La reconstrucció tafonòmica dels enterraments col·lectius

Abstract

El material objecte d’estudi d’aquesta tesi són les restes antropològiques de set conjunts funeraris d’enterrament col·lectiu de finals del III mil·lenni fins a la primera meitat del I mil·lenni cal BC del Mediterrani occidental: Can Filuà, Can Ballarà, Mas Vilalba, Cova de Montanissell, Cova des Pas, Balma Solans de Recots i La Cantorella. Tres d’ells corresponen a enterraments en cova o balma, mentre que els altres corresponen a estructures subterrànies, ja siguin en fossa simple –sovint definida com a sitja reutilitzada- o complexa (fossa-hipogeu). El registre antropològic correspon en total a un nombre mínim de 169 individus, 77 procedents de coves, i 92 procedents de fosses, que van viure i morir fa entre 4000 i 3000 anys. La tesi està formada per 13 articles que intenten entendre i explicar perquè les restes esquelètiques es troben de la manera que es troben en el moment de la seva exhumació. La posició que presenten les restes humanes in-situ, prèvies a l’aixecament, sovint no és la mateixa en que les van deixar els seus contemporanis. Tampoc l’aspecte extern que presenten els ossos no és igual. A part de saber qui eren, quants eren, o com eren aquests protagonistes, la Tesi s’ha volgut centrar en què els va passar des que algú els va enterrar, i de quina manera es pot fer aquesta aproximació. La reconstrucció de les pràctiques mortuòries i l’estudi dels enterraments col·lectius no és una tasca gens fàcil; sovint el registre antropològic resulta ambigu, no només per la complexitat que suposa la composició d’un dipòsit osteològic que correspon a diversos individus, sinó pel seguit de modificacions post-deposicionals, tant naturals com culturals, que hi han actuat al llarg dels segles. Des de l’eventual cerimònia fúnebre original que acompanyava la inhumació d’un cos fa més de 3000 anys, fins a la intervenció arqueològica actual hauran passat molts incidents. Aquesta Tesi pretén entendre aquests dipòsits amb desordre aparent. Per això s’aposta per un estudi integral de les restes, que inclou la interrelació de les dades i observacions de camp, amb les dades de laboratori. La investigació aporta també una metodologia clara i fàcil per a la reconstrucció tafonòmica d’un jaciment amb restes humanes. Això la converteix en un model d’aplicació molt útil i pràctic que permet la reconstrucció de dipòsits funeraris de qualsevol àmbit i cronologia.

The material studied in this thesis corresponds to the anthropological record of seven collective burial from the late third millennium to the first half of the first millennium cal BC, from the western Mediterranean: Can Filuà, Can Ballarà , Mas Vilalba, Cova de Montanissell , Cova des Pas, Balma de Solans de Recots, and La Cantorella. Three of them correspond to burial in cave, while others correspond to underground structures, both in simple pits -often defined as a reused silo– or complex ones. The anthropological record corresponds to a minimum of 169 individuals, 77 of them recovered from caves and 92 of them recovered from pits, who lived and died between 4000 and 3000 years ago. The thesis consists of 13 articles that attempt to understand and explain why the skeletal remains are in the way they are during their exhumation. The position that human remains present in situ, before the uprising, is often not the same as the position in which their contemporaries left the bodies. The external appearance that bones offer is not equal, either. Aside from knowing who they were, how many they were, or how these people were, the thesis focuses on what processes happened since someone buried these people, and how this approach can be done. The reconstruction of the mortuary practices and the study of collective burials is not an easy task, since often anthropological record is ambiguous, not only because of the complexity of the osteological composition of a deposit that relates to various individuals, but because of the sequence of post-depositional changes, both natural and cultural, played here over the centuries. Starting from the original funerary ceremony accompanying the burial of a body over 3000 years ago, until the current archaeological excavations many incidents may have happened. This thesis aims to understand these deposits with apparent disorder. So, a comprehensive study of the remains is approached, including the interrelationship of data and field observations with laboratory data. The investigation also provides a clear and easy methodology for the taphonomic reconstruction of a site with human remains. Therefore, it becomes a useful and practical model that allows the reconstruction of funerary deposits of any field and timeline.