Reclamaciones por responsabilidad médica relacionadas con la cirugía general

Abstract

Aquesta tesi analitza en profunditat les reclamacions per responsabilitat professional mèdica interposades contra cirurgians generals a Catalunya, amb l’objectiu de caracteritzar-ne la naturalesa, freqüència i resolució, i d’identificar factors que permetin reduir-ne la incidència i millorar la qualitat assistencial.

Marc teòric i context: La responsabilitat professional mèdica ha adquirit una importància creixent en la pràctica clínica moderna. Aquest fenomen respon a una transformació en la relació metge-pacient, més participativa i exigent, així com a l’augment de la judicialització de la medicina. En cirurgia general, especialitat d’alt risc per la complexitat i la freqüència dels seus procediments, aquesta problemàtica és especialment rellevant.

Objectius: L’objectiu principal de la tesi és quantificar i analitzar les reclamacions per responsabilitat mèdica en l’àmbit de la cirurgia general i de l’aparell digestiu. Com a objectius secundaris, es pretén identificar els factors que influeixen en l’aparició d’aquestes reclamacions i avaluar el perfil tant dels reclamants com dels professionals implicats, així com proposar recomanacions preventives.

Metodologia: Es va dur a terme un estudi retrospectiu descriptiu basat en 191 expedients de reclamació registrats entre el 2013 i el 2021 al Servei de Responsabilitat Professional del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya. S’analitzaren variables relacionades amb el perfil dels reclamants i reclamats, el tipus d’actuació, la patologia, el context assistencial, les causes al·legades i les resolucions judicials o extrajudicials. L’anàlisi estadística es va realitzar amb el programa Stata i s’hi aplicaren proves descriptives i inferencials.

Resultats principals: - El 41,36% dels casos van concloure amb algun tipus de responsabilitat atribuïda (36,65% mitjançant acord extrajudicial i 4,71% mitjançant sentència judicial), una xifra inferior a la hipòtesi inicial que preveia més del 50%. - El 80% de les reclamacions estaven relacionades amb patologia benigna, especialment en cirurgia colorrectal, hepatobiliar i de paret abdominal. - L’àmbit privat va concentrar el 68,6% de les reclamacions. - Es van observar diferències significatives segons el gènere i l’edat del professional: els homes van ser reclamats amb més freqüència i presentaven una mitjana d’edat superior. - Les principals causes van ser errors quirúrgics, complicacions postoperatòries i manca d’informació. - El 25% dels casos van ocórrer en contextos d’urgència, però la majoria de reclamacions es van concentrar en assistència no urgent. - L’anàlisi dels documents de consentiment informat va revelar una elevada proporció de formularis incomplets o inadequats en els casos amb desenllaç desfavorable.

Conclusions: Les reclamacions per responsabilitat mèdica en cirurgia general no són tan freqüents com es podria suposar, però presenten patrons clars que poden servir de base per dissenyar estratègies preventives. La majoria de reclamacions es produeixen en contextos quirúrgics no urgents, per patologia benigna i en l’àmbit privat. Factors com el perfil del professional, el tipus de cirurgia, la comunicació amb el pacient i la qualitat documental influeixen significativament en la seva aparició. A més, es destaca l’impacte emocional i professional que les reclamacions tenen sobre els facultatius implicats, en el seu rol de “segona víctima”.

Aportacions: Aquest treball ofereix una eina d’anàlisi útil per a la millora de la seguretat clínica, la reducció del risc legal i el disseny de polítiques formatives i organitzatives adreçades tant als professionals com a les institucions sanitàries.

Esta tesis analiza en profundidad las reclamaciones por responsabilidad profesional médica interpuestas contra cirujanos generales en Cataluña, con el objetivo de caracterizar su naturaleza, frecuencia y desenlace, y de identificar factores que permitan reducir su incidencia y mejorar la calidad asistencial.

Marco teórico y contexto: La responsabilidad profesional médica ha adquirido una importancia creciente en la práctica clínica moderna. Este fenómeno responde a una transformación en la relación médico-paciente, más participativa y exigente, así como al aumento de la judicialización de la medicina. En cirugía general, especialidad de alto riesgo por la complejidad y frecuencia de sus procedimientos, esta problemática es especialmente relevante.

Objetivos: El objetivo principal de la tesis es cuantificar y analizar las reclamaciones por responsabilidad médica en el ámbito de la cirugía general y del aparato digestivo. Como objetivos secundarios, se busca identificar los factores que influyen en la aparición de estas reclamaciones y evaluar el perfil tanto de los reclamantes como de los profesionales implicados, así como proponer recomendaciones preventivas.

