Ciment amb antibiòtic en l'artroplàstia total de genoll. Repercussió mecànica i paper en la prevenció d'infecció

Abstract

La infecció periprotètica (PJI, sigles en anglès de Prosthetic Joint Infection) és una de les complicacions més greus en l’artroplàstia total de genoll (ATG), amb un gran impacte en la salut dels pacients. Tot i que el ciment ossi amb antibiòtic (ALBC, sigles en anglès d’Antibiotic-Loaded Bone Cement) s’ha proposat com una mesura per prevenir aquestes infeccions, el seu ús continua sent controvertit, principalment per la manca de consens sobre la seva eficàcia clínica i els seus possibles efectes negatius en les propietats mecàniques del ciment. Aquesta tesi té com a objectiu principal avaluar si l’ús d’ALBC redueix la taxa d’infeccions en ATG primàries a llarg termini. Com a objectius secundaris s’analitzen si l'ús d'ALBC afecta la intrusió radiològica en teixit ossi i avaluar el seu impacte en les propietats mecàniques de la fixació protètica. La tesis es basa en dues investigacions clíniques: 1. Primer estudi: Estudi prospectiu aleatoritzat amb 2.893 ATG realitzades entre 2005 i 2010, on es compara la incidència de PJI entre pacients on s’utilitza ciment sense antibiòtics i ALBC (combinació d’eritromicina i colistina). Amb un seguiment mitjà de 8,7 anys, no es van trobar diferències significatives en la taxa d’infeccions entre ambdós grups. 2. Segon estudi: Estudi prospectiu aleatoritzat amb 80 pacients intervinguts d’ATG primària, on es compara la intrusió radiològica del ciment entre pacients on s’utilitza ciment sense antibiòtics i ALBC. Els resultats mostren que la intrusió mitjana és equivalent en ambdós grups, tant en fèmur com en tíbia. En conclusió, tot i que s'ha demostrat que l'addició d'antibiòtics al ciment no afecta la seva interdigitació en el teixit ossi, garantint una fixació sòlida i fiable de l'implant, no ha mostrat una reducció significativa en la incidència d’infeccions periprotètiques en l’artroplàstia total de genoll. Això suggereix que l’ús rutinari de ciment impregnat amb colistina i eritromicina en ATG primàries podria no estar justificat, i requereix una reavaluació crítica del seu paper en la pràctica clínica.

La infección periprotésica (PJI, por sus siglas en inglés de Prosthetic Joint Infection) es una de las complicaciones más graves en la artroplastia total de rodilla (ATR), con un gran impacto en la salud de los pacientes. Aunque el cemento óseo con antibiótico (ALBC, por sus siglas en inglés de Antibiotic-Loaded Bone Cement) se ha propuesto como una medida para prevenir estas infecciones, su uso sigue siendo controvertido, principalmente por la falta de consenso sobre su eficacia clínica y sus posibles efectos negativos en las propiedades mecánicas del cemento. Esta tesis tiene como objetivo principal evaluar si el uso de ALBC reduce la tasa de infecciones en ATR primarias a largo plazo. Como objetivos secundarios, se analiza si el uso de ALBC afecta la intrusión radiológica en tejido óseo y se evalúa su impacto en las propiedades mecánicas de la fijación protésica. La tesis se basa en dos investigaciones clínicas: 1. Primer estudio: Estudio prospectivo aleatorizado con 2.893 ATR realizadas entre 2005 y 2010, en el que se compara la incidencia de PJI entre pacientes donde se utilizó cemento sin antibióticos y ALBC (combinación de eritromicina y colistina). Con un seguimiento medio de 8,7 años, no se encontraron diferencias significativas en la tasa de infecciones entre ambos grupos. 2. Segundo estudio: Estudio prospectivo aleatorizado con 80 pacientes intervenidos de ATR primaria, donde se compara la intrusión radiológica del cemento entre pacientes donde se utilizó cemento sin antibióticos y ALBC. Los resultados muestran que la intrusión media es equivalente en ambos grupos, tanto en el fémur como en la tibia. En conclusión, aunque se ha demostrado que la adición de antibióticos al cemento no afecta su interdigitación en el tejido óseo, garantizando una fijación sólida y fiable del implante, no ha mostrado una reducción significativa en la incidencia de infecciones periprotésicas en la artroplastia total de rodilla. Esto sugiere que el uso rutinario de cemento impregnado con colistina y eritromicina en ATR primarias podría no estar justificado, y requiere una reevaluación crítica de su papel en la práctica clínica.

Periprosthetic Joint Infection (PJI) is one of the most severe complications associated with primary total knee arthroplasty (TKA), having a significant impact on patients' health. Although antibiotic-loaded bone cement (ALBC) has been proposed as a preventive measure against these infections, its use remains controversial, primarily due to the lack of consensus on its clinical effectiveness and its potential negative effects on the mechanical properties of the cement, which could compromise prosthetic fixation and long-term durability. The primary objective of this thesis is to evaluate whether ALBC reduces the infection rate in primary TKAs in long-term follow-up. Secondary objectives include determining whether the use of ALBC affects radiological bone intrusion and evaluating its impact on the mechanical properties of the cement and prosthetic fixation. The thesis is based on two clinical investigations: 1. First study: A prospective randomized study involving 2,893 TKAs performed between 2005 and 2010, comparing the incidence of PJI between patients using cement without antibiotics and those with ALBC (erythromycin and colistin-loaded cement). With an average follow-up of 8.7 years, no significant differences were found in infection rates between the two groups. 2. Second study: A prospective randomized study including 80 consecutive patients, comparing the radiological intrusion of cement in TKA between groups using cement without antibiotics and with ALBC. The results showed that the average intrusion was equivalent in both groups, in both femur and tibia. In conclusion, although it has been demonstrated that the addition of antibiotics to the cement does not affect interdigitation into bone tissue, ensuring a solid and reliable fixation of the implant, its use was not associated with a significant reduction in the incidence of periprosthetic joint infections in primary TKA. This suggests that the routine use of erythromycin and colistin-loaded cement in primary TKA may not be justified, highlighting the need for a critical reevaluation of its role in clinical practice.