Procesos de securitización en Israel: el camino hacia la segunda intifada examinado desde la sociología del poder

Abstract

La teoria de la securitització és un intent de superar els debats sobre l'ambigua naturalesa del concepte de seguretat. Planteja que la seguretat és una pràctica auto-referencial que cobra sentit quan una amenaça és designada com a tal, amb independència del seu caràcter objectiu o subjectiu. En paraules de l'anomenada Escola de Copenhaguen d'Estudis de Seguretat, la seguretat és el que en lingüística és conegut com un acte de parla, és a dir una acció que transforma per sí mateixa la relació entre els actors que intervenen en la comunicació. Així, quan la securitització té èxit, qui la invoca sostreu la qüestió fora dels límits polítics convencionals, traslladant-la al terreny de l’excepcional. La teoria de la securitització posa la seva atenció, per tant, en l'entorn domèstic on es formulen les polítiques de seguretat. Aquest concepte ha estat discutit i complementat per diversos autors que, sense negar el caràcter discursiu de la seguretat, han detectat les mancances de la teoria. Concretament, el seu caràcter estret i la necessitat d'ampliar-la. La securitització és en realitat un procés social dilatat en el temps on intervé l'audiència i el poder dels actors que la porten a terme.

Prenent nota d'aquestes mancances, aquesta tesi demostra que incorporar l'anàlisi del poder social facilita la comprensió dels processos de securitització. Diversos autors apunten la possibilitat de que la seguretat sigui un concepte dúctil en mans d'interessos espuris i, de fet, en els últims anys assistim a l’abús de provisions de seguretat per part dels governs. És raonable pensar que això es degui al fet de que la securitització té un impacte en l’equilibri de poder domèstic. Nosaltres hem articulat aquesta proposta per mitjà de la sociologia del poder, detectant qui són els actors que prenen part en el disseny de les polítiques exterior i de seguretat, les aliances i enfrontaments entre ells, i quins són els seus interessos. La securitització es revela d'aquesta manera com una possible tàctica en les relacions entre grups de poder. Aquest treball proposa, a més, un model d'anàlisi dels processos de securitització que sintetitza tant la proposta de l'Escola de Copenhaguen com la literatura crítica. Hem escollit com a cas d'estudi els processos de securitització que condueixen al període de violència entre israelians i palestins conegut com a Segona Intifada. Posem la nostra atenció en el sistema domèstic israelià, ja que l'aclaparadora diferència de poder respecte als palestins fa que la securitització de les relacions entre els dos depengui principalment del costat israelià. La nostra tesi demostra com les polítiques de seguretat que formulen els diferents grups de poder israelians són respostes adaptatives a les transformacions econòmiques, socials i geoestratègiques que Israel experimenta des de la dècada de 1970. Observem com la securitització té un doble fil, manifesta els seus efectes no únicament sobre l'amenaça designada, sinó especialment dintre del sistema en el què es formula. La securitització de les relacions amb els palestins, en aquest sentit, exerceix un paper decisiu en la crisi de l'hegemonia de les elits israelianes d'origen europeu que havien protagonitzat el procés d'independència dècades enrere.

