Lo carcelario y lo urbano: diálogos y rupturas en los márgenes de la ciudad de Montevideo, Uruguay

Abstract

Aquesta tesi proposa interpel·lar les concepcions tradicionals que entenen la presó com un espai aïllat, tancat i aliè a la vida urbana, en contraposició amb una idea de ciutat com a àmbit de llibertat, diversitat i interacció social. Des d’una mirada situada a Montevideo, capital de l’Uruguai, la investigació explora les articulacions entre l’urbà i el carcerari, qüestionant la seva suposada separació i analitzant com s’entrellacen en els processos de marginació social i espacial. Mentre que la majoria dels estudis sobre aquestes articulacions s’han desenvolupat en contextos del nord global, aquesta tesi aporta una perspectiva llatinoamericana, centrada en un context marcat per profundes desigualtats socioespacials, processos de segregació urbana, un fort increment de la població penitenciària, un avanç de les polítiques de control en l’espai urbà i una crisi estructural del sistema penitenciari, caracteritzat per la massificació i la violència. Igual que en altres contextos geogràfics, es constata que els sectors socioeconòmics més desafavorits són els principals afectats tant per les dinàmiques de marginació urbana com per l’acció de les polítiques penals. Tanmateix, la producció acadèmica local ha tendit a abordar aquestes problemàtiques per separat: d’una banda, estudis centrats en la segregació i les desigualtats urbanes; de l’altra, investigacions enfocades en el sistema penal. Des d’una perspectiva geogràfica, enriquida amb aportacions d’altres disciplines, aquesta tesi busca superar aquesta fragmentació per analitzar el lloc que ocupa la presó en les dinàmiques socials i espacials de la ciutat. Reconeixent que les lògiques penals i urbanes d’exclusió convergeixen sobre els mateixos sectors socioespacials, és a dir, els barris empobrits i relegats de Montevideo i els seus habitants, aquesta investigació proposa indagar com aquestes dinàmiques s’entrellacen i incideixen recíprocament en la vida de les persones i en la configuració d’aquests territoris. Mitjançant una investigació etnogràfica realitzada en una unitat penitenciària masculina i en tres barris de la ciutat, es busca comprendre com s’articulen les dimensions urbana i carcerària en les dinàmiques de marginació que afecten les trajectòries de vida i la quotidianitat d’aquells que habiten els marges urbans de Montevideo, entesos com espais segregats i subalternitzats dins de l’ordre urbà dominant. A partir de les perspectives i experiències d’aquests subjectes, es pretén resituar l’experiència penitenciària dins de la ciutat, qüestionant el seu suposat caràcter aïllat i la seva participació en l’entramat de relacions socials, territorials i institucionals que estructuren la vida urbana. En definitiva, aquesta tesi proposa una comprensió més complexa i contextualitzada de les relacions entre presó i ciutat, entenent el carcerari no com un fenomen extern o aïllat, sinó com una dimensió constitutiva de l’ordre urbà contemporani en contextos llatinoamericans.