Metodología: Se realizó un estudio retrospectivo descriptivo basado en 191 expedientes de reclamación registrados entre 2013 y 2021 en el Servicio de Responsabilidad Profesional del Consejo de Colegios de Médicos de Cataluña. Se analizaron variables relacionadas con el perfil de los reclamantes y reclamados, el tipo de actuación, la patología, el contexto asistencial, las causas alegadas y los desenlaces judiciales o extrajudiciales. El análisis estadístico se llevó a cabo con Stata y se aplicaron pruebas descriptivas e inferenciales.

Resultados principales: - El 41,36% de los casos concluyeron con algún tipo de responsabilidad atribuida (36,65% mediante acuerdo extrajudicial y 4,71% mediante condena judicial), cifra inferior a la hipótesis inicial que preveía más del 50%. - El 80% de las reclamaciones estaban relacionadas con patología benigna, especialmente en cirugía colorrectal, hepatobiliar y de pared abdominal. - El ámbito privado concentró el 68,6% de las reclamaciones. - Se observaron diferencias significativas por género y edad del profesional: los hombres fueron más frecuentemente reclamados y presentaban una media de edad superior. - Las principales causas fueron errores quirúrgicos, complicaciones postoperatorias y falta de información. - El 25% de los casos ocurrieron en contextos de urgencia, pero fue la asistencia no urgente la que concentró la mayoría de reclamaciones. - El análisis de los documentos de consentimiento informado reveló una alta proporción de formularios incompletos o inadecuados en los casos con desenlace desfavorable.

Conclusiones: Las reclamaciones por responsabilidad médica en cirugía general no son tan frecuentes como se podría suponer, pero presentan patrones claros que pueden ser utilizados como base para diseñar estrategias preventivas. La mayoría de reclamaciones se producen en contextos quirúrgicos no urgentes, por patología benigna y en el ámbito privado. Factores como el perfil del profesional, el tipo de cirugía, la comunicación con el paciente y la calidad documental influyen significativamente en su aparición. Además, se destaca el impacto emocional y profesional que las reclamaciones tienen sobre los facultativos implicados, en su rol de “segunda víctima”.

Aportaciones: Este trabajo ofrece una herramienta de análisis útil para la mejora de la seguridad clínica, la reducción del riesgo legal y el diseño de políticas formativas y organizativas dirigidas tanto a los profesionales como a las instituciones sanitarias.

This thesis presents an in-depth analysis of medical malpractice claims filed against general surgeons in Catalonia, with the aim of characterizing their nature, frequency, and outcomes, and identifying factors that could help reduce their incidence and improve healthcare quality.

Theoretical framework and context: Medical liability has become increasingly important in modern clinical practice. This trend reflects a transformation in the doctor–patient relationship—now more participatory and demanding—as well as a broader judicialization of healthcare. In general surgery, a high-risk specialty due to the complexity and frequency of its procedures, this issue is particularly relevant.

Objectives: The main objective of the thesis is to quantify and analyze malpractice claims in the field of general and digestive surgery. Secondary objectives include identifying the factors associated with these claims, profiling both claimants and professionals involved, and proposing preventive strategies.

Methodology: A retrospective descriptive study was conducted based on 191 malpractice claim files registered between 2013 and 2021 at the Professional Liability Service of the Medical Council of Catalonia. Variables related to the claimant and the physician, type of procedure, pathology, healthcare setting, alleged causes, and legal outcomes were analyzed. Statistical analysis was performed using Stata, with both descriptive and inferential techniques applied.

Key findings: - 41.36% of the cases ended with some form of recognized liability (36.65% through out-of-court settlement, and 4.71% with a court conviction), a figure below the initial hypothesis of over 50%. - 80% of claims involved benign pathologies, especially in colorectal, hepatobiliary, and abdominal wall surgery. - 68.6% of claims arose from the private healthcare sector. - Significant differences were found by gender and age of the professionals: men were more often subject to claims and had a higher average age. - The main reasons for claims were surgical errors, postoperative complications, and poor communication or lack of information. - While 25% of claims arose from urgent care contexts, most were related to non-urgent, scheduled procedures. - Review of informed consent documents revealed that many were incomplete or inadequate in cases that resulted in professional liability.

Conclusions: Medical malpractice claims in general surgery are not as frequent as might be assumed, but they follow identifiable patterns that may serve as a foundation for preventive measures. Most claims arise in non-urgent surgical settings, for benign pathologies, and within private institutions. Factors such as the physician’s profile, type of surgery, communication quality, and documentation standards significantly influence the likelihood of a claim. Additionally, the emotional and professional toll on the involved physicians—referred to as “second victims”—is substantial and must be addressed.

Contributions: This work provides a useful analytical tool to support the improvement of clinical safety, reduce legal risk, and inform training and organizational policies for both healthcare professionals and institutions.