Sustainability for whom? Mapping struggles around policy instruments deployed in environmental conflicts

llistat de metadades

Director

Scheidel , Arnim

Del Bene , Daniela

Maneja Zaragoza, Roser

Tutor

Miralles-Guasch, Carme, 1961-

Date of defense

2025-06-13

Pages

143 p.



Doctorate programs

Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografia

Abstract

Per a abordar les problemàtiques d'insostenibilitat a nivell global, actors estatals i corporatius despleguen nombrosos instruments de política pública, suposadament dissenyats per a equilibrar objectius econòmics, socials i ambientals. Donat el caràcter polític de les qüestions relacionades amb la sostenibilitat, és rellevant comprendre com aquests instruments distribueixen poders en context de conflictes ambientals. Aquests conflictes són cada vegada més reconeguts com a fonamentals en les transformacions cap a futurs més justos i sostenibles, fent que sigui essencial donar suport a aquells que es mobilitzen contra la degradació ambiental i les injustícies socials causades per formes d’explotació de recursos insostenibles. Aquesta tesi doctoral investiga com tres instruments destacats de política de sostenibilitat influeixen en la costrucció de la justícia ambiental: els mecanismes de sostenibilitat corporativa, les lleis ambientals, i les àrees protegides. En primer lloc, s’han considerat els informes de sostenibilitat corporativa de l’empresa multinacional italiana de construcció, WeBuild, pel seu enfocament d'implementació de polítiques de Responsabilitat Social Corporativa. A través d'una metodologia de contra-informe, es contraresta la discrepància entre els informes de sostenibilitat de l'empresa amb testimonis d'injustícies ambientals a l’entorn de 38 preses controvertides. En segon lloc, s’han analitzat les lleis ambientals i els instruments de política d'ús del sòl que regulen el desplegament crític de nous parcs d'energies renovables a l’estat de Yucatán (Mèxic). A partir del treball de camp, entrevistes i literatura existent, la tesi explora com els marcs legals i els mecanismes de regulació d’us del sol donen forma a les disputes entre autoritats ambientals, indústries de desenvolupament i moviments de defensa ambientals. En tercer lloc, realitzo una anàlisi global de les implicacions en termes de justícia ambiental del desplegament d'àrees protegides, com a destacat instrument de política de conservació. En superposar dades de l'Atles Global de Justícia Ambiental i la Base de dades Mundial d'Àrees Protegides, s’ha obtingut una mostra de 474 conflictes ambientals situats en àrees protegides i s’examina el paper exercit per les àrees protegides en la dinàmica del conflicte. El conjunt dels resultats d’investigació revela una tensió problemàtica entre els objectius de protecció ambiental d'aquests instruments i la seva susceptibilitat a la cooptació per interessos econòmics. Si bé les comunitats locals i els defensors ambientals a vegades utilizen les eines reguladores com a part de les seves estratègies de resistència, l'evidència mostra que aquests mateixos instruments són sovint utilitzats per actors governamentals i corporatius per a legitimar projectes controvertits, sovint portant a greus injustícies ambientals. Advoco per enteniments dels instruments de política de sostenibilitat que siguin matisats, focalitzats en les peculiaritats del context i que considerin les diverses maneres de poder que incorporen els instruments.


