Understanding dual agency challenges in metropolitan contexts: Public Policies as a measure of administrative thresholds in Colombia

Abstract

Aquesta tesi investiga els reptes en la implementació de polítiques públiques a les àrees metropolitanes de Colòmbia mitjançant el concepte de “doble agència”. Tot i que les agendes globals de desenvolupament posicionen cada cop més les ciutats com a actors clau per afrontar desafiaments com el canvi climàtic, l’habitatge i la sostenibilitat, la seva capacitat real d’acció es veu limitada per estructures institucionals fragmentades i mandats superposats. A partir dels estudis urbans, el nou institucionalisme i la literatura sobre implementació de polítiques públiques, la tesi desenvolupa un marc analític innovador per entendre com els dissenys institucionals inconsistents donen lloc a problemes de doble agència: situacions en què els governs locals han de respondre simultàniament a demandes oposades d’autoritats nacionals, marcs regionals i ciutadania local.

La recerca adopta un enfocament de mètodes mixtos. Les anàlisis quantitatives cartografien els patrons de creixement urbà i avaluen l’alineació entre els instruments de planificació i el desenvolupament observat. També analitzen l’evolució del dèficit d’habitatge, avaluant l’eficàcia de la política d’habitatge. Aquests resultats es complementen amb dades qualitatives obtingudes a partir d’entrevistes i grups focals amb funcionaris públics, planificadors i experts, que revelen les experiències viscudes dels actors de política en sistemes de governança fragmentada. Els resultats mostren que la incoherència institucional—especialment en àmbits com la planificació territorial i la política d’habitatge—compromet la implementació efectiva de les polítiques, generant bretxes d’implementació i resultats contradictoris. La tesi introdueix el marc de la doble agència com una eina diagnòstica per identificar com els mandats superposats, la rendició de comptes difusa i les competències inconsistents dificulten l’execució d’agendes polítiques tant nacionals com locals.

Finalment, la tesi argumenta que abordar els fracassos de les polítiques urbanes al Sud Global requereix no només millores tècniques en el disseny de polítiques, sinó també reformes institucionals que millorin la coordinació i clarifiquin els rols. En centrar-se en l’experiència dels actors locals i analitzar la interacció entre metropolització, descentralització i implementació de polítiques, la tesi ofereix una contribució teòrica i recomanacions pràctiques per enfortir la governança urbana multinivell.

Esta tesis investiga los desafíos de implementación de políticas públicas en áreas metropolitanas de Colombia a través del concepto de “doble agencia”. Aunque las agendas globales de desarrollo posicionan cada vez más a las ciudades como actores clave frente a retos como el cambio climático, la vivienda y la sostenibilidad, su capacidad real de acción se ve limitada por arreglos institucionales fragmentados y competencias superpuestas. A partir de los estudios urbanos, el nuevo institucionalismo y la literatura sobre implementación de políticas públicas, la tesis desarrolla un marco analítico novedoso para comprender cómo los diseños institucionales inconsistentes dan lugar a problemas de doble agencia, es decir, situaciones en las que los gobiernos locales deben responder simultáneamente a demandas contrapuestas de autoridades nacionales, autoridades regionales, marcos metropolitanos y comunidades locales.

La investigación adopta un enfoque de métodos mixtos. Los análisis cuantitativos mapean los patrones de crecimiento urbano y evalúan la alineación entre los instrumentos de planificación y el crecimiento observado. También analizan la evolución del déficit habitacional, evaluando la efectividad de la política de vivienda. Estos se complementan con datos cualitativos obtenidos de entrevistas y grupos focales con funcionarios públicos, planificadores y expertos, que revelan las experiencias de los actores de política en sistemas de gobernanza fragmentados. Los hallazgos muestran que la incoherencia institucional—especialmente en áreas como la planificación territorial y la política de vivienda—socava la implementación efectiva de políticas, generando brechas de implementación y resultados contradictorios. La tesis introduce el marco de doble agencia como una herramienta diagnóstica para identificar cómo los mandatos superpuestos, la rendición de cuentas difusa y las competencias inconsistentes obstaculizan la ejecución de agendas de política pública tanto nacionales como locales.

Finalmente, la tesis argumenta que abordar las fallas en las políticas urbanas del Sur Global requiere no solo mejoras técnicas en el diseño de políticas, sino también reformas institucionales que fortalezcan la coordinación y clarifiquen los roles. Al centrarse en la experiencia de los actores locales y analizar la interacción entre metropolización, descentralización e implementación de políticas, la tesis ofrece una contribución teórica y recomendaciones prácticas para fortalecer la gobernanza urbana multinivel.

This Thesis investigates the implementation challenges of public policies in metropolitan areas of Colombia through the lens of the “dual agency” concept. While global development agendas increasingly position cities as key actors in tackling significant challenges such as climate change, housing, and sustainability, their real capacity to act is constrained by fragmented institutional arrangements and overlapping mandates. Drawing from urban studies, new institutionalism, and policy implementation literature, the Thesis develops a novel analytical framework to understand how inconsistent institutional designs give rise to dual agency problems—situations in which local governments must simultaneously respond to competing demands from national authorities, regional frameworks, and local constituents.

The research employs a mixed-methods approach. Quantitative analyses map urban growth patterns and assess the alignment between planning instruments and observed development. They also provide an analysis of the evolution of the housing deficit, assessing the effectiveness of housing policy. These are complemented by qualitative data from interviews and focus groups with public officials, planners, and experts, which reveal the lived experiences of policy actors navigating fragmented governance systems. The findings reveal that institutional incoherence—particularly in areas such as territorial planning and housing policy—undermines effective policy delivery, resulting in implementation gaps and contradictory outcomes. The study introduces the dual agency framework as a diagnostic tool to identify how overlapping mandates, blurred accountability, and inconsistent competences impede the operationalization of national and local policy agendas.

Ultimately, the Thesis argues that addressing urban policy failures in the Global South requires not only technical improvements to policy design but also institutional reforms that enhance coordination and clarify roles. By centering in the experience of local actors and unpacking the interplay between metropolization, decentralization, and policy implementation, the dissertation offers both a theoretical contribution and practical insights for strengthening multilevel urban governance.