Institutional environments for sustainable and circular entrepreneurship
llistat de metadades
Author
Director
Urbano, David
Tutor
Urbano, David
Date of defense
2025-10-14
Pages
200 p.
Doctorate programs
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Creació i Gestió d'Empreses (IDEM)
Abstract
Comprendre com els emprenedors sostenibles poden impulsar eficaçment el canvi i alinear les seves activitats amb els límits planetaris està intrínsecament lligat a l'entorn institucional, ja que les regulacions, els incentius, les normes socials i les creences interioritzades configuren les condicions sota les quals es desenvolupa l'activitat emprenedora. Especialment en l'àmbit de la sostenibilitat, el suport institucional cobra rellevància, ja que actuar de manera sostenible no està necessàriament incentivat en el sistema actual. Atès que els desafiaments de sostenibilitat són complexos i interdependents per naturalesa, els emprenedors sostenibles requereixen un sòlid conjunt de suports reguladors, aprovació social, i habilitats específiques tant en emprenedoria com en sostenibilitat per a poder desembolicar-se dins dels mercats competitius existents. Sense aquests suports, l'emprenedoria sostenible probablement continuarà sent un fenomen de nínxol que no condueix a transformacions sostenibles genuïnes. Recerques prèvies han estudiat extensament els factors institucionals que influeixen en l'emprenedoria tradicional, centrant-se en entorns institucionals que afavoreixen el creixement econòmic, entès com un augment unidireccional de la producció i el consum. La recerca sobre emprenedoria sostenible s'ha mantingut en gran manera dins de la disciplina empresarial, abordant els desafiaments de sostenibilitat sovint mitjançant solucions tècniques. No obstant això, les estructures institucionals més profundes que possibiliten o dificulten l'emprenedoria sostenible —orientada a millorar el benestar social sense sobrepassar els límits planetaris— solen passar-se per alt. Per a abordar aquesta llacuna, el principal objectiu d'aquesta recerca és identificar i analitzar les dimensions institucionals que configuren l'emprenedoria sostenible. Explorem factors institucionals formals i informals que afecten les start-ups circulars, un tipus específic d'emprenedoria sostenible. També avaluem les dimensions institucionals (regulativa, normativa i cultural-cognitiva), així com els seus efectes conjunts, directes i de moderació sobre l'emprenedoria sostenible. El nostre estudi es basa en un conjunt de dades únic procedent de Catalunya, una regió espanyola coneguda pel seu dinamisme emprenedor i la seva forta implicació en temes de sostenibilitat. Adoptant un enfocament de mètodes mixtos i triangulació de dades, integrem enquestes, entrevistes en profunditat i fonts secundàries. Els principals resultats revelen les dimensions institucionals específiques que són rellevants en el context de l'emprenedoria sostenible, en comparació amb l'emprenedoria tradicional. També destaquem la importància de les institucions informals en aquest àmbit, dirigint l'atenció cap als imaginaris socioculturals que impulsen canvis sostenibles significatius. Les nostres troballes poden ser valuosos tant per a la teoria com per a la política, amb la finalitat de superar bloquejos estructurals i avançar en la comprensió d'entorns institucionals que donin suport a l'emprenedoria sostenible.
