Estudi pilot sobre l'aplicació d'un programa docent sobre el model comunicacional de presa de decisions compartida a la consulta per a metges residents de medicina familiar i comunitària

Abstract

Introducció: La presa de decisions compartida (PDC) és un dels pilars de l’entrevista clínica centrada en el pacient. Tot i l’evidència creixent sobre els seus beneficis, la seva docència durant la formació sanitària és encara limitada i poc estandarditzada. Per aquest motiu s’ha volgut avaluar si la incorporació d’un programa formatiu en PDC dins d’un curs existent d’entrevista clínica (EC) millora les habilitats comunicatives dels metges residents de medicina de família.

Metodologia: Estudi pilot, experimental, longitudinal i amb grup control. Inclou metges residents de segon any de medicina de família que participen en un curs obligatori d’EC. El grup intervenció rep el mateix curs amb un mòdul específic sobre PDC integrat. Tots els participants realitzen una consulta simulada sobre la hipercolesterolèmia, que és vídeo-enregistrada. Les entrevistes simulades s'avaluen de manera autoadministrada amb els qüestionaris TDC-C-9 pels pacients i QDOC pels professionals. L'escala OPTION5 s’aplica posteriorment per l’anàlisi dels vídeo-enregistraments per dos observadors. Aquesta escala es tradueix de l’anglès al castellà i es valida preliminarment.

Resultats: Participen un total de 72 residents: n=32 al grup control i n=40 al grup intervenció. La comparació basal mostra que no hi ha diferències significatives entre grups. El grup intervenció presenta una millora marginalment significativa en el TDC-C-9 (p=0,052) respecte el grup control, mentre que el QDOC i l’OPTION5 mostren millores significatives en ambdós grups (sense diferències entre sí). La duració de la consulta es manté estable. S’observen correlacions febles entre l’OPTION5 i la duració de la consulta, així com entre els diferents qüestionaris. L’avaluació independent amb l’escala OPTION5 revela diferències sistemàtiques en la manera de puntuar entre observadors.

Conclusions: Integrar la PDC en la formació en entrevista clínica és viable i contribueix a millorar les habilitats comunicatives dels metges residents. Aquest enfocament pot afavorir una pràctica assistencial més centrada en el pacient. La milloria observada no discrimina entre ambdós grups, fet que suggereix la necessitat de posteriors modificacions en el disseny formatiu específic per la PDC. Es recomana que l’ús de l’escala OPTION5 es faci amb dues persones avaluadores simultàniament per garantir una major fiabilitat.

Introducción: La toma de decisiones compartida (TDC) es uno de los pilares de la entrevista clínica centrada en el paciente. A pesar de la creciente evidencia sobre sus beneficios, su enseñanza durante la formación sanitaria sigue siendo limitada y poco estandarizada. Por este motivo se ha querido evaluar si la incorporación de un programa formativo en TDC dentro de un curso existente de entrevista clínica (EC) mejora las habilidades comunicativas de los médicos residentes de medicina de familia.

Metodología: Estudio piloto, experimental, longitudinal y con grupo control. Incluye médicos residentes de segundo año de medicina de familia que participan en un curso obligatorio de EC. El grupo de intervención recibe el mismo curso con un módulo específico sobre TDC integrado. Todos los participantes realizan una consulta simulada sobre la hipercolesterolemia, que es vídeo-grabada. Las entrevistas simuladas se evalúan de forma autoadministrada con los cuestionarios TDC-C-9 para los pacientes y QDOC para los profesionales. La escala OPTION5 se aplica posteriormente para el análisis de las vídeo-grabaciones por dos observadores. Esta escala se traduce del inglés al castellano y se valida de forma preliminar.

Resultados: Participan un total de 72 residentes: n=32 en el grupo control y n=40 en el grupo de intervención. La comparación basal muestra que no hay diferencias significativas entre los grupos. El grupo de intervención presenta una mejora marginalmente significativa en el TDC-C-9 (p=0,052) respecto al grupo control, mientras que el QDOC y el OPTION5 muestran mejoras significativas en ambos grupos (sin diferencias entre ellos). La duración de la consulta se mantiene estable. Se observan correlaciones débiles entre el OPTION5 y la duración de la consulta, así como entre los diferentes cuestionarios. La evaluación independiente con la escala OPTION5 revela diferencias sistemáticas en la forma de puntuar entre observadores.

Conclusiones: Integrar la TDC en la formación en entrevista clínica es viable y contribuye a mejorar las habilidades comunicativas de los médicos residentes. Este enfoque puede favorecer una práctica asistencial más centrada en el paciente. La mejoría observada no discrimina entre ambos grupos, lo que sugiere la necesidad de posteriores modificaciones en el diseño formativo específico para la TDC. Se recomienda que el uso de la escala OPTION5 se realice con dos personas evaluadoras de forma simultánea para garantizar una mayor fiabilidad.

Introduction: Shared decision-making (SDM) is one of the pillars of the patient-centered clinical interview. Despite the growing evidence on its benefits, its teaching during healthcare training remains limited and poorly standardized. Therefore, this study aims to assess whether the incorporation of an SDM training program into an existing clinical interview course improves the communication skills of family medicine residents.

Methodology: Design of a pilot, experimental, longitudinal study with a control group. It includes second-year family medicine residents participating in a mandatory clinical interview course. The intervention group receives the same course with an integrated specific module on SDM. All participants conduct a simulated consultation on hypercholesterolemia, which is video-recorded. The simulated interviews are self-assessed using the SDM-Q-9 questionnaire for patients and the SDM-Q-DOC for professionals. The OPTION5 scale is later applied by two independent observers for video analysis. The scale is translated from English to Spanish and preliminarily validated.

Results: A total of 72 residents participate: n = 32 in the control group and n = 40 in the intervention group. The baseline comparison shows no significant differences between groups. The intervention group shows a marginally significant improvement in the SDM-Q-9 (p = 0.052) compared to the control group, while both the SDM-Q-DOC and the OPTION5 show significant improvements in both groups, with no differences between them. The duration of the consultation remains stable. Weak correlations are observed between the OPTION5 and the consultation duration, as well as between the different questionnaires. The independent evaluation using the OPTION5 scale reveals systematic differences in scoring between observers.

Conclusions: Integrating SDM into clinical interview training is feasible and contributes to improving the communication skills of family medicine residents. This approach may promote more patient-centered care. The observed improvement does not discriminate between groups, suggesting the need for further modifications in the specific SDM training design. It is recommended that the OPTION5 scale be used by two simultaneous evaluators to ensure greater reliability.