parish church until the 18th century. In addition to its religious function, both the exterior and interior of the building were used as burial spaces. While the exterior served as the main burial site for most of the population, the interior was reserved exclusively for certain individuals. Excavations carried out in 2017 and 2018 documented the skeletal remains of 77 individuals buried both inside the church and in the adjacent atrium. Within the building, the burials were distributed across specific areas such as the presbytery, the nave, and the bell tower. The analysis of the remains allowed for the characterization of several population groups, separated chronologically but connected through the use of the same building as a funerary space. The study of the skeletons included the determination of basic biological data, as well as the analysis of pathologies, anomalies, and health indicators. The data from the burials in the atrium were compared with a previous sample from the exterior cemetery, allowing for the identification of similar burial dynamics and a comparable population profile in both areas, albeit with subtle differences. These differences were interpreted with consideration of potential biases and sample limitations. Regarding the church interior, the combination of archaeological, anthropological, and historical contextual data enabled the identification of a link between access to these burial spaces and social status. In the medieval period, the most privileged burials in the presbytery were associated with the Besora family, owners of the castle. In the modern period, men who held ecclesiastical positions, such as priests and rectors, were buried in the church. Female burials were also documented in nearly all areas of the church. The study of these female inhumations, within a historical context marked by well-defined gender roles, opens the door to reflections on the intersection between gender and social hierarchy in funerary rites. These women, buried in privileged spaces, may represent unique cases within the local society, and their study contributes to a deeper understanding of gender roles in rural medieval and modern Catalonia. This work highlights the need for a holistic approach in the analysis of skeletal remains from archaeological contexts. The integration of biological data with archaeological and historical information enables a better understanding of the social structures, hierarchies, and funerary practices of this rural community during the medieval and modern periods.