Comprender cómo los emprendedores sostenibles pueden impulsar eficazmente el cambio y alinear sus actividades con los límites planetarios está intrínsecamente ligado al entorno institucional, ya que las regulaciones, los incentivos, las normas sociales y las creencias interiorizadas configuran las condiciones bajo las cuales se desarrolla la actividad emprendedora. Especialmente en el ámbito de la sostenibilidad, el apoyo institucional cobra relevancia, ya que actuar de forma sostenible no está necesariamente incentivado en el sistema actual. Dado que los desafíos de sostenibilidad son complejos e interdependientes por naturaleza, los emprendedores sostenibles requieren un sólido conjunto de apoyos regulatorios, aprobación social, y habilidades específicas tanto en emprendimiento como en sostenibilidad para poder desenvolverse dentro de los mercados competitivos existentes. Sin estos apoyos, el emprendimiento sostenible probablemente seguirá siendo un fenómeno de nicho que no conduce a transformaciones sostenibles genuinas. Investigaciones previas han estudiado extensamente los factores institucionales que influyen en el emprendimiento tradicional, centrándose en entornos institucionales que favorecen el crecimiento económico, entendido como un aumento unidireccional de la producción y el consumo. La investigación sobre emprendimiento sostenible se ha mantenido en gran medida dentro de la disciplina empresarial, abordando los desafíos de sostenibilidad a menudo mediante soluciones técnicas. Sin embargo, las estructuras institucionales más profundas que posibilitan o dificultan el emprendimiento sostenible,orientado a mejorar el bienestar social sin sobrepasar los límites planetarios, suelen pasarse por alto. Para abordar esta laguna, el principal objetivo de esta investigación es identificar y analizar las dimensiones institucionales que configuran el emprendimiento sostenible. Exploramos factores institucionales formales e informales que afectan a las start-ups circulares, un tipo específico de emprendimiento sostenible. También evaluamos las dimensiones institucionales (regulativa, normativa y cultural-cognitiva), así como sus efectos conjuntos, directos y de moderación sobre el emprendimiento sostenible. Nuestro estudio se basa en un conjunto de datos único procedente de Cataluña, una región española conocida por su dinamismo emprendedor y su fuerte implicación en temas de sostenibilidad. Adoptando un enfoque de métodos mixtos y triangulación de datos, integramos encuestas, entrevistas en profundidad y fuentes secundarias. Los principales resultados revelan las dimensiones institucionales específicas que son relevantes en el contexto del emprendimiento sostenible, en comparación con el emprendimiento tradicional. También destacamos la importancia de las instituciones informales en este ámbito, dirigiendo la atención hacia los imaginarios socioculturales que impulsan cambios sostenibles significativos. Nuestros hallazgos pueden ser valiosos tanto para la teoría como para la política, con el fin de superar bloqueos estructurales y avanzar en la comprensión de entornos institucionales que apoyen el emprendimiento sostenible.
Understanding how sustainable entrepreneurs can effectively drive change and align their activities with planetary boundaries is inherently tied to the institutional environment, as regulations, incentives, social norms and internalised beliefs shape the conditions under which entrepreneurial activity unfolds. Especially in the sustainability domain institutional support is relevant because acting sustainably is not necessarily incentivised in the current system. Focusing on sustainability challenges that are complex and interdependent in nature, sustainable entrepreneurs require a strong set of regulatory support, societal approval, and unique entrepreneurial and sustainability skills to manoeuvre within existing competitive markets. Without such, sustainable entrepreneurship will likely remain a niche phenomenon not leading to genuine sustainability transformations. Previous research has extensively studied institutional factors influencing traditional entrepreneurship, focusing on institutional settings favouring economic growth, seen as a one-directional increase in production and consumption. Sustainable entrepreneurship research has largely remained within the business discipline, often addressing sustainability challenges through technical solutions. However, the deeper institutional structures that enable or hinder sustainable entrepreneurship, aimed at enhancing societal well-being without exceeding planetary boundaries, are often overlooked. Addressing this gap, the main objective of this research is to identify and analyse institutional dimensions shaping sustainable entrepreneurship. We explore informal and formal institutional factors affecting circular start-ups, a specific type of sustainable entrepreneurship. We also assess institutional dimensions (regulative, normative, and cultural-cognitive) and their the joint as well as direct and moderation effects on sustainable entrepreneurship. Our study is grounded in a unique dataset from Catalonia, a Spanish region known for its entrepreneurial dynamism and strong engagement in sustainability topics. Adopting a mixed-methods approach and data triangulation, we integrate survey data, in-depth interviews, and secondary sources. The main findings reveal the distinct institutional dimensions relevant in the context of sustainable entrepreneurship, compared to traditional entrepreneurship. We also highlight the importance of informal institutions for sustainable entrepreneurship, directing attention to the underlying sociocultural imaginaries that drive meaningful sustainable change. Our findings could be valuable for theory and policy, to overcome structural lock-ins and advance the understanding of supportive institutional environments for sustainable entrepreneurship.
Keywords
Emprenedoria sostenible; Sustainable entrepreneurship; Emprendimiento sostenible; Institucions; Institutions; Instituciones
Subjects
65 - Communication and transport industries. Accountancy. Advertising. Business management. Public relations. Mass communication



