Spiritual tourism: a Sisyphean endeavour

Abstract

ENG- This doctoral thesis investigates the phenomenon of spiritual tourism in nature. It approaches tourism not merely as a form of leisure or entertainment, but as a deeply embedded human practice. Tourism is examined as a means of meaning-making, a response to alienation, and a pursuit of authenticity, transformation, and transcendence. From this perspective, spiritual tourism is not treated as a separate subcategory, but rather as a lens through which the broader nature of tourism can be more profoundly understood. The research addresses two central questions. The first explores how and why (spiritual) tourism holds significance in contemporary human life. The second examines how tourism responds to the human pursuit of meaning and fulfilment. These questions are explored through four empirical studies employing a qualitative, constructivist-interpretivist approach. Chapters 2 and 3 investigate how protected natural areas in China are interpreted and developed in relation to spiritual tourism. These chapters also introduce the Eastern philosophical concept of the unity between humans and nature, offering new perspectives on how spiritual tourism can be conceptualised, developed, and managed. Chapter 4 shifts the focus to the spiritual experience of transcendence in nature, encouraging a rethinking of spiritual tourism from an ontological perspective. Chapter 5 examines how tourism and everyday life are intertwined in ongoing processes of meaning-making. It challenges the traditional binary between tourism and everyday life that has long dominated tourism research. Traditional qualitative methods were used throughout, including semi-structured interviews and thematic analysis, alongside a constructivist grounded theory approach. Fieldwork in protected areas of China resulted in over one hundred interviews, offering valuable insights into how individuals experience and articulate spiritual and transformative encounters. The final reflection presents tourism as a Sisyphean journey. This metaphor captures the human tendency to seek fulfilment in a distant elsewhere, often resulting in the collapse of utopian ideals upon arrival and the repetition of cycles of longing and disillusionment. However, the research also suggests that such disillusionment may create the conditions for recognising the richness of everyday life. When travellers release their attachment to idealised destinations, they may begin to engage with life in a more grounded and authentic way. Overall, this thesis provides new theoretical insights into the nature of tourism by framing it as an existential and spiritual journey. It highlights tourism’s transformative potential and encourages a renewed understanding of its role in shaping human experience

CAT- Aquesta tesi doctoral investiga el fenomen del turisme espiritual en la natura. Aborda el turisme no simplement com una forma d’oci o entreteniment, sinó com una pràctica humana profundament arrelada. El turisme s’examina com un mitjà de construcció de sentit, una resposta a l’alienació i una recerca d’autenticitat, transformació i transcendència. Des d’aquesta perspectiva, el turisme espiritual no es tracta com una subcategoria separada, sinó com una lent a través de la qual es pot entendre més profundament la naturalesa general del turisme. La recerca aborda dues preguntes centrals. La primera explora com i per què el turisme (espiritual) té rellevància en la vida humana contemporània. La segona examina com el turisme respon a la recerca humana de sentit i plenitud. Aquestes preguntes s’exploren mitjançant quatre estudis empírics que adopten un enfocament qualitatiu constructivista-interpretatiu. Els capítols 2 i 3 investiguen com s’interpreten i es desenvolupen les àrees naturals protegides a la Xina en relació amb el turisme espiritual. Aquests capítols també introdueixen el concepte filosòfic oriental de la unitat entre humans i natura, oferint noves perspectives sobre com es pot conceptualitzar, desenvolupar i gestionar el turisme espiritual. El capítol 4 desplaça el focus cap a l’experiència espiritual de la transcendència en la natura, promovent una nova reflexió sobre el turisme espiritual des d’una perspectiva ontològica. El capítol 5 examina com el turisme i la vida quotidiana s’entrellacen en processos continus de creació de significat. Posa en qüestió la dicotomia tradicional entre turisme i vida quotidiana que ha dominat durant molt de temps la recerca turística. Es van utilitzar mètodes qualitatius tradicionals, incloent entrevistes semiestructurades i anàlisi temàtica, juntament amb un enfocament constructivista de teoria fonamentada. El treball de camp en zones protegides de la Xina va donar lloc a més de cent entrevistes, oferint valuoses perspectives sobre com les persones viuen i expressen trobades espirituals i transformadores. La reflexió final presenta el turisme com un viatge de Sísif. Aquesta metàfora capta la tendència humana a cercar la plenitud en un lloc llunyà, fet que sovint condueix al col·lapse d’ideals utòpics un cop s’hi arriba i a la repetició de cicles de desig i desil·lusió. Tanmateix, la recerca també suggereix que aquesta desil·lusió pot generar les condicions per reconèixer la riquesa de la vida quotidiana. Quan els viatgers deixen anar l’aferrament a destinacions idealitzades, poden començar a connectar amb la vida d’una manera més arrelada i autèntica. En conjunt, aquesta tesi ofereix noves perspectives teòriques sobre la naturalesa del turisme en presentar-lo com un viatge existencial i espiritual. Destaca el potencial transformador del turisme i promou una comprensió renovada del seu paper en la configuració de l’experiència humana