Esta tesis propone interpelar las concepciones tradicionales que entienden la cárcel como un espacio aislado, cerrado y ajeno a la vida urbana, en contraposición con una idea de ciudad como ámbito de libertad, diversidad e interacción social. Desde una mirada situada en Montevideo, capital del Uruguay, la investigación explora las articulaciones entre lo urbano y lo carcelario, cuestionando su supuesta separación y analizando cómo se entrelazan en los procesos de marginación social y espacial. Mientras que la mayoría de los estudios sobre estas articulaciones se han desarrollado en contextos del norte global, esta tesis aporta una perspectiva latinoamericana, centrada en un contexto signado por profundas desigualdades socioespaciales, procesos de segregación urbana, un fuerte incremento de la población carcelaria, un avance de las políticas de control en el espacio urbano, y una crisis estructural del sistema penitenciario, caracterizado por el hacinamiento y la violencia. Al igual que en otros contextos geográficos, se constata que los sectores socioeconómicos más desfavorecidos son los principales afectados tanto por las dinámicas de marginación urbana como por el accionar de las políticas penales. Sin embargo, la producción académica local ha tendido a abordar estas problemáticas por separado: por un lado, estudios centrados en la segregación y las desigualdades urbanas; por otro, investigaciones enfocadas en el sistema penal. Desde una perspectiva geográfica, enriquecida por aportes de otras disciplinas, esta tesis busca superar dicha fragmentación para analizar el lugar que ocupa la cárcel en las dinámicas sociales y espaciales de la ciudad. Reconociendo que las lógicas penales y urbanas de exclusión convergen sobre los mismos sectores socioespaciales, es decir, los barrios empobrecidos y relegados de Montevideo y sus habitantes, esta investigación propone indagar cómo estas dinámicas se entrelazan e inciden recíprocamente en la vida de las personas y en la configuración de dichos territorios. Mediante una investigación etnográfica realizada en una unidad penitenciaria masculina y en tres barrios de la ciudad, se busca comprender cómo se articulan las dimensiones urbana y carcelaria en las dinámicas de marginación que afectan las trayectorias de vida y la cotidianidad de quienes habitan los márgenes urbanos de Montevideo, entendidos como espacios segregados y subalternizados dentro del orden urbano dominante. A partir de las perspectivas y experiencias de estos sujetos, se pretende resituar la experiencia carcelaria dentro de la ciudad, cuestionando su supuesto carácter aislado y su participación en el entramado de relaciones sociales, territoriales e institucionales que estructuran la vida urbana. En definitiva, esta tesis propone una comprensión más compleja y contextualizada de las relaciones entre cárcel y ciudad, entendiendo lo carcelario no como un fenómeno externo o aislado, sino como una dimensión constitutiva del orden urbano contemporáneo en contextos latinoamericanos.

This thesis proposes to challenge traditional conceptions that understand the prison as an isolated, closed space detached from urban life, in contrast to an idea of the city as a realm of freedom, diversity, and social interaction. From a perspective situated in Montevideo, the capital of Uruguay, the research explores the connections between the urban and the carceral, questioning their supposed separation and analysing how they intertwine in processes of social and spatial marginalization. While most studies on these connections have been developed in contexts of the Global North, this thesis contributes from a Latin American perspective, focused on a context marked by deep socio-spatial inequalities, processes of urban segregation, a sharp increase in the prison population, the expansion of control policies in urban space, and a structural crisis of the penitentiary system, characterized by overcrowding and violence. As in other geographical contexts, it is evident that the most disadvantaged socioeconomic sectors are the ones most affected by both urban marginalization dynamics and the actions of penal policies. However, local academic production has tended to address these issues separately: on the one hand, studies focused on urban segregation and inequalities; on the other, research centered on the penal system. From a geographical perspective enriched by contributions from other disciplines, this thesis seeks to overcome this fragmentation in order to analyse the place that prison occupies in the social and spatial dynamics of the city. Recognizing that penal and urban logics of exclusion converge on the same socio-spatial sectors—the impoverished and marginalized neighbourhoods of Montevideo and their inhabitants—this research aims to explore how these dynamics intertwine and reciprocally impact people’s lives and the configuration of these territories. Through ethnographic research carried out in a men’s prison unit and in three city neighbourhoods, the study seeks to understand how the urban and carceral dimensions are articulated in the dynamics of marginalization that shape life trajectories and daily experiences of those living on the urban margins of Montevideo, understood as segregated and subalternized spaces within the dominant urban order. Based on the perspectives and experiences of these subjects, the goal is to re-situate the prison experience within the city, questioning its supposed isolation and highlighting its participation in the network of social, territorial, and institutional relations that structure urban life. Ultimately, this thesis proposes a more complex and contextualized understanding of the relationship between prison and city, conceiving the carceral not as an external or isolated phenomenon, but as a constitutive dimension of the contemporary urban order in Latin American contexts.