El pla ple (de nuesa). Una travessia des de la pròpia praxi artística per algunes de les dicotomies presents en el marc dels debats sobre el problema de la representació

Abstract

La metodologia emprada en l'elaboració del següent estudi es basa en tres punts fonamentals que intenten donar-li la coherència estructural exigida: 1) Una cobertura del temps històric en les arts plàstiques occidentals que la situï fora de l'enunciació cronologista de les històries de l'art tradicionals per poder abordar el projecte al marge de la linealitat que aquestes proposen i passar a veure'l com un teixit complexe de línies en trama i ordit que a l'hora de comprendre-la com un conjunt mostrin també alguns dels seus punts nodals i tanmateix alguns dels seus buits o forats. Així s'hi abordaran amb una mateixa mirada i un mateix llenguatge conceptual obres que van des del Paleolític fins l'actualitat. 2) El model per fer-ho procedeix del de la literatura comparada i consisteix en la recerca de relacions des de qualsevol punt de vista (conceptual o formal) que es puguin observar en obres de qualsevol tradició cultural i moment històric encara que en aquest cas les he restringit al de les arts plàstiques a Occident. L'instrument fonamental per aquest model d'estudi és l'analogia, i l'objectiu en la organització del seu contingut és l'universalisme, entenent aquest darrer en tant que estructura no impositiva ni reclosa en cap mena de forma tancada possible. 3) En tant que el camp temporal cobert per aquest treball és enorme- ment llarg es fa completament imprescindible l'acotació de cadascun dels casos d'estudi. El punt de partença per tots ells és una obra de la meva producció que s'analitzarà en el capítol corresponent i que seguint el model indicat més amunt es posarà en relació amb obres d'altres artistes. Aquests capítols es proposen argumentalment sobre el concepte de dicotomia, és a dir, sobre la base d'una possible oposició que en desenvolupar-se en l'anà- lisi corresponent, derivarà en cada cas en trinomi o en polinomi. El model comparatista que es segueix no tendeix en cap cas a establir un judici en el pla moral (bo/dolent) per jerarquitzar les obres que s'hi estudien ni tampoc a recloure-les en el que podria veure's a priori com el “seu” moment històric.