Estudio de la polimerización del fenilglicidileter con el sistema aip/znc12

Abstract

S'ha estudiat la polimerització del 3-fenoxi-1,2-epoxipropà (PGE) racèmic i òpticament actiu en un dissolvent eteri utilitzant com a catalitzador una combinació de isopropòxid d'alumini i diferents halurs de zinc (clorur, bromur, iodur i acetat) en diferents proporcions. Sa relacionat la conversió i el pes molecular de les fraccions isotàctiques de polímer obtingut (PPGE) amb la capacitat coordinativa del sistema iniciador utilitzat. En presencia d'aigua com a codificador s'aconsegueix desactivar selectivament els llocs no estereoselectius del catalitzador i en conseqüència augmenta la conversió i el pes molecular del polímer. S'ha estudiat la cristallinitat de les mostres de PPGE mitjançant raig X i DSC. Encara que ambdós tipus de mostres mostren un patró semblant per raig X, presenten diferencies significatives per DSC. En tots el casos s'ha pogut relacionar la conversió de polímer isotàctic, el pes molecular y el grau de cristallinitat amb les condicions de polimerització i el mecanisme de polimerització.<br/>La microestructura dels polímers obtinguts s'ha analitzat mitjançant tècniques de RMN de 1H i 13C, determinant-ne el seu grau de tacticitat i el contingut de unions irregulars. En el cas de les fraccions solubles s'han pogut identificar i quantificar els diferents grups finals de cadena mitjançant tècniques de derivatització "in situ" i anàlisis per RMN de 19F. La naturalesa del extrems de cadena s'ha pogut relacionar amb el mecanisme de polimerització.<br/>També s'han preparat polímers entrecreuats per copolimerització del fenilglicidiléter i diferents diglicidiléters aromàtics utilitzant l'iniciador i les condicions estudiades anteriorment. S'ha pogut determinar que el percentatge d'incorporació del comonomer a la xarxa depèn de la seva estructura. La caracterització dels materials per RMN de 13C i DSC ha permès determinar que es tracta de cadenes altament regular amb un percentatge de isotacticitat molt elevat (80%) lo que es tradueix en una elevada cristalllinitat de les mostres.