Els plantejaments del sistema educatiu als inicis de l'Espanya liberal (1833-1857)

Abstract

El present treball es pot definir com a panoràmic, i s'hi ha volgut estudiar la manera en què es consolidava la reforma educativa liberal-burgesa a l'Estat espanyol (1833-1857), en la gradual construcció del sistema polític constitucional, amb dues etapes diferenciades- de 1813 a 1845 i de 1845 a 1857.<br/>S'ha volgut analitzar el tipus de propostes, plantejaments i idees que sorgiren en la dinàmica político-educativa, als inicis del que podem definir com a monarquia liberal-burgesa dels borbons.<br/>S'ha contextualitzat l'época tenint present una xarxa d'esdeveniments, circumstàncies, canvis i transformacions, que ens han ajudat a comprendre la complexitat de les aportacions educatives del moment.<br/>Hem de tenir present que aquesta fou una època de grans conflictes històrics a l'Estat espanyol, i la incidència d'aquests en la construcció del sistema educatiu liberal-moderat s'havia de deixar notar.<br/>Es pretenia aclarir com eren rebudes les idees que s'oficialitzaven a diferents indrets de l'Estat espanyol on es concretava l'esperit reformista liberal. Aquests indrets han estat, a la nostra investigació, fonamentalment, Madrid, Barcelona i Mallorca, que reaccionaren de manera diferent davant les propostes reformistes.<br/>Els temes tractats s'han englobat en tres nivells: social, de teoria de l'educació i del sistema escolar. Les conclusions del treball són:<br/>- Es pretenia impulsar la construcció de l'aparell ideològic i administratiu de la instrucció primària (escoles normals)<br/>- S'organitzava la vida col·lectiva segons la concepció d'estat nació. Incidència en la política educativa.<br/>- S'introduïren models educatius de l'Europa mes «avançada»<br/>- S'avançava en el procés d'uniformització i centralització. El triomf del moderantisme liberal va possibilitar la consolidació de la dualitat escola estatal-escola privada, i la lluita pel control de l'educació estava servida.<br/> - Es pretenia generalitzar la instrucció primària com a educació popular i s'estructuren els diversos nivells educatius.<br/> - L'estructuració uniformista de l'Estat necessitava una política de llengua i cultura úniques. Castellanització a l'escola.<br/> - Un gran nombre d'autors varen fer les seves propostes educatives. Montesino, Lista, Quinto, Carderera, Avendaño. Balmes, Sagra, Gil de Zárate, Monturiol, etc.<br/>- Es va produir la proliferació de publicacions periòdiques, generals, infantils, i professionals, que actuaren com a eines de mentalització i ideologització.<br/>- Els llibres de text relacionats amb la instrucció primària abraçaven des de la religió, les ciències naturals o les matemàtiques fins a la Pedagogia, que fou introduïda a través de les escoles normals, i tingueren una certa proliferació, encara que fossin poc originals.<br/>- Literats amb mentalitat moralista o crítica, de divers signe, com Larra, Ayguals, Aribau, Fernán Caballero, etc. col. laboraren en la ideologització de diverses capes de població.<br/>- No es va consolidar el procés de secularització<br/>- S'introduïren temes educatius com el d'educació integral.<br/>Però es constata que en realitat el procés d'escolarització és lent i envoltat d'inmobilisme.