La teoría de la securitización es un intento de superar los debates sobre la ambigua naturaleza del concepto de seguridad. Plantea que la seguridad es una práctica auto-referencial que cobra sentido cuando una amenaza es designada como tal, con independencia de su carácter objetivo o subjetivo. En palabras de la llamada Escuela de Copenhague de Estudios de Seguridad, la seguridad es lo que en lingüística es conocido como un acto del habla, es decir una acción que transforma por sí misma la relación entre los actores que intervienen en la comunicación. Así, cuando la securitización tiene éxito, quien la invoca sustrae la cuestión de los límites políticos convencionales, trasladándola al terreno de lo excepcional. La teoría de la securitización pone su atención, por lo tanto, en el entorno doméstico donde se formulan las políticas de seguridad. Este concepto ha sido discutido y complementado por diversos autores que, sin negar el carácter discursivo de la seguridad, han detectado las carencias de la teoría. Concretamente, su estrechez y la necesidad de ampliarla. La securitización es en realidad un proceso social dilatado en el tiempo donde intervienen la audiencia, el contexto y el poder de los actores que la llevan a cabo. Tomando nota de estas carencias, esta tesis demuestra que incorporar el análisis del poder social facilita la comprensión de los procesos de securitización. Diversos autores apuntan la posibilidad de que la seguridad sea un concepto dúctil en manos de intereses espurios y, de hecho, en los últimos años asistimos a un abuso de provisiones de seguridad por parte de los gobiernos en todo el mundo. Es razonable pensar que esto se deba a que la securitización tiene un impacto en los equilibrios de poder domésticos. Nosotros articulamos esta propuesta por medio de la sociología del poder, detectando quiénes son los actores que toman parte en el diseño de las políticas de exterior y seguridad, las alianzas y enfrentamientos entre ellos, y cuáles son sus intereses. La securitización se revela de esta manera como una posible táctica en las relaciones entre grupos de poder. Este trabajo propone, además, un modelo de análisis de los procesos de securitización que sintetiza tanto la propuesta de la Escuela de Copenhague como la literatura crítica. Hemos escogido como caso de estudio los procesos de securitización que conducen al periodo de violencia entre israelíes y palestinos conocido como Segunda Intifada. Ponemos nuestra atención en el sistema doméstico israelí, ya que la abrumadora diferencia de poder con respecto a los palestinos hace que la securitización de las relaciones entre ambos dependa principalmente del lado israelí. Nuestra tesis demuestra cómo las políticas de seguridad que formulan los diferentes grupos de poder israelíes son respuestas adaptativas a las transformaciones económicas, sociales y geoestratégicas que Israel experimenta desde la década de 1970. Observamos cómo la securitización tiene un doble filo, manifiesta sus efectos no únicamente sobre la amenaza designada, sino especialmente dentro del sistema en el que se formula. La securitización de las relaciones con los palestinos, en este sentido, ejerce un papel decisivo en el declive de la hegemonía de las élites israelíes de origen europeo que habían protagonizado el proceso de independencia décadas atrás

Securitization theory is an attempt to overcome the debates on the ambiguous nature of the concept of security. It states that security is a self-referential practice that makes sense when a threat is designated as such, regardless of its objective or subjective character. In the words of the so-called Copenhagen School of Security Studies, security is what in the realm of linguistics is known as a speech act, i.e. a communicative action that transforms by itself the relationship between the actors involved. Thus, when the securitization is successful, those who utter security pull the question out of conventional political boundaries, into the realm of the exceptional. The theory of securitization put its attention, therefore, in the local environment where security policies are formulated. This concept has been discussed and complemented by various authors who, while not denying the discursive nature of security, have detected the deficiencies of the theory. Specifically, its narrowness and the need to expand the concept. Securitization is actually a lengthy social process which involves audience and context, and where the differences of power between the parts are decisive.

Noting these shortcomings, this dissertation shows that integrating an analysis of social power facilitates the understanding of the processes of securitization. Several authors suggest the possibility that security is a ductile concept in the hands of illegitimate interests and, indeed, in recent years we have witnessed a constant misuse of security provisions by governments worldwide. It is reasonable to think that this is because securitization has an impact on the balance of power in the domestic realm. We articulate this proposal through the sociology of power, identifying who are the actors involved in the design of foreign and security policies, the alliances and confrontations between them and identifying what their interests are. Securitization is revealed thus as a possible tactic in the relations between power groups. This dissertation also proposes a model for analysing the securitization process that synthesizes both the proposal of the Copenhagen School and the most relevant critical literature.

We have chosen as a case study the securitization processes that lead to the period of violence between Israelis and Palestinians known as the Second Intifada. We put our attention on the Israeli domestic system because the overwhelming difference of power between both sides makes the security status of Palestinian-Israeli relations depending mainly on the Israeli side. Our dissertation shows how security policies formulated by different Israeli elites are adaptive responses to the economic, social and geostrategic changes that Israel experienced from the 1970s. We can observe how securitization is double-edged, not only shows its effects over the designated threat, but especially within the system in which it is formulated. The securitization of relations with the Palestinians, in this sense, has a decisive role in the decline of the hegemony of the Israeli elites of European descent who had a leading role in the process of independence decades ago.