Building Organizational Resiliency in Tourism: Rapid versus Gradual Approaches

Abstract

Com que el sector turístic és vulnerable als impactes de la disrupció, entendre com construir resiliència organitzativa és important per als líders que necessiten gestionar aquestes dinàmiques transformant i enfortint l'organització per al futur. Aquesta tesi explora com es comporten i interactuen els líders turístics a través dels reptes i els canvis culturals derivats de les disrupcions. Des d'una perspectiva, explora com els líders turístics construeixen resiliència ràpidament durant la crisi. Una altra perspectiva investiga com els directius van encendre els comportaments de ciutadania organitzacional per construir resiliència. A més, revela els reptes i els canvis culturals que sorgeixen durant la transformació digital i com els directius poden facilitar transicions positives i resiliència. Utilitzant tècniques d'investigació qualitativa, aquesta tesi amplia el nostre coneixement de com els directius poden construir resiliència organitzativa. Els estudis de cas d'empreses turístiques internacionals utilitzen enfocaments interpretatius per estudiar les persones en el seu entorn natural, cosa que permet a l'investigador experimentar la vida real dels participants en èpoques de grans canvis. Les narratives que contenen descripcions gruixudes proporcionen una visió profunda i un significat al fenomen de la resiliència organitzativa. El primer estudi presenta un nou concepte i model de resiliència ràpida que posa èmfasi en quatre enfocaments de gestió per construir ràpidament resiliència durant la crisi, com ara: adoptar una visió renovada i una estratègia emergent, adoptar una gestió innovadora de recursos humans, fomentar solucions integrades i cultivar la innovació. Els resultats del segon estudi destaquen com els directius amplifiquen el comportament de la ciutadania organitzacional alterant els mètodes de gestió, com ara promoure un sentit de connexió, demostrar un lideratge vulnerable i versàtil, fomentar l'agilitat i accelerar la presa de decisions. El tercer estudi explora una empresa en el seu viatge de transformació digital i proposa enfocaments de gestió que poden abordar els reptes que sorgeixin, permetent així la resiliència. La tesi revela que la manca d'atenció de la direcció als reptes que sorgeixen a través del canvi pot impedir que una organització faci una transició amb èxit cap a un nou estat desitjat de major resiliència i preparació per al futur. Aquesta tesi contribueix a una major comprensió de com els enfocaments de gestió poden fomentar la creació de resiliència. Es distingeix un nou concepte de resiliència ràpida de la resiliència organitzativa basat en l'element del temps i es descriuen els enfocaments de gestió. Cadascun dels enfocaments de gestió proposats es contrasta entre la resiliència ràpida i la resiliència organitzativa per distingir les accions més ràpides necessàries en comparació amb un enfocament més planificat i que requereix més temps. D'altra banda, es proporcionen aplicacions pràctiques que els directius poden utilitzar per encendre comportaments de ciutadania organitzacional per construir resiliència. Finalment, es presenta un model holístic de gestió de la transformació organitzacional que facilita les transicions positives. També es discuteix la gestió de conflictes a mesura que augmenta el risc de conflicte a mesura que els canvis amenacen les normes i valors establerts. Es suggereix que canviar els modes de col·laboració basats en el propòsit de la interacció pot ajudar a mantenir les activitats de col·laboració i evitar possibles conflictes derivats de la transformació digital.

