El coneixement com a eina de desenvolupament regional: les regions del coneixement i la seva governança

Abstract

Les regions del coneixement (RdC) són un model emergent en el desenvolupament territorial que busca potenciar la producció, circulació i aplicació del coneixement com a motor principal per al creixement econòmic i la millora de la qualitat de vida. Tot i la seva popularitat, existeix una problemàtica significativa vinculada amb la manca de consens sobre què significa exactament el concepte. Aquesta confusió terminològica s’origina per la naturalesa polifacètica del coneixement, que abasta múltiples disciplines i àmbits d’aplicació, així com per la diversitat de territoris que intenten aplicar aquestes estratègies sense disposar d’una definició clara i consensuada. La manca de consens sobre el concepte de RdC es deu principalment a la diversitat de contextos territorials i enfocaments amb què s’aplica aquest model de desenvolupament. Aquesta tesi defensa que no existeix un model homogeni aplicable a totes les regions, sinó que cada territori ha d’adaptar el concepte a les seves particularitats mitjançant un sistema de governança regional capaç de coordinar els diferents agents implicats i respondre a les seves necessitats específiques. La governança regional, per tant, es presenta com l’element clau per adaptar aquests models a les singularitats i necessitats de cada territori i garantir l’èxit de les seves estratègies de desenvolupament. Per assolir els seus objectius, la tesi s’estructura en quatre casos d’estudi que aborden: la revisió bibliogràfica sistemàtica de terminologies, l’anàlisi de referents acadèmics i casos reals de RdC, la conceptualització dels components característics de les RdC i el desenvolupament d’un model propi aplicat a Catalunya Sud. Els resultats obtinguts pretenen proporcionar una proposta teòrica sòlida per a la definició del concepte, així com un model aplicable a territoris que vulguin convertir-se en RdC.

Las regiones del conocimiento (RdC) son un modelo emergente en el desarrollo territorial que busca potenciar la producción, circulación y aplicación del conocimiento como motor principal para el crecimiento económico y la mejora de la calidad de vida. Todo y su popularidad, existe una problemática significativa vinculada con la carencia de consenso sobre que significa exactamente el concepto. Esta confusión terminológica se origina por la naturaleza polifacética del conocimiento, que alcanza múltiples disciplinas y ámbitos de aplicación, así como por la diversidad de territorios que intentan aplicar estas estrategias sin disponer de una definición clara y consensuada. La carencia de consenso sobre el concepto de RdC se debe principalmente a la diversidad de contextos territoriales y enfoques con que se aplica este modelo de desarrollo. Esta tesis defiende que no existe un modelo homogéneo aplicable en todas las regiones, sino que cada territorio tiene que adaptar el concepto a sus particularidades mediante un sistema de gobernanza regional capaz de coordinar los diferentes agentes implicados y responder a sus necesidades específicas. La gobernanza regional, por lo tanto, se presenta como el elemento clave para adaptar estos modelos a las singularidades y necesidades de cada territorio y garantizar el éxito de sus estrategias de desarrollo. Para lograr sus objetivos, la tesis se estructura en cuatro artículos científicos que abordan: la revisión bibliográfica sistemática de terminologías, el análisis de referentes académicos y casos reales de RdC, la conceptualización de los componentes característicos de las RdC y el desarrollo de un modelo propio aplicado en Cataluña Sur. Los resultados obtenidos pretenden proporcionar una propuesta teórica sólida para la definición del concepto, así como un modelo aplicable a territorios que quieran convertirse en regiones del conocimiento.

Knowledge regions (KR) are an emerging model in territorial development that seeks to promote the production, circulation and application of knowledge as the main engine for economic growth and improvement of quality of life. Despite its popularity, there is a significant problem linked to the lack of consensus on exactly what the concept means. This terminological confusion originates from the multifaceted nature of knowledge, which covers multiple disciplines and fields of application, as well as the diversity of territories that try to apply these strategies without having a clear and consensual definition. The lack of consensus on the concept of KR is mainly due to the diversity of territorial contexts and approaches with which this development model is applied. This thesis argues that there is no homogeneous model applicable to all regions, but that each territory must adapt the concept to its particularities through a regional governance system capable of coordinating the different agents involved and responding to their specific needs. Regional governance, therefore, is presented as the key element to adapt these models to the singularities and needs of each territory and ensure the success of their development strategies. To achieve its objectives, the thesis is structured in four study cases that address: the systematic bibliographic review of terminologies, the analysis of academic references and real cases of KR, the conceptualization of the characteristic components of KR and the development of a model of its own applied to Southern Catalonia. The results obtained aim to provide a solid theoretical proposal for the definition of the concept, as well as a model applicable to territories that want to become knowledge regions.