El Protàgoras de Plató. Una narració socràtica per la presentació pública de la filosofia

Author

Pascual Martín, Àngel

Director

Monserrat i Molas, Josep, 1967

Date of defense

2016-01-21

Pages

262 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica

Abstract

El Protàgoras de Plató dramatitza l’aparició i presentació de Sòcrates a la ciutat. El diàleg se situa a l’origen de la narrativa platònica sobre el fenomen socràtic, tot just quan Sòcrates s’hauria iniciat a concórrer la prometedora joventut d’una Atenes que és encara, però no per molt temps, en la seva màxima esplendor. El diàleg s’obre escenificant la compareixença pública de la filosofia, una compareixença que resulta sorprenent i demana de ser aclarida. A l’estrena de la narrativa platònica, la presència política de Sòcrates alerta als seus conciutadans: fa l’aparença de venir d’assetjar Alcibíades. A l’estrena de la narrativa platònica, Sòcrates fa l’aparença d’allò pel qual la ciutat el jutjarà una trentena d’anys més tard: corromp la joventut. D’aquesta manera, el Protàgoras duu a una narració socràtica dirigida als conciutadans atenesos que tot just acaben de topar amb ell, amb la finalitat d’oferir-los una explicació sobre els motius que l’haurien fet venir a aparèixer a la ciutat, i en especial, a concórrer la seva joventut més prometedora. El Protàgoras duu a una narració que vol presentar públicament la filosofia com una certa forma d’educació política, el Protàgoras duu a una narració que vol deslliurar i prevenir a la filosofia les males aparences que genera i fer-li un lloc a la ciutat. El primer amb el que el Protàgoras tracta és, doncs, amb l’aparença pública de la filosofia, així ho indica la seva acció i el contingut de la discussió, però nogensmenys, la seva forma d’exposició, prefigurada en la mateixa obertura del diàleg com una narració socràtica.


Plato’s Protagoras depicts Socrates’ public appearance in the city. The dialogue is set at the very beggining of Plato’s overarching narrative about the socratic phenomenon, just when Socrates would have started to frequent the promising youth of Athens, a city still in its highest splendour. The dialogue opens displaying the public appearance of philosophy, an appearance that happens to be so shocking that demands to be clarified. At the premiere of the platonic narrative, the political presence of Socrates warns his fellow citizens: he appears to come from hounding Alcibiades. At the premiere of the platonic narrative, Socrates have the appearance of corrupting the youth, reason for which the city will prosecute him thirty years later. In this manner the Protagoras gives way to a socratic report adressed to the group of athenian fellow citizens that have just come across him, in order to explain to them the reason why he has now showed up in the city, and very especially the reason why he goes after the most promising youth of Athens. In the Protagoras, Plato places Socrates in need to display a narration that aims to present philosophy as a certain kind of political education. That is, Socrates is dramatically pushed to display a narration that attempts to release and prevent philosophy from the bad appearances that it may produce, replace them for edifying ones, so that philosophy could have a safe and beneficial place in the city. The first thing to deal with in the Protagoras is then the public appearance of philosophy. Not only the action and the content of the speeches point towards it, but also the style of composition of the dialogue, set in the opening as a socratic narration, aim for a public presentation of philosophy.

Keywords

Plató, 428 o 7-348 o 7 aC. Protágores; Strauss, Leo, 1899-1973; Filosofia antiga; Filosofía antigua; Ancient philosophy; Filosofia política; Filosofía política; Political philosophy; Sofistes (Filosofia); Sofistas; Sophists (Greek philosophy); Hermenèutica; Hermenéutica; Hermeneutics

Subjects

14 - Philosophical Systems and points of view

Knowledge Area

Ciències Humanes i Socials

Documents

APM_TESIS.pdf

4.496Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)