Universitat de Lleida
Ibarz Ribas, Alberto
1996-04-12
8489727783
S.54-1998
Universitat de Lleida. Departament de Tecnologia d'Aliments
La pectina va ser descoberta en 1790 quan Vauquelin va trobar primerament una substància soluble dels sucs de fruita. El científic francès Braconnot va continuar el treball de Vauquelin qui va trobar que "una substància àmpliament disponible de plantes vives i ja observada en el passat, tenia propietats gelificants quan se li afegia àcid a la seva solució". La va anomenar "pectina àcida" del grec "pectos" que significa sòlid, coagulat. (The Apple. The Pectin, Herbstreith). <br/>La pectina va ser definida per Kertesz (1951) com els àcids pectínics solubles en aigua de grau de metilació variat que són capaços de formar gels amb sucre i àcid sota condicions determinades. Aquesta definició abasta la gelificació amb calci dels àcids pectínics, definits per Kertesz (1951) o com els àcids poligalacturònicos coloidals aïllats de plantes contenint una certa proporció de grups metilèster. Per aquest motiu també el terme pectina s'usa col·lectivament per a incloure àcid pèctic, la forma de pectina completament desestirificada. <br/>Les formes de pectina són generalment reconegudes com segures per l'O.S. Food and Drug Administration (Food and Nutrition Encyclopedia, 1983). Les especificacions legals per a pectines estan enunciades internacionalment (Copenhagen Pectin)
La pectina fué descubierta en 1790 cuando Vauquelin encontró primeramente una sustancia soluble de los zumos de fruta. El científico francés Braconnot continuó el trabajo de Vauquelin y encontró que "una sustancia ampliamente disponible de plantas vivas y ya observada en el pasado, tenía propiedades gelificantes cuando se le añadía ácido a su solución". La llamó "pectina ácida" del griego "pectos" que significa sólido, coagulado. (The Apple. The Pectin, Herbstreith).<br/>La pectina fué definida por Kertesz (1951) como los ácidos pectínicos solubles en agua de grado de metilación variado que son capaces de formar geles con azúcar y ácido bajo condiciones determinadas. Esta definición abarca la gelificación con calcio de los ácidos pectínicos, definidos por Kertesz (1951) o como los ácidos poligalacturónicos coloidales aislados de plantas conteniendo una cierta proporción de grupos metiléster. De ahí que también el término pectina se usa colectivamente para incluir ácido péctico, la forma de pectina completamente desesterificada.<br/>Las formas de pectina son generalmente reconocidas como seguras por la U.S. Food and Drug Administration (Food and Nutrition Encyclopedia, 1983). Las especificaciones legales para pectinas están enunciadas internacionalmente (Copenhagen Pectin)
préssecs; pectina
663/664 - Alimentos y nutrición. Enología. Aceites. Grasas
Ciències experimentals de la natura i la vida
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
