Correlació entre l’hemodinàmica, la morfometria, la histoquímica i l’estat neonatal en un model d’hèrnia diafragmàtica tractada amb oclusió traqueal

dc.contributor
Universitat de Barcelona. Departament d'Obstetrícia i Ginecologia, Pediatria i Radiologia i Medicina Física
dc.contributor.author
Prat Ortells, Jordi
dc.date.accessioned
2015-09-02T10:17:01Z
dc.date.available
2015-09-02T10:17:01Z
dc.date.issued
2014-03-07
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/306270
dc.description.abstract
INTRODUCCIÓ: L’hèrnia diafragmàtica congènita (HDC) és una malformació molt greu, amb una mortalitat que supera el 50% de tots els casos. Les causes principals de mort són la hipoplàsia pulmonar i la hipertensió pulmonar persistent. La hipoplàsia pulmonar es deu a un compromís en el desenvolupament del pulmó, que és més petit, té menys ramificacions bronquials i unitats alveolars. La hipertensió pulmonar es produeix perquè el nombre de vasos pulmonars està disminuït, són més gruixuts i muscularitzats i més sensibles als diferents estímuls, com ara la hipoxèmia. Els models animals d’HDC han demostrat que el tractament fetal de la malformació indueix la maduració dels espais aeris i l’estructura vascular del pulmó. Aquests dos efectes, s’assumeix, tindrien lloc en paral·lel. El mal pronòstic de molts fetus amb HDC ha fet que el tractament prenatal de la malformació ja sigui una realitat. L’únic tractament fetal de l’HDC acceptat en aquests moments és l’oclusió traqueal (OT). HIPÒTESIS I OBJECTIU: Aquest treball parteix de la hipòtesi que, en un model d’hèrnia diafragmàtica en conill, el tractament amb OT traqueal tardana reverteix la hipoplàsia pulmonar i disminueix la hipertensió pulmonar que presenten els fetus amb HD no tractats. De forma més concreta pretenem demostrar que en el model d’HD en conill: 1. L’OT tardana millora el tant desenvolupament dels espais aeris com el vascular. En conseqüència, els nounats amb una HD tractada amb OT presentaran una situació neonatal inicial més satisfactòria. 2. Hi ha una correlació entre els valors dels paràmetres morfològics que estimen la hipoplàsia pulmonar, els paràmetres histològics suggestius d’hipertensió pulmonar, les mesures hemodinàmiques sobre els fetus vius i l’avaluació funcional neonatal. MATERIAL I MÈTODE: S’ha emprat el model d’HDC en conill, en què l’HD es crea el dia 23 de gestació i l’OT, el 28 (la gestació del conill dura 31 dies). S’han definit dos grups d’estudi: HD (hèrnia diafragmàtica) i OT (HD tractats amb OT). El dia 30 de gestació es van fer mesures hemodinàmiques de l’artèria pulmonar sobre els fetus vius (índex de pulsatilitat i fracció de sang en moviment). Els animals es recolliren poc després per cesària. S’ha estudiat la morfometria dels pulmons (quocient entre el pes pulmonar i el fetal i recompte alveolar radial) i s’ha mesurat el gruix de la capa muscular de les arterioles. També s’han recollit animals no tractats perquè serveixin com a estàndard de normalitat. RESULTATS: Els animals del grup HD (n=9) tenen els pitjors paràmetres hemodinàmics. Alhora, els seus pulmons són els més hipoplàstics i els que tenen les arterioles més gruixudes. Els animals del grup OT (n=10) reverteixen tots aquests efectes. Llevat d’una correlació entre el recompte alveolar radial (mesura d’hipoplàsia pulmonar) i l’índex de pulsatilitat destaca un patró d’absència de correlació entre les respostes vasculars i de maduració dels espais aeris després de l’OT. CONCLUSIONS: 1. En els fetus amb HD tractada amb OT milloren les característiques del flux vascular pulmonar (disminueixen les resistències i augmenta la perfusió pulmonar); els espais aeris pulmonars maduren; paral·lelament, també s’observa una maduració vascular pulmonar. Per tot plegat, els nounats amb HD sotmesos a OT neixen amb avantatge respecte els que no s’han tractat. 2. L’OT és el gatell que desencadena tots aquests efectes. Hi ha una correlació pobra entre ells, ja que les respostes no són proporcionals entre si. És més, en bona part, es produeixen de forma independent les unes de les altres. El mecanisme subjacent que permet explicar la manca de correlacions ha de ser l’estimulació de vies metabòliques reguladores independents per a la maduració vascular pulmonar, la maduració de les vies respiratòries i potser la resposta hemodinàmica dels vasos pulmonars.
cat
dc.description.abstract
BACKGROUND: In animal models of congenital diaphragmatic hernia (CDH), tracheal occlusion (TO) has induced maturation of both airway spaces and vascular structures. Airway and vascular response to TO are assumed to occur in parallel. This study aims to describe and measure the relationship between airway and vascular maturation induced by TO. MATERIALS AND METHODS: A rabbit model of CDH on gestational day (GD) 23 and TO on GD28 (term=GD31) has been used. Two study groups have been defined: DH (diaphragmatic hernia) and TO (DH treated with TO). Blood flow data of the pulmonary artery (pulsatility index and fractional moving blood volume) were ultrasonographically measured at GD30. Animals were collected on GD30. Lung morphometry consisted of radial alveolar count (RAC) and arterial muscular thickness (AMT). RESULTS: Animals in group DH (n=9) had the worst hemodynamic parameters; their lungs were hypoplastic and had the thickest arterial muscular layer. Animals in group TO (n=10) had reversed all these effects. There were no correlations among hemodynamic, airway and vascular parameters, except for RAC and pulsatility index (r=-0.528, p=0.043). CONCLUSION: Airway and vascular maturation after TO appear to be independent effects. Tracheal occlusion could trigger several pathways that would separately regulate airway and vascular response.
eng
dc.format.extent
125 p.
cat
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
cat
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Malalties dels pulmons
cat
dc.subject
Enfermedades pulmonares
cat
dc.subject
Pulmonary diseases
cat
dc.subject
Cirurgia experimental
cat
dc.subject
Cirugía experimental
cat
dc.subject
Experimental surgery
cat
dc.subject
Models animals en la investigació
cat
dc.subject
Modelos animales en investigación
cat
dc.subject
Animal models in research
cat
dc.subject.other
Ciències de la Salut
cat
dc.title
Correlació entre l’hemodinàmica, la morfometria, la histoquímica i l’estat neonatal en un model d’hèrnia diafragmàtica tractada amb oclusió traqueal
cat
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
616.2
cat
dc.contributor.director
Albert Cazalla, Asteria
dc.contributor.director
Morales Fochs, Luis
dc.embargo.terms
cap
cat
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.identifier.dl
B 22513-2015
cat


Documents

JPO_TESI.pdf

1.201Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)