Comunicación frente al odio. Conceptos y métodos para el análisis del antagonismo político en la esfera pública digital

Abstract

La presència de discursos d'odi en la conversa pública preocupa per l'impacte negatiu que poden tenir per a la convivència democràtica. Se sap que, en part, el seu increment es deu a que alguns actors polítics els utilitzen com a arma amb l'objectiu d'expulsar determinats subjectes de l'espai públic, manipular els debats i desplaçar el sentit comú cap a posicions reaccionàries. El que encara no s'ha estudiat amb certa profunditat és de quines maneres els discursos d'odi afecten les dinàmiques de formació d'opinió pública i fins a quin punt es podrien combatre intervenint-hi políticament. Aquesta investigació omple aquest buit, amb un estudi centrat tant a entendre les pràctiques que fan els emissors d'odi per amplificar els seus missatges com a explorar les possibilitats per a l'articulació de respostes ciutadanes que en mitiguin i en contrarestin l'impacte. Per dur a terme els treballs empírics, s'ha adoptat un enfocament interdisciplinari —integrant visions de disciplines pragmàtiques i crítiques— i mixt —utilitzant mètodes qualitatius i quantitatius, així com tècniques computacionals. En concret, s'han fet divuit entrevistes a actors rellevants en l'articulació de respostes als discursos d'odi en línia i s'han analitzat les xarxes d'interacció i discurs de dos públics polaritzats al voltant de la promoció i el rebuig de diversos discursos d'odi. Els resultats confirmen que alguns actors utilitzen o generen esdeveniments que atrauen l'atenció pública per amplificar discursos d'odi com a manera de manifestar el seu antagonisme polític. Els actors que volen combatre la normalització social de l'odi poden millorar l'eficàcia de les intervencions si s'articulen en xarxa i actuen de manera estratègica. Perquè això passi, podria ser útil avançar en quatre pràctiques que alguns actors ja estan fent. La primera consisteix a mantenir-se actualitzat en les habilitats d'identificació de les estratègies i tàctiques utilitzades en les comunicacions d'odi. La segona passa per guanyar autonomia de temps i espai mediàtics perquè els moviments socials progressistes es puguin recompondre com a contrapúblics. La tercera es basa a afavorir la comprensió mútua entre els diferents sectors socials amenaçats o preocupats per l'auge dels discursos d'odi. La quarta, a dedicar esforços a reforçar les regulacions sobre les plataformes perquè no permetin que els usuaris monetitzin discursos d'odi. La realització d'aquestes pràctiques a mitjà termini podria millorar les condicions per a l'articulació de xarxes de comunicació ciutadana capaces d'actuar políticament a l'esfera pública davant de —i malgrat— els discursos d'odi i altres formes de manipulació, per frenar els plans postdemocràtics de qui els impulsen.

La presencia de discursos de odio en la conversación pública preocupa por el impacto negativo que pueden llegar a tener para la convivencia democrática. Se sabe que, en parte, su incremento se debe a que algunos actores políticos los utilizan como arma con el objetivo de expulsar a ciertos sujetos del espacio público, manipular los debates y desplazar el sentido común hacia posiciones reaccionarias. Lo que todavía no se ha estudiado con cierta profundidad es de qué maneras los discursos de odio afectan a las dinámicas de formación de opinión pública y hasta qué punto podrían combatirse interviniendo políticamente en ellas. Esta investigación viene a llenar este hueco, con un estudio centrado tanto en comprender las prácticas que realizan los emisores de odio para amplificar sus mensajes como en explorar las posibilidades para la articulación de respuestas ciudadanas que mitiguen y contrarresten su impacto. Para realizar los trabajos empíricos, se ha adoptado un enfoque metodológico interdisciplinar —integrando visiones de disciplinas pragmáticas y críticas— y mixto —utilizando métodos cualitativos y cuantitativos, así como técnicas computacionales. En concreto, se han realizado dieciocho entrevistas a actores relevantes en la articulación de respuestas a los discursos de odio en línea y se han analizado las redes de interacción y discurso de dos públicos polarizados en torno la promoción y el rechazo de diversos discursos de odio. Los resultados confirman que algunos actores utilizan o generan acontecimientos que atraen la atención pública para amplificar discursos de odio como una forma de manifestar su antagonismo político. Los actores que desean combatir la normalización social del odio pueden mejorar la eficacia de sus intervenciones si se articulan en red y actúan de manera estratégica. Para que esto suceda, podría ser útil avanzar en cuatro prácticas que algunos actores ya están realizando. La primera consiste en mantenerse actualizado en las habilidades de identificación de las estrategias y tácticas utilizadas en las comunicaciones de odio. La segunda pasa por ganar autonomía de tiempo y espacio mediáticos para que los movimientos sociales progresistas puedan recomponerse como contrapúblicos. La tercera se basa en favorecer la comprensión mutua entre los diversos sectores sociales amenazados o preocupados por el auge de los discursos de odio. La cuarta, en dedicar esfuerzos a reforzar las regulaciones sobre las plataformas para que no permitan que sus usuarios moneticen discursos de odio. La realización de estas prácticas en el medio plazo podría mejorar las condiciones para la articulación de redes de comunicación ciudadana capaces de actuar políticamente en la esfera pública frente —y pese— a los discursos de odio y otras formas de manipulación, para, a su vez, frenar los planes posdemocráticos de quienes los impulsan.

The presence of hate speech in public conversation is a cause for concern due to the negative impact it can have on democratic coexistence. It is known that, in part, its increase is because some political actors are using it as a political weapon to expel certain subjects from the public space, to manipulate debates and to displace common sense towards reactionary positions. What has not yet been studied in depth is how hate speech affects the dynamics of public opinion formation and to what extent it could be combated by political collective action. This research fills this gap, with a study focused on understanding both the practices carried out by hate senders and amplifiers and on exploring the possibilities for the articulation of citizens' responses that may mitigate and counteract the impact of hate messages. To carry out the empirical work, an interdisciplinary methodological approach was adopted – integrating visions of pragmatic and critical disciplines – and a mixed one – using qualitative and quantitative methods, as well as computational techniques. Specifically, eighteen interviews were conducted with relevant actors articulating responses to online hate speech. Additionally, an analysis was conducted on the interaction and discourse networks of two polarized publics emerging for the promotion and rejection of various types of hate speech. The results confirm that some actors use or generate events that attract public attention to amplify hate speech as a way of expressing their political antagonism. Actors who wish to combat the social normalization of hate can improve the effectiveness of their interventions by networking among themselves and acting strategically. For this to happen, it could be useful to advance in four practices that some social actors are already carrying out. The first consists of keeping up to date in the skills of identifying the strategies and tactics used in hate communications. The second involves gaining autonomy in media time and space so that progressive social movements can recompose themselves as counter-publics. The third is based on promoting mutual understanding between the various social sectors threatened or concerned by the rise of hate speech. The fourth is to devote efforts to strengthening regulations on platforms so that they do not allow their users to monetize hate speech. Carrying out these practices in the medium term may improve the conditions for the articulation of citizens' communication networks able to act politically in the public sphere in front of – and in spite of – hate speech and other forms of manipulation, in order, in turn, to curb the post-democratic plans of those who promote them.