Revisión crítica y análisis glotopolítico del índice de importancia internacional de las lenguas y otros «alegres guarismos» de la demolingüística hispánica.

Autor/a

Pié Jahn, Guillermo

Director/a

Nomdedeu Rull, Antoni

Codirector/a

nomdedeu rull

Fecha de defensa

2018-07-27

Páginas

618 p.



Departamento/Instituto

Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologies Romàniques

Resumen

La tesi doctoral s'emmarca en la sociolingüística crítica i l'estudi de les ideologies lingüístiques. Té un component mixt quantitatiu-qualitatiu. La part quantitativa comprèn una revisió cronològica dels recomptes demolingüístics de l'Institut Cervantes i de diferents treballs d'indexació numèrica ‒índex d'importància internacional de les llengües‒ des de principis dels anys 90. La part qualitativa explica les implicacions ideològiques subjacents a aquests treballs quantitatius d'aparença vàlida, fiable, neutra, rigorosa i científica, que, presentats oficialment per una institució tan influent com l'Institut Cervantes, compten amb una àmplia difusió i exerceixen un fortíssim impacte social. La investigació conclou que les dades quantitatives que aporta l'Institut Cervantes per sustentar les afirmacions que l'espanyol és 1) "la segona llengua materna del món per nombre de parlants", 2) "la segona llengua en un còmput global de parlants" i 3) "la segona llengua més important en l'àmbit internacional" són incorrectes i estan ideològicament esbiaixades.


La tesis doctoral se enmarca en la sociolingüística crítica y el estudio de las ideologías lingüísticas. Tiene un componente mixto cuantitativo-cualitativo. La parte cuantitativa comprende una revisión cronológica de los recuentos demolingüísticos del Instituto Cervantes y de distintos trabajos de indexación numérica –índice de importancia internacional de las lenguas– desde principios de los años 90. La parte cualitativa explica las implicaciones ideológicas subyacentes a estos trabajos cuantitativos de apariencia válida, fiable, neutra, rigurosa y científica, que, presentados oficialmente por una institución tan influyente como el Instituto Cervantes, cuentan con una amplia difusión y ejercen un fortísimo impacto social. La investigación concluye que los datos cuantitativos que aporta el Instituto Cervantes para sustentar las afirmaciones de que el español es 1) “la segunda lengua materna del mundo por número de hablantes”, 2) “la segunda lengua en un cómputo global de hablantes” y 3) “la segunda lengua más importante en el ámbito internacional” son incorrectos y están sesgados ideológicamente.


This Ph.D. thesis is framed within the critical sociolinguistics and the study of language ideologies. It has both quantitative and qualitative components. The quantitative part includes a chronological review of the Cervantes Institute's demolinguistic counts and of different numerical indexing works ‒international importance of languages index‒ since the early 1990s. The qualitative part explains the ideological implications of these quantitative works which appear as valid, reliable, neutral, rigorous and scientific, and officially presented by an institution as influential as the Cervantes Institute, have a wide dissemination and very strong social impact. The research concludes that the quantitative data provided by the Cervantes Institute to assert that Spanish is (i) “the second most widely spoken mother tongue in the world”, (ii) “the second most spoken language by total number of speakers”, and (iii) “the second most important language in the international arena” is incorrect and ideologically biased.

Palabras clave

sociolingüística crítica; glotopolítica; demolingüística; critical sociolinguistics; glottopolitics; demolinguistics

Materias

311 - Estadística; 314 - Demografía; 32 - Política; 81 - Lingüística y lenguas

Área de conocimiento

Artes y humanidades

Documentos

TESI.pdf

16.52Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)