El mètode projectual en l’arquitectura moderna catalana: del mestre d’obres al GATCPAC

dc.contributor
Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art
dc.contributor.author
Sans Casanovas, Jordi
dc.date.accessioned
2018-01-31T11:17:01Z
dc.date.available
2018-01-31T11:17:01Z
dc.date.issued
2017-09-15
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/461183
dc.description.abstract
Aquest estudi planteja que l’arribada de la modernitat a l’arquitectura catalana va consistir principalment en un canvi metodològic en la manera de dissenyar. Per demostrar-ho examina la metodologia de disseny de l’habitatge plurifamiliar a Barcelona entre els anys 1875 i 1936 a partir dels expedients d’obra dels fons documentals particulars de vint-i-nou arquitectes. La transformació en la metodologia de disseny es dona principalment per quatre factors: l’arribada de la reproductibilitat tècnica dels plànols, la configuració del sistema de notació arquitectònica, la concepció de l’edifici com a sistema i, finalment, la consolidació del plànol i el projecte com a formats de referència. Aquests factors impliquen la transformació del mètode tipològic, el qual es caracteritza pel disseny fet entre l’estudi i l’obra, l’ús de models preestablerts per la tradició local i l’ús de l’oralitat com a eina principal de treball, en el mètode projectual, el qual es caracteritza pel disseny integral a l’estudi, el projecte com a horitzó de treball i l’ús del dibuix i el llenguatge visual com a eina heurística, analítica i comunicativa. Aquesta transformació metodològica implica el pas d’una cultura de l’arquitectura oral a una cultura de l’arquitectura dibuixada on el dibuix i el llenguatge visual assumeixen gradualment totes les facetes del disseny i no només contribueixen a definir la pròpia idea de disseny sinó que transformen radicalment la forma de pensar l’arquitectura pel que fa a dinàmiques cognitives, socials i econòmiques. Les noves dinàmiques es caracteritzaran per la jerarquització, l’anàlisi, la simplificació, la prefiguració, l’abstracció, la imposició individual, la professió liberal, la internacionalització, l’abstracció visual, la resolució de problemes, el finalisme i l’apriorisme. La transformació radical del mètode de disseny i la instauració del mètode projectual és una aportació genuïna de la modernitat en arquitectura que convida a definir i a jutjar sota nous paràmetres el llegat material i discursiu de l’arquitectura moderna.
dc.description.abstract
This study suggests that the arrival of modernist architecture in Catalonia consisted mainly of a methodological change in the way of designing. To demonstrate this we examine design methodology in multi-family housing works in Barcelona between 1875 and 1936 based on the private records of twenty-nine architects. The transformation of the design methodology is given primarily by four factors: the arrival of mechanical reproduction of plans, the configuration of an architectural notation system, the conception of the building as a system, and the consolidation of the plan and the project as key formats. These factors lead to the transformation of the typological method, which is characterized by the design both at the study and at the construction site, the use of pre- established traditional models and the use of orality, into the projectual method, which is characterized by designing the whole work at the study, having the project as core working format and using drawing and visual language as a heuristic, analytical and communicative tool. This methodological transformation involves the passage of an oral culture to a drawn culture in architecture, where drawing and visual language gradually assume all facets of design and not only contribute to defining the idea of design itself but also they radically transform our way of thinking architecture in terms of cognitive, social and economic dynamics. These new dynamics are characterized by hierarchy, analysis, simplification, prefiguration, abstraction, individual imposition, liberal profession, internationalization, visual abstraction, problem solving, finalism and apriorism. The radical transformation of the design method into the project method is a genuine contribution of modernity in architecture that invites us to define and judge under new parameters the material and discursive legacy of modernist architecture.
dc.format.extent
368 p.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
cat
dc.publisher
Universitat de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Arquitectura moderna
dc.subject
Modern architecture
dc.subject
Projectes (Arquitectura)
dc.subject
Proyectos (Arquitectura)
dc.subject
Designs (Architecture)
dc.subject
Dibuix arquitectònic
dc.subject
Dibujo arquitectónico
dc.subject
Architectural drawing
dc.subject
Història del disseny
dc.subject
Historia del diseño
dc.subject
Design history
dc.subject.other
Ciències Humanes i Socials
dc.title
El mètode projectual en l’arquitectura moderna catalana: del mestre d’obres al GATCPAC
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.subject.udc
72
dc.contributor.director
Freixa, Mireia, 1948-
dc.contributor.director
Vidal i Jansà, Mercè
dc.contributor.tutor
Freixa, Mireia, 1948-
dc.embargo.terms
cap
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess


Documents

JSC_TESI.pdf

12.73Mb PDF

This item appears in the following Collection(s)