Identification and characterization of Adenosine A(2A) heteromers in the CNS = Identificació i caracterització d’heteròmers d’Adenosina A2A al SNC

dc.contributor
Universitat de Barcelona. Departament de Bioquímica i Biologia Molecular (Biologia)
dc.contributor.author
Brugarolas Campillos, Marc
dc.date.accessioned
2014-02-10T11:06:40Z
dc.date.available
2014-12-21T06:45:05Z
dc.date.issued
2013-12-20
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/129845
dc.description.abstract
The aims of this thesis are: Aim 1. The involvement of A(1)R-A(2A)R heteromer in glial cells and its study at a molecular level. Aim 2. To find evidence for allosteric interactions between partner receptors in the A(2A)RD(2)R receptor heteromer which confer specific pharmacological characteristics to the heteromer. Aim 3. Search for selective antagonists of A(2A)R for presynaptic A(1)R-A(2A)R heteromers versus postsynaptic A(2A)R-D(2)R heteromers that can be useful for treatment of neurological disorder’s treatment, particularly Huntington’s disease. Aim 4. Investigate the pharmacological and functional properties of A(2A)R in the A(2A)CB1 heteromer. Aim 5. Compound screening of different A(2A)R antagonists in stable CHO cell lines expressing A(2A)R, A(1)R-A(2A)R, A(2A)R-D(2)R or A(2A)R-CB(1)R heteromers. The conclusions of the objectives are: Conclusions derived from the first aim: The involvement of A(1)R-A(2A)R heteromer in glial cells and its study at a molecular level. - Upon GABA uptake, adenosine has a biphasic effect, which is mediated by A(1)RA(2A)R heteromers coupled to both Gi/0 and Gs proteins. Extracellular adenosine acting on these A(1)R-A(2A)R functional units operates in a concerted way to balance a PKA-dependent action on GABA uptake. The neural output would thus be inhibitory at low firing rates and facilitatory at high firing rates. - Adenosine by acting on adenosine receptors in astrocytes may significantly contribute to neurotransmission in a dual manner, which depends on the concentration of the nucleoside that is in turn dependent on neuronal firing activity. - BRET and single molecule tracking with TIRF microscope show that the minimal GPCR heteromer unit may consist of four protomers and two G proteins. The strong similarity between GPCRs suggests that the molecular model proposed could apply to other receptors. - These heteromers can be formed in the plasma membrane and are stable on the order of minutes. Such stability suggests that designing ways to target these heteromers may indeed be a viable strategy. - The orientation of the alpha-subunits of the G proteins is on the distal receptors, suggesting that G proteins cross-talk could occur via receptors across the heteromer complex. - The heteromeric unit described, with its dynamic and structural limitations, provides the molecular framework to understand why heteromers are functionally distinct units and not merely the aggregation of two entities with independent functions. Conclusions derived from the second aim: To find an evidence for allosteric interactions between partner receptors in the A(2A)R-D(2)R receptor heteromer which confer specific pharmacological characteristics to the heteromer. In cell culture, the agonist and antagonist binding to the adenosine A(2A)R diminish the affinity of dopamine D(2)R agonists and antagonists. - Those negative interactions between ligands are consequence of allosteric interactions between both receptors conforming the A(2A)R-D(2)R heteromer and constitute a unique biochemical property of this heteromer. - In ex vivo tissue, using these allosteric interactions as a heteromer fingerprint, it has been demonstrated the expression of A(2A)R-D(2)R heteromer in human striatum. - The fact that the A(2A)R antagonists are able to modulate dopamine D(2)R pharmacology has to be taken into account to understand pathologies such as Parkinson’s disease or for human PET neuroimaging. Conclusions derived from the third aim: Search for selective antagonists of A(2A)R for presynaptic A(1)R-A(2A)R heteromers versus postsynaptic A(2A)R-D(2)R heteromers that can be useful for neurological disorder’s treatment, particularly Huntington’s disease. - The physical presence of dopamine D(2)R in the A(2A)R-D(2)R heteromer induced a strong negative cooperativity in the A(2A)R that was detected by SCH-442416. This cooperativity indicates that A(2A)R-A(2A)R homodimers are present in the A(2A)R-D(2)R heteromer. - Based on in vitro and in vivo approaches, the compound SCH-442416 was classified as a preferential presynaptic A(2A)R antagonist, and the compound KW- 6002 was classified as a preferential postsynaptic A(2A)R antagonist. Considering this, SCH-442416 can be used as a lead compound in the development of antidyskinetic drugs in Huntington’s disease; meanwhile KW-6002 can be beneficial in Parkinson’s disease. Conclusions derived from the fourth aim: Investigate the pharmacological and functional properties of A(2A)R in the A(2A)R-CB1R heteromer. - Adenosine A(2A)R changes its G-protein coupling from stimulatory Gs to inhibitory Gi when it forms heteromer with CB1R and a synergistic cross-talk in G-protein activation is observed when both receptors are coactivated. - CB1R mainly controls the ERK1/2 signaling under the A(2A)R-CB1R heteromer. - The A(2A)R-CB1R heteromer does not show allosteric effects at the ligand binding level. Conclusions derived from the fifth aim: Compound screening of different A(2A)R antagonists in stable CHO cell lines expressing A(2A)R, A(1)R-A(2A)R, A(2A)R-D(2)R or A(2A)R-CB1R heteromers. - Compound number 9 could be a good candidate to treat Parkinson’s disease due to its preferential binding to A(2A)R forming A(2A)R-D(2)R heteromer.
