Universitat de Barcelona. Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa
This dissertation addresses the emergence of emotional involvement in the interaction with social robots. More specifically, we investigate the dynamics of children bonding with robotic pets to design robot based programs to improve patients’ experience in pediatric hospitals. Pet-robots are robots that mimic real pets as dogs or cats, both in appearance and in behavior. We assume that gaining understanding of the emotional dimension of children/pet-robots interaction would contribute to evaluate the impact of pet-robots in children’s lives, and to inform both robots’ design and robot-based applications for health and wellbeing. First, this research presents a novel model of bonding with robotic pets inspired in the human-animal affiliation and particularly in child-dog relatedness, where bonding is envisaged as a process towards companionship that evolves through three stages –first impression, short-term interaction and lasting relationship- characterized by distinguishable patterns of behaviors, cognitions and feelings that can be identified and measured. Secondly, a behavioral analysis of children interacting with the Pleo robot -a robotic pet shaped as a baby dinosaur-, with an emphasis on the interactional surface and particularly on the sequences of dyad’s reciprocal exchange is presented. The outcomes are twofold: the ethograms and coding schemes of Pleo’s and children’s behaviors and a higher level categorization of behaviors involved in bond forming that can be applied to other platforms and users. Thirdly, a naturalistic study carried out in a pediatric hospital to observe the interactive practices with the Pleo robot in the wild and to evaluate the feasibility and effectiveness of a Pleo-based intervention to accompany children is analyzed and discussed. Inspired on the beneficial effects of real pets’ company, the study consisted in an intensive ethnography, a systematic observation of a group play session and a follow-up case study of an experience of adopting a Pleo. Our results show that the key mechanism driving bond forming is the robot’s capability to deploy credible attachment behaviors –proximity seeking and resource soliciting- that elicit complementary nurturing and play behaviors in children. Beyond the novelty effect, self-reinforcing processes as learning and evolution can keep children engaged in rewarding interaction with the robot over time. Moreover, Pleo’s versatility allows diverse modalities of interaction and individual and group play, satisfying different needs as company, technological curiosity, entertainment and social facilitation both for normatively developed children and for children with special needs and their families. In general, the introduction of robot-based play was regarded by the hospital professionals not only as compatible with their daily day practice but valuable as a regular resource to smooth children’s stay at the hospital.
Aquesta tesi aborda el sorgiment de la implicació emocional en la interacció amb els robots socials. Més específicament, s'investiga la dinàmica de la afiliació dels nens amb les mascotes robòtiques – robots que evoquen els animals de companyia- per tal de dissenyar programes basats en robots per millorar l'experiència dels pacients en els hospitals pediàtrics. Considerem que investigar la dimensió emocional de la interacció nen/robots-mascota contribuirà a avaluar-ne el seu impacte en la vida del nens i nenes, i a informar el disseny d’aquests robots i de les aplicacions que se’n deriven per a la seva salut i benestar. A partir d’un model evolutiu original de vinculació nen-robot inspirat en la afiliació d'humans i animals - i més concretament, en la relació nen-gos- s’analitza el comportament de nens interactuant amb el robot Pleo –robot mascota en forma de nadó dinosaure-, amb un èmfasi en les seqüències d'intercanvi recíproc de la diada. Els resultats són de dos tipus: els etogrames del Pleo i dels nens, i una categorització conductual a més alt nivell, aplicables a altres plataformes i usuaris. A partir d’aquest estudi, s’analitza una experiència d’intervenció en un hospital pediàtric per observar les pràctiques interactives amb el robot Pleo, i per avaluar la viabilitat i l'eficàcia d'una intervenció basada en el Pleo per acompanyar els nens. Inspirat en els efectes beneficiosos de la companyia de mascotes reals, l'estudi va consistir en una etnografia, una anàlisi observacional d'una sessió de joc en grup amb el robot, i un estudi de cas longitudinal d'una experiència d’adopció d’un Pleo. Els resultats mostren que l’aspecte clau que impulsa la formació del vincle és la capacitat del robot per desplegar conductes d’aferrament creïbles –cerca de proximitat i sol·licitud de recursos- que provoquen comportaments complementaris de criança i joc en els nens, més enllà de l'efecte novetat. D'altra banda, la versatilitat de Pleo permet diverses modalitats d'interacció i joc, i satisfer diferents necessitats dels usuaris, com ara companyia, curiositat, entreteniment i facilitació social, també per nens i nenes amb necessitats especials i les seves famílies. En general, la introducció del joc basat en el robot va ser considerada pels professionals de l'hospital no només compatible amb la seva pràctica professional, sinó també com un recurs valuós per alleugerir l'estada dels nens a l'hospital.
Robots; Interacció persona-ordinador; Interacción hombre-ordenador; Human-computer interaction; Animals de companyia; Animales de compañía; Pets; Intervenció psicològica; Intervención psicológica; Psychological intervention; Etologia; Etología; Animal behavior
159.9 - Psychology
Ciències de la Salut