Understanding knowledge dynamics across modes of academia-industry collaboration

Abstract

Interactions between academic and business organizations entail a dynamic exchange of ideas, innovation, and social impact, offering an avenue for technological and socio-economic development. This avenue, which holds particular promise for improving the situation of developing economies, relies on effective knowledge and information exchanges between the parties. Accordingly, this thesis examines how knowledge is produced within academia-industry collaborations (AICs) by comparing various modes of interaction in the developing economic context of San Carlos de Bariloche, Argentina. Seeking to explore and differentiate the various modes AICs can take according to their knowledge properties, the study employs Boisot's I-Space theoretical framework (Boisot 1995; 1998; Boisot et al. 2011) to characterize key aspects of knowledge and trace their evolution. Empirically, the research relies on a complex mixed-method design, incorporating survey data from 135 researchers and 26 in-depth interviews within a case study. The city of San Carlos de Bariloche is the chosen case, providing a controlled environment for combining and integrating the quantitative and qualitative methods that facilitate a profound examination of relevant factors. Boisot's I-Space framework consistently serves as an analytical model, granting in-depth insights into the dynamics of knowledge production within AICs. The findings present categorizations of AIC modes within the I-Space based on their levels of codification, abstraction, and diffusion, also offering insights into knowledge dynamics. Despite shared features, the study uncovers nuanced differences in knowledge foundations across collaboration modes in Bariloche. Moreover, beyond static classification, it emphasizes how collaboration modes associate with specific learning processes, suggesting that their sustained and combined use over time drives cumulative learning and sector-wide advancement. This evolutionary learning underscores the significance of prolonged and varied collaboration in elevating innovation and transforming local economic conditions. Contributions span theoretical, empirical, and practical dimensions. The study associates collaboration modes with specific learning needs, highlighting the value of the I-Space framework in understanding complex social interactions. Empirically, it provides a rich characterization of AIC intricacies in a developing world setting. Practical implications include strategic recommendations for stakeholders to combine collaboration modes, recognize cultural differences, and adapt incentive structures to enhance reciprocal learning and innovation. Research implications stress the significance of knowledge differences in shaping collaboration benefits, obstacles, and outputs within AICs. It underscores the evolutionary nature of knowledge production, emphasizing the amalgamation of different knowledge types for diverse learning stages. Overall, the thesis suggests that combining collaboration modes is crucial in guiding future AIC strategies and policy formulation, fostering adaptive approaches that promote reciprocal learning and innovation across academia and industry. Acknowledging its limitations, this research contributes to addressing existing gaps in AIC literature, serves as a methodological blueprint for studying similar contexts, and lays the groundwork for cross-institutional knowledge partnerships in other settings.

La interacción entre organizaciones académicas y empresariales implica un intercambio dinámico de ideas, innovación e impacto social, y abre vías de desarrollo tecnológico y socioeconómico, especialmente relevantes para economías en desarrollo. Esta tesis examina cómo se produce el conocimiento en las colaboraciones academia-industria (AIC) comparando varios modos de colaboración en el contexto de San Carlos de Bariloche, Argentina. Mediante el marco teórico I-Space de Boisot (1995; 1998; Boisot et al. 2011), el estudio caracteriza propiedades clave del conocimiento y traza la evolución de la codificación, la abstracción y la difusión en los procesos colaborativos. Desde el punto de vista empírico, la investigación utiliza un diseño mixto complejo que combina una encuesta a 135 investigadores con 26 entrevistas en profundidad integradas en un estudio de caso. La elección de Bariloche ofrece un contexto acotado que facilita la combinación de datos cuantitativos y cualitativos y un análisis pormenorizado de los factores relevantes. Los hallazgos proponen una categorización de los modos de colaboración dentro del I-Space basada en niveles de codificación, abstracción y difusión, y revelan diferencias sutiles en los fundamentos del conocimiento entre modos. Más allá de una taxonomía estática, la tesis demuestra que cada modo de colaboración se asocia a procesos de aprendizaje específicos y que el uso sostenido y combinado de varios modos a lo largo del tiempo favorece el aprendizaje acumulativo y el avance sectorial. Esta perspectiva evolutiva subraya la importancia de colaboraciones prolongadas y variadas para intensificar la innovación y transformar las condiciones económicas locales. Las contribuciones son teóricas, empíricas y prácticas: el estudio teoriza la relevancia del I-Space para entender dinámicas sociales complejas en AIC, ofrece una caracterización empírica del fenómeno en un contexto del sur global y presenta recomendaciones estratégicas para combinar modos de colaboración, reconocer diferencias culturales y ajustar incentivos para fomentar el aprendizaje recíproco y la innovación. Finalmente, la tesis reconoce sus limitaciones, propone una hoja de ruta metodológica para estudiar contextos similares y sienta las bases para alianzas interinstitucionales en otros entornos.

La interacció entre organitzacions acadèmiques i empresarials implica un intercanvi dinàmic d'idees, innovació i impacte social, i obre vies de desenvolupament tecnològic i socioeconòmic, especialment rellevants per a economies en desenvolupament. Aquesta tesi analitza com es produeix el coneixement dins de les col·laboracions acadèmia–indústria (AIC) comparant diferents modes de col·laboració en el context de San Carlos de Bariloche, Argentina. Mitjançant el marc teòric I-Space de Boisot (1995; 1998; Boisot et al. 2011), l'estudi caracteritza propietats clau del coneixement i traça l'evolució de la codificació, l'abstracció i la difusió en aquests processos col·laboratius. Des del punt de vista empíric, la recerca utilitza un disseny mixt complex que combina una enquesta a 135 investigadors amb 26 entrevistes en profunditat integrades en un estudi de cas. L'elecció de Bariloche ofereix un context acotat que facilita la combinació de dades quantitatives i qualitatives i una anàlisi detallada dels factors rellevants. Els resultats proposen una categorització dels modes de col·laboració dins de l'I-Space basada en nivells de codificació, abstracció i difusió, i posen en evidència diferències subtils en els fonaments del coneixement entre modes. Més enllà d'una taxonomia estàtica, la tesi demostra que cada mode de col·laboració s'associa a processos d'aprenentatge específics i que l'ús sostingut i combinat de diferents modes al llarg del temps afavoreix l'aprenentatge acumulatiu i l'avanç sectorial. Aquesta perspectiva evolutiva subratlla la importància de col·laboracions prolongades i diverses per intensificar la innovació i transformar les condicions econòmiques locals. Les contribucions són teòriques, empíriques i pràctiques: l'estudi teoritza la rellevància de l'I-Space per entendre dinàmiques socials complexes en AIC, ofereix una caracterització empírica del fenomen en un entorn del sud global i presenta recomanacions estratègiques per combinar modes de col·laboració, reconèixer diferències culturals i ajustar incentius per fomentar l'aprenentatge recíproc i la innovació. Finalment, la tesi reconeix les seves limitacions, proposa un full de ruta metodològic per estudiar contextos similars i posa les bases per a aliances interinstitucionals en altres entorns.