Interpolación compleja de operadores lineales

dc.contributor
Universitat de Barcelona. Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi
dc.contributor.author
Carro Rossell, María Jesús
dc.date.accessioned
2011-04-12T13:51:03Z
dc.date.available
2008-05-13
dc.date.issued
1988-01-30
dc.date.submitted
2008-05-13
dc.identifier.isbn
9788469144206
dc.identifier.uri
http://www.tdx.cat/TDX-0513108-113121
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/2112
dc.description.abstract
El primer resultado de interpolación de operadores data del año 1911 y es debido a I. Schur. Dos años más tarde, Young prueba un resultado del mismo tipo referente a espacios Lp y a un operador L La extensión de estos resultados a operadores lineales entre espacios Lp generales son los teoremas de Riesz-Thorin (Riesz en 1926 y Thorin, por el método complejo, en 1948) y Marcinkiewicz (usando el método real en 1939). La demostración de este último teorema, en su caso más general, es debida a Zygmund en el año 1956. En este año A. P. Calderón y Zygmund extienden los teoremas de interpolación al caso de operadores sublineales y, en el mismo año E. M. Stein demuestra un teorema de interpolación relativo a familias analíticas de operadores. <br/><br/>En la década de los 60, A. P. Calderón, J. L. Lions y J. Peetre desarrollan una teoría que incluye espacios de Banach abstractos y que generaliza los resultados anteriores. Esta teoría puede ser resumida del siguiente modo. Sean (Ao, AI) y (Bo, BI) dos pares compatibles de espacios de Banach (esto es, existen dos espacios vectoriales topológicos separados A y B tales que A0, A¿ están contenidos continuamente en A y B0, BI en B) y sea L : A » B un operador tal que su restricción a Ai da un operador continuo de AÍ en BÍ, (i = 0, l).<br/><br/>Un método de interpolación consiste en construir espacios de Banach A y B tales que se pueda considerar L: A » B lineal continuo (propiedad de interpolación). Existen dos diferentes puntos de vistas según que las técnicas empleadas sean de variable real o compleja. Según el caso, se llaman respectivamente método real (desarrollado por J. L. Lions, J. Peetre) y método complejo (desarrollado por J. L. Lions, A. P. Calderón). Esta memoria en concreto versa sobre este último método.
spa
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
spa
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Interpolació (Matemàtica)
dc.subject
Operadors lineals
dc.subject.other
Ciències Experimentals i Matemàtiques
dc.title
Interpolación compleja de operadores lineales
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
51
cat
dc.contributor.authoremail
carro@ub.edu
dc.contributor.director
Cerdà Martín, Joan Lluís
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.dl
B.34467-2008


Documents

MJCR_TESIS.pdf

5.497Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)