Citizen science commoning. An analysis of community governance and resource management in citizen science

Abstract

Citizen science is often understood as a way to improve science through public participation in data collection and analysis, as well as a resource to address current socio-environmental challenges. However, framing citizen science as a data provider or as a political resource is insufficient if the mechanisms of governance and management of participation are not considered. The thesis proposes an alternative framework to make sense of citizen science, namely as an example of commons practice, which involves collective decision-making and shared management of knowledge.

La ciencia ciudadana se entiende a menudo como una herramienta para mejorar la ciencia mediante la participación pública en la recogida y el análisis de datos, así como un recurso para abordar retos socioambientales. Sin embargo, esta visión es limitada si no se consideran los mecanismos de gobernanza y gestión de la participación. La tesis propone un nuevo enfoque basado en el modelo del procomún, que implica una toma de decisiones colectiva y la gestión compartida del conocimiento.

La ciència ciutadana s’entén sovint com una eina per millorar la ciència mitjançant la participació pública en la recollida i anàlisi de dades, així com un recurs per abordar reptes socioambientals. No obstant això, aquesta visió és limitada si no es consideren els mecanismes de governança i gestió de la participació. La tesi proposa un nou enfocament basat en el model del procomú, que implica una presa de decisions col·lectiva i la gestió compartida del coneixement. Mitjançant un estudi de cas d’un projecte de recerca en salut mental i una anàlisi cienciomètrica de les llicències, pràctiques de col·laboració i autoria de les publicacions científiques, s'examina com es negocien interessos i es gestionen recursos en projectes de ciència ciutadana. Els resultats indiquen que la ciència ciutadana requereix la negociació d’interessos entre actors diversos, i mobilitza estratègies per garantir la seva continuïtat amb efectes transformadors. També es detecta un compromís més gran amb l’accés obert i el reconeixement dels participants. Finalment, la ciència ciutadana es conceptualitza com una pràctica de commoning, que desafia el sistema científic tradicional promovent formes més col·laboratives i obertes de producció del coneixement.