Regionalisme Crític Mediterrani : sobre l'assimilació barcelonina de l'imaginari arquitectònic milanès, 1949-1964

Autor/a

Coscarelli Comas, Sara

Director/a

Marí, Antoni

Fecha de defensa

2013-12-12

Depósito Legal

B 15441-2014

Páginas

511 p.



Departamento/Instituto

Universitat Pompeu Fabra. Departament d'Humanitats

Programa de doctorado

Programa de doctorat en Humanitats

Resumen

This thesis is a study of the architectural reality of Barcelona between 1949 and 1964, which adapts its modus operandi of the Milanese architectural imaginary, and is characterized by the desire to substantially recover the history -lost with the dictatorship- the connection of the individual with his innermost self, and consciousness of belonging to the Mediterranean context. The vicissitudes of adaptation carried out by the architects of Barcelona, especially the Group R, and while admiring the Milanese counterparts Rogers, Gardella and Albini, leads to the expression of a genre that is specific to this Mediterranean region and only during the analyzed historic period: Mediterranean Critical Regionalism. The concept of Critical Regionalism is understood by Kenneth Frampton, its theoretician, as an attitude that can never be considered a style as its rationale prevents it, is applicable to any gap that belongs to a decentralized context and by that reason can be considered generic . The Mediterranean Critical Regionalism, however, belonging to a particular physical place , determined and unique, takes its strength beyond the critical category. The importance that for this regionalism has the study of context -historical, geographical, cultural and socio- political- as well as the detection of specific and real needs of human beings who inhabit it -Heidegger's being-in-the-place - transforms a concept that could be strictly architectural into something interdisciplinary. The study of architectural thought, of the socio-political analysis, of the topography, the links between the architects of both two cities, and the methodological observation of their works, has allowed to the Mediterranean Critical Regionalism to detect a paradigm shift with respect to the architectural genres that were considered or even imposed until then.


La present tesi és un estudi sobre la realitat arquitectònica de Barcelona, entre 1949 i 1964, la qual adapta el seu modus operandi de l’imaginari arquitectònic milanès, i que es caracteritza substancialment per la voluntat de recuperació de la història –perduda amb la dictadura-, la connexió de l’individu amb el seu jo més intern, i per la consciència de pertinença al context mediterrani. Les vicissituds de l’acomodació duta a terme pels arquitectes de la ciutat comtal, en especial del Grup R, i tot admirant els homòlegs milanesos Rogers, Gardella i Albini, dóna lloc a l’expressió d’un gènere que és específic d’aquest territori mediterrani i només durant el període històric tractat: el Regionalisme Crític Mediterrani. El concepte Regionalisme Crític és entès per Kenneth Frampton, el seu teoritzador, com una actitud que en cap cas pot ser considerada un estil en tant que la seva raó de ser li ho impedeix; és aplicable a qualsevol interstici que pertanyi a un context descentralitzat i per això se’l pot tractar de genèric. El Regionalisme Crític Mediterrani, en canvi, per la seva pertinença a un lloc físic concret, determinat i únic, pren força i va més enllà de la categoria crítica. La importància que per aquest regionalisme té l’estudi del context –històric, geogràfic, cultural i socio-polític-, així com la detecció de les necessitats reals i concretes de l’ésser humà que hi habita –l’ésser-en-el-lloc heideggerià-, transforma un concepte que podria ser estrictament arquitectònic en quelcom interdisciplinari. Així, l’estudi del pensament arquitectònic, de la situació socio-política, de l’anàlisi topogràfica, dels vincles entre els arquitectes d’ambdues ciutats, i de l’observació metodològica de les seves obres, ha permès al Regionalisme Crític Mediterrani detectar un canvi de paradigma respecte dels gèneres arquitectònics que s’havien considerat o, fins i tot, imposat, fins llavors.

Palabras clave

Regionalisme Crític Mediterrani; Arquitectura Moderna; Barcelona; S. XX; 1949-1964; Mediterranean Critical Regionalism; Modern Architecture

Materias

93 - Historia. Ciencias auxiliares de la historia. Historia local

Documentos

tscc.pdf

187.8Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)