eng
dc.description.abstract
Els objectius de la tesi doctoral són: - Objectiu 1. Implicacions de l’heteròmer A(1)R-A(2A)R a les cèl•lules glials i el seu estudi a nivell molecular. - Objectiu 2. Trobar evidències de modulacions al•lostèriques entre receptors a l’heteròmer A(2A)DD(2)R que confereixen característiques farmacològiques específiques a l’heteròmer. - Objectiu 3. Recerca d’antagonistes selectius de A(2A)R per a heteròmers presinàptics A(1)R-A(2A)R versus heteròmers postsinàptics A(2A)R-D(2)R que poden ser útils en el tractament de malalties neurològiques, particularment en la malaltia de Huntington. - Objectiu 4. Investigar les propietats funcionals i farmacològiques de A(2A)R en l’heteròmer A(2A)RCB(1)R. - Objectiu 5. Anàlisi de diferents compostos antagonistes de A(2A)R en línies cel•lulars estables CHO expressant A(2A)R, A(1)R-A(2A)R, A(2A)R-D(2)R o A(2A)R-CB(1)R. Les conclusions de la tesi són les següents. Primer objectiu: - En la recaptació de GABA, l’adenosina te un efecte bifàsic, el qual està mediat pels heteròmers A(1)R-A(2A)R que es troben acoblats a proteïnes Gi/o i Gs. L’adenosina extracel•lular actuant sobre aquests heteròmers opera en el balanç de recaptació de GABA depenent de l’activitat PKA. La senyalització neural serà inhibitòria a baixa activació neuronal i facilitadora a alta activitat neuronal. - BRET i experiments de “single molecule tracking” amb microscopi TIRF demostren que l’expressió mínima d’aquest heteròmer consta de quatre protomers i dues proteïnes G. La gran similitud entre GPCR suggereix que aquest model molecular podria ser aplicable a altres receptors. - Aquests heteròmers poden formar-se a la membrana plasmàtica i són estables durant minuts. Aquesta estabilitat suggereix que el disseny de fàrmacs dirigits contra aquests heteròmers és una estratègia viable. Segon objectiu: - En cultius cel•lulars, la unió d’agonistes i antagonistes a A(2A)R fa disminuir l’afinitat d’agonistes i antagonistes per al D(2)R. - Aquestes interaccions negatives entre lligands són conseqüència d’interaccions al•lostèriques entre ambdós receptors que conformen l’heteròmer A(2A)R-D(2)R i constitueixen una unitat bioquímica. - El fet de que els antagonistes de A(2A)R són capaços de modular la farmacologia de D(2)R ha de ser tingut en compte per poder entendre patologies com la malaltia de Parkinson i per a la neuroimatge per PET. Tercer objectiu: - La presència física de D(2)R en l’heteròmer A(2A)R-D(2)R indueix una forta cooperativitat negativa a A(2A)R la qual va ser detectada per SCH 442416. Aquesta cooperativitat indica que el homodimers A(2A)R-A(2A)R es troben presents a l’heteròmer A(2A)R-D(2)R. - Basant-nos en experiments in vitro i in vivo, el compost SCH 442416 va ser classificat com a preferentment antagonista de receptor A(2A) presinàptic, i el compost KW 6002 va ser classificat com a antagonista preferentment postsinàptic. Considerant això, SCH 442416 pot ser utilitzat pel desenvolupament de fàrmacs antidiscinètics pel tractament de la malaltia de Huntington, mentre que KW 6002 pot ser beneficiós per a tractar la malaltia de Parkinson. Quart objectiu: - A(2A)R canvia el seu acoblament a proteïna Gs per Gi quan passa a formar heteròmers amb CB(1)R i un “cross-talk” sinergístic en activació de proteïna G s’observa quan tots dos receptors es troben co-activats. Cinquè objectiu: - El compost número nou podria ser un bon candidat per tractar la malaltia de Parkinson degut a la seva unió preferencial al receptor A(2A) present a l’heteròmer A(2A)R-D(2)R.
cat
dc.format.extent
329 p.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Adenosina
dc.subject
Adenosine
dc.subject
Corea de Huntington
dc.subject
Enfermedad de Huntington
dc.subject
Huntington's chorea
dc.subject
G protein-coupled receptor (GPCR)
dc.subject
Receptor acoplado a proteínas G
dc.subject
Receptor acoblat a proteïnes G
dc.subject
Heteròmer
dc.subject
Heterómero
dc.subject
Heteromer
dc.subject.other
Ciències Experimentals i Matemàtiques
dc.title
Identification and characterization of Adenosine A(2A) heteromers in the CNS = Identificació i caracterització d’heteròmers d’Adenosina A2A al SNC
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
577
cat
dc.contributor.director
Franco Fernández, Rafael
dc.contributor.director
Casadó, Vicent
dc.embargo.terms
12 mesos
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.dl
B. 3990-2014


Documents

MBC_PhD_THESIS.pdf

4.027Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)