Dado que el sector turístico es vulnerable a los impactos de la disrupción, comprender cómo desarrollar la resiliencia organizacional es importante para los líderes que necesitan gestionar dicha dinámica transformando y fortaleciendo la organización para el futuro. Esta tesis explora cómo los líderes turísticos se comportan e interactúan a través de los desafíos y cambios culturales que surgen de las disrupciones. Desde una perspectiva, explora cómo los líderes turísticos construyen resiliencia rápidamente durante la crisis. Otra perspectiva investiga cómo los gerentes encendieron comportamientos de ciudadanía organizacional para construir resiliencia. Además, revela los desafíos y cambios culturales que surgen durante la transformación digital y cómo los gerentes pueden facilitar transiciones positivas y resiliencia. Utilizando técnicas de investigación cualitativa, esta tesis amplía nuestro conocimiento sobre cómo los gerentes pueden construir resiliencia organizacional. Los estudios de caso de empresas turísticas internacionales utilizan enfoques interpretativos para estudiar a las personas en su entorno natural, lo que permite al investigador experimentar la vida real de los participantes en tiempos de grandes cambios. Las narrativas que contienen descripciones densas proporcionan una visión profunda y un significado al fenómeno de la resiliencia organizacional. El primer estudio presenta un nuevo concepto y modelo de resiliencia rápida que hace hincapié en cuatro enfoques de gestión para construir rápidamente la resiliencia durante la crisis, a saber: adoptar una visión renovada y una estrategia emergente, adoptar una gestión innovadora de los recursos humanos, fomentar las soluciones integradas y cultivar la innovación. Los hallazgos del segundo estudio destacan cómo los gerentes amplifican el comportamiento de ciudadanía organizacional al alterar los métodos de gestión, incluida la promoción de un sentido de conexión, la demostración de un liderazgo vulnerable y versátil, el fomento de la agilidad y la aceleración de la toma de decisiones. El tercer estudio explora una empresa en su viaje de transformación digital y propone enfoques de gestión que pueden abordar los desafíos que surjan, permitiendo así la resiliencia. La tesis revela que la falta de atención de la gerencia a los desafíos que surgen a través del cambio, puede impedir que una organización realice una transición exitosa a un nuevo estado deseado de mayor resiliencia y preparación para el futuro. Esta tesis contribuye a una mayor comprensión de cómo los enfoques de gestión pueden fomentar la construcción de resiliencia. Se distingue un nuevo concepto de resiliencia rápida de la resiliencia organizacional basada en el elemento del tiempo y se esbozan los enfoques de gestión. Cada uno de los enfoques de gestión propuestos contrasta entre la resiliencia rápida y la resiliencia organizacional para distinguir las acciones requeridas más rápidas en comparación con un enfoque planificado que requiere más tiempo. Por otro lado, las aplicaciones prácticas son: aportadas que los gerentes puedan utilizar para encender comportamientos de ciudadanía organizacional para construir resiliencia. Por último, se presenta un modelo holístico de gestión de la transformación organizacional que facilita las transiciones positivas. También se discute la gestión de conflictos, ya que el riesgo de conflicto aumenta a medida que los cambios amenazan las normas y valores establecidos. Se sugiere que cambiar los modos de colaboración en función del propósito de la interacción puede ayudar a mantener las actividades de colaboración y evitar posibles conflictos que surjan a través de la transformación digital.

As the tourism sector is vulnerable to the impacts of disruption, understanding how to build organizational resilience is important for leaders who need to manage such dynamics by transforming and strengthening the organization for the future. This thesis explores how tourism leaders behave and interact through challenges and cultural changes arising from disruptions. From one perspective, it explores how tourism leaders build resiliency rapidly during crisis. Another perspective investigates how managers ignited organizational citizenship behaviors to building resiliency. Furthermore, it reveals challenges and cultural changes that arise during digital transformation and how managers can facilitate positive transitions and resiliency. Using qualitative research techniques, this thesis expands our knowledge of how managers can build organizational resiliency. Case studies of international tourism companies use interpretative approaches to study people in their natural setting allowing the researcher to experience participants’ real lives during times of extensive change. Narratives containing thick descriptions provide deep insights and meaning to the phenomenon of organizational resiliency. The first study presents a new concept and model of rapid resiliency emphasizing four management approaches to quickly build resilience during crisis including: embrace renewed vision and emergent strategy, adopt innovative human resource management, encourage integrated solutioning, and cultivate innovation. The findings of the second study highlights how managers amplify organizational citizenship behavior by altering management methods including promoting a sense of connection, demonstrating vulnerable and versatile leadership, encouraging agility, and accelerating decision making. The third study explores a company on its digital transformation journey and proposes management approaches that can address challenges that arise, thus enabling resiliency. The thesis reveals that a lack of management attention to challenges emerging through change, can impede an organization from transitioning successfully to a new desired state of greater resilience and future readiness. This thesis contributes to a greater understanding of how management approaches can foster resiliency building. A new concept of rapid resiliency is distinguished from organizational resiliency based on the element of time and management approaches are outlined. Each of the proposed management approaches is contrasted between rapid resiliency and organizational resiliency to distinguish quicker actions required compared to a more time consuming, planful approach. On another hand practical applications are provided that managers can use to ignite organizational citizenship behaviors to build resiliency. Lastly, a holistic model of organizational transformation management that facilitates positive transitions is presented. Conflict management is also discussed as the risk of conflict increases as changes threaten established norms and values. It is suggested that shifting collaboration modes based on the purpose of interaction may help to sustain collaboration activities and avoid potential conflicts arising through digital transformation.