Les histiocitosis de cèl·lules no de Langerhans en el nen: Contribució al seu coneixement mitjançant estudis clínics, histològics, immunohistoquímics i ultraestructurals en una revisió de 153 casos

dc.contributor
Universitat de Barcelona. Departament de Medicina
dc.contributor.author
Grimalt Santacana, Ramon
dc.date.accessioned
2011-04-12T13:53:14Z
dc.date.available
2010-10-27
dc.date.issued
1995-01-01
dc.date.submitted
2010-10-27
dc.identifier.isbn
9788469391068
dc.identifier.uri
http://www.tdx.cat/TDX-1027110-123500
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/2311
dc.description.abstract
A partir d'uns casos limítrofes vists al Departament de Dermatologia i d'alguns casos descrits a la literatura, vàrem observar que algunes formes d'histiocitosis de cèl·lules no de Langerhans (HCNL) no podien ser diagnosticades d'acord amb els criteris establerts pels autors quan inicialment les varen descriure. Provablement aquests casos limítrofes als quals ens referim no constitueixen pas els "primers casos" d'una nova entitat sinó que són formes mixtes o cavalcades de HCNL. <br/><br/>Per tal de fer un estudi sistemàtic vàrem escollir el xantogranuloma juvenil, el xantoma papulós, la histiocitosi cefálica benigna i l'histiocitoma eruptiu generalitzat, com a formes més comuns i per tant representatives de HCNL. <br/><br/>Ens hem decidit a iniciar aquesta recerca davant les dificultats que ofereixen aquests malalts tant des del punt de vista clínic com a nivell histopatològic. De fet, el diagnòstic purament histologie sense dades clíniques difícilment ens permet arribar a un diagnòstic de tipus de HCNL. <br/><br/>Un dels motius cabdals d'aquesta Tesi fou intentar aconseguir de trobar algún marcador immunohistoquímic que permetés un aclariment diagnòstic que no s'havia aconseguit amb els mètodes analítics previs. <br/><br/><br/>En aquest estudi creiem que hem aconseguit demostrar que les quatre histiocitosis estudiades no tenen de fet cap caràcter propi que permeti diferenciar-les entre elles i que per tant, cal que siguin considerades una única entitat malgrat algunes diferències clíniques pròpies, causa de que al principi fossin considerades com entitats patològiques diferents.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Hematologia
dc.subject
Dermatologia
dc.subject
Histiocitosi
dc.subject.other
Ciències de la Salut
dc.title
Les histiocitosis de cèl·lules no de Langerhans en el nen: Contribució al seu coneixement mitjançant estudis clínics, histològics, immunohistoquímics i ultraestructurals en una revisió de 153 casos
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
616.5
dc.contributor.authoremail
grimalt@ub.edu
dc.contributor.director
Ferrando Barberá, Juan
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.dl
B.47256-2010


Documents

01.RGS_1de3.pdf

9.386Mb PDF

02.RGS_2de3.pdf

7.183Mb PDF

03.RGS_3de3.pdf

9.692Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)