Preus i salaris a la Lleida dels segles XIV i XV segons els llibres d'obra de la seu

Abstract

El motiu que ens dugué a introduir-nos en l'estudi dels preus i salaris a la Lleida dels segles XIV i XV fou l'interès d'ampliar els coneixements d'una parcel.la de la història de Catalunya, fins el moment actual, insuficientment coneguda en tota la seva amplitud. Però a més, volíem fer-ho en relació amb la nostra ciutat, conscients de la necessitat de superar l'excessiva hegemonia historiogràfica de Barcelona.<br/>La bibliografia existent sobre l'evolució de preus i salaris als segles XIV i XV, si bé molt àmplia en estudis monogràfics arreu d'Europa, és més aviat minsa pel que fa a Catalunya. La causa està possiblement en la inexistència d'un tipus de documentació que proporcioni sèries de dades que abastin llargs períodes de temps. <br/>Nosaltres hem tingut la sort d'aconseguir una font documental temporalment extensa i a més rica: els llibres d'obra de la Seu Vella de Lleida. No hem estat els primers en utilitzar-los. Molts són els historiadors de l'art que al llarg del temps els han consultat, sobresortint entre tots Alonso, qui dugué a terme un seguiment exhaustiu de la totalitat d'ells. Però hem estat els primers en utilitzar-los per fer un estudi econòmic.

El motivo que nos llevó a introducirnos en el estudio de los precios y salarios a la Lleida de los siglos XIV y XV fue el interés de ampliar los conocimientos de una parcela de la historia de Catalunya, hasta el momento actual, insuficientemente conocida en toda su amplitud. Pero además, queríamos hacerlo en relación con nuestra ciudad, conscientes de la necesidad de superar la excesiva hegemonía historiográfica de Barcelona.<br/>La bibliografía existente sobre la evolución de precios y salarios a los siglos XIV y XV, si bueno muy amplia en estudios monográficos arreo de Europa, es más bien exigua con respecto a Catalunya. La causa está posiblemente en la inexistencia de un tipo de documentación que proporcione series de datos que abarquen largos periodosperíodos de tiempo. <br/>Nosotros hemos tenido la suerte de conseguir una fuente documental temporalmente extensa y además rica: los libros de obra de la Sede Vieja de Lleida. No hemos sido los primeros en utilizarlos. Muchos son los historiadores del arte que a lo largo del tiempo los han consultado, sobresaliendo entre todos Alonso, quien llevó a término uno seguimiento exhaustivo de la totalidad de ellos. Pero hemos estado los primeros en utilizarlos por hacer uno estudio económico.