Para abordar las problemáticas de insostenibilidad a nivel global, actores estatales y corporativos despliegan numerosos instrumentos de política pública, supuestamente diseñados para equilibrar objetivos económicos, sociales y ambientales. Dado el carácter político de las cuestiones relacionadas con la sostenibilidad, es relevante comprender cómo estos instrumentos distribuyen poderes en contexto de conflictos ambientales. Estos conflictos son cada vez más reconocidos como fundamentales en las transformaciones hacia futuros más justos y sostenibles, por lo que resulta esencial apoyar a quienes se movilizan contra la degradación ambiental y las injusticias sociales causadas por formas insostenibles de explotación de los recursos. Esta tesis doctoral investiga cómo tres destacados instrumentos de política de sostenibilidad influyen en la construcción de justicia ambiental: los mecanismos de responsabilidad social corporativa, las leyes ambientales, y las áreas protegidas. En primer lugar, tomo el caso de los informes de sostenibilidad de WeBuild, una empresa de construcción multinacional italiana con un siglo de antigüedad, como parte de su enfoque de implementación de políticas de Responsabilidad Social Corporativa. A través de una metodología de contra-informe, contrasto la discrepancia entre los informes de sostenibilidad de la empresa con testimonios de injusticias ambientales en torno a 38 represas controvertidas en las que estuvieron involucrados a nivel global. En segundo lugar, tomo el caso de las leyes ambientales y los planes de uso del suelo que regulan el despliegue de nueve controvertidos parques de energía renovable en el Estado mexicano de Yucatán. A partir de trabajo de campo, entrevistas y literatura existente, exploro cómo los marcos y mecanismos legales dan forma a las disputas entre autoridades ambientales, industrias de desarrollo y defensores ambientales. En tercer lugar, realizo un análisis global de las implicaciones en términos de justicia ambiental del despliegue de áreas protegidas, en cuanto destacado instrumento de política de conservación. Al superponer datos del Atlas Global de Justicia Ambiental y la Base de Datos Mundial de Áreas Protegidas, construyo una muestra de 474 conflictos ambientales ubicados en áreas protegidas y examino el papel que juegan las áreas protegidas en la dinámica del conflicto. El conjunto de los hallazgos revela una tensión problemática entre los objetivos de protección ambiental de estos instrumentos y su susceptibilidad a la cooptación por intereses económicos. Si bien las comunidades locales y los defensores ambientales a veces aprovechan las herramientas regulatorias como parte de sus estrategias de resistencia, la evidencia muestra que estos mismos instrumentos son frecuentemente utilizados por actores gubernamentales y corporativos para legitimar proyectos controvertidos, lo que a menudo conduce a graves injusticias ambientales. Abogo por entendimientos de los instrumentos de política de sostenibilidad que sean matizados, focalizados en las peculiaridades del contexto y que consideren las diversas formas de poder que incorporan los instrumentos.


To address global unsustainability, state and market actors deploy numerous policy instruments ostensibly designed to balance economic, social, and environmental goals. Given the political nature of sustainability issues, understanding how these instruments distribute powers in environmental conflicts is critical. Such conflicts are increasingly recognized as pivotal in transformations toward more just and sustainable futures, making it essential to support those mobilizing against environmental degradation and social injustices caused by unsustainable resource exploitation. This PhD dissertation investigates how three prominent sustainability policy instruments influence the pursuit of environmental justice: corporate sustainability reporting mechanisms, environmental laws and land use plans, and protected areas. First, I take the case of corporate sustainability disclosures of an Italian one-century-old multinational construction company, WeBuild, as part of their Corporate Social Responsibility policy implementation approach. Through a counter-reporting methodology, I contrast the mismatch between the company’s reports with testimonies of environmental injustices around 38 controversial dams in which they were involved globally. Second, I take the case of environmental laws and land use plans regulating the deployment of nine controversial renewable energy parks in the Mexican State of Yucatan. Drawing from fieldwork, interviews, and existing literature, I explore how legal frameworks and mechanisms shape the disputes between environmental authorities, development industries, and environmental defenders. Third, I carry out a global analysis of environmental justice outcomes of protected areas being deployed as a prominent conservation policy instrument. By overlapping data from the Global Atlas of Environmental Justice and the World Database of Protected Areas, I build a sample of 474 environmental conflicts located in protected areas and look at the role played by protected areas in the conflict dynamics. Overall, the findings reveal a problematic tension between the stated environmental protection goals of these instruments and their susceptibility to co-optation by economic interests. While local communities and environmental defenders sometimes leverage regulatory tools as part of their resistance strategies, evidence shows that these same instruments are often used by governmental and corporate actors to legitimize controversial projects, frequently leading to severe environmental injustices. I argue for nuanced, context-specific understandings of sustainability policy instruments that account for the diverse forms of power they embed.

Subjects

504 – Environmental sciences

Knowledge Area

Ciències Socials

Recommended citation
This citation was generated automatically.

Documents

Llistat documents

ab1de1.pdf

2.964Mb

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/

This item appears in the following Collection(s)