Multilingual literacy practices of students aged 6-14 at a Japanese school in Catalonia: language, writing systems and technology

Autor/a

Fukukawa, Misa

Director/a

Cassany, Daniel

Fecha de defensa

2019-06-18

Páginas

454 p.



Departamento/Instituto

Universitat Pompeu Fabra. Departament de Traducció i Ciències del llenguatge

Programa de doctorado

Programa de doctorat en Traducció i Ciències del Llenguatge

Resumen

Recently, multiliteracy has received lots of attention. Due to increased migration, globalisation and intermarriage, as of 2017, there are 203 Hoshukos (Japanese school located outside of Japan) spread across 56 different countries, all of which are supported by the Ministry of Education in Japan. This study analysed writing samples written by 11 Spanish-Japanese children who attend Hoshuko in Barcelona. Also, interviews with their mothers and teachers were conducted. The collected writing samples were written in Spanish, Catalan, English, French and Japanese, and were drawn from their literacy practices at school and at home. As a result of my study, I discovered that keeping a diary (personal diary and/or academic diary), writing cards, letters and essays, etc. were typical literacy activities these children engaged in. From interviews with Japanese teachers, it was revealed that this Hoshuko does not encourage multilingual children to use other languages whilst in Japanese classes (translanguaging). Regarding the use of technology by children, most mothers regulate strictly the hours of usage and exhibit a negative perspective. The data also shows that in addition to the regular classes, the children spend lots of time after school in order to supplement their development of Japanese writing skills, which is supervised by mothers. The mothers develop various initiatives and suggestions (living in Japan, cramming school, leisure activities, games, etc.) to increase the exposure of their children to the Japanese language and to create authentic written communication situations in that language.


Recientemente la multiliteracidad ha despertado mucho interés académico. Dada la creciente migración, la globalización y el incremento de matrimonios entre personas procedentes de diferentes culturas, en 2017 había 203 Hoshukos (o escuelas japonesas en el extranjero) a lo largo de 56 países, todas apoyadas por el Ministerio de Educación de Japón. Este estudio analiza las prácticas letradas plurialfabéticas de 11 niños que asisten a este tipo de centros educativos, en Barcelona, a partir del análisis de sus producciones escritas y de las entrevistas realizadas a sus progenitores y docentes. Los textos escritos utilizan castellano, catalán, inglés, francés y japonés y proceden de situaciones didácticas de aula o de actividades privadas realizadas en casa. Entre los resultados obtenidos, descubrimos que escribir un diario (personal o de aprendizaje), felicitaciones de año nuevo y cumpleaños, cartas o redacciones son las prácticas de producción escrita más comunes. En cuanto a las entrevistas realizadas al profesorado, se descubrió que en este tipo de escuelas se limita el uso en clase de las lenguas que no sean el japonés, evitando los fenómenos de cambio de idioma o de uso de otro idioma para la producción textual (translanguaging). Por lo que respecta al uso que hacen los niños de las tecnologías de la información y la comunicación, las entrevistas muestran que está fuertemente regulada por sus progenitores y que la mayoría tiene actitudes negativas. Finalmente, los datos también muestran que la apropiación de la escritura japonesa que realizan los niños ocupa una parte importante del tiempo extraescolar, el cual está tutelado por las madres. Estas desarrollan varias iniciativas y propuestas (estancias en Japón, cursos de refuerzo, prácticas de ocio, juegos, etc.) para incrementar la exposición de sus hijos a la escritura japonesa y para crear situaciones auténticas de comunicación escrita en ese idioma.


Recientement la multiliteracitat ha despertat molt interès acadèmic. Tenint en compte la migració creixent, la globalització i l’increment de matrimonis entre persones procedents de cultures diverses, al 2017 hi havia 203 Hoshukos (o escoles japoneses a l’estranger) en 56 països, recolzades pel Ministeri d’Educació del Japó. Aquest estudi analitza les pràctiques lletrades plurialfabètiques d’11 nens que assisteixen a aquest tipus de centre educatiu, a Barcelona, a partir de l’anàlisi de les seves produccions escrites i de les entrevistes realitzades als seus progenitors i docents. Els textos escrits utilitzen castellà, català, anglès, francès i japonès i provenen de situacions didàctiques de l’aula o d’activitats privades realitzades a casa. Entre els resultats obtinguts, vam descobrir que escriure un diari (personal o d’aprenentatge), felicitacions de cap d’any i d’aniversari, cartes o redaccions són les pràctiques de producció escrita més habituals. Quant a les entrevistes realitzades al professorat, vam trobar que en aquesta mena d’escoles es limita l’ús a classe de les llengües que no siguin el japonès, evitant els fenòmens corrents de canvi d’idioma o d’aprofitament d’una altra llengua per a la producció textual (translanguaging). Pel que fa a l’ús que fan els nens de les tecnologies de la informació i la comunicació, les entrevistes mostren que està fortament regulada pels progenitors i que la majoria té actituds negatives. Finalment, les dades també mostren que l’apropiació de l’escriptura japonesa que fan els nois ocupa una part molt important del temps extraescolar, el qual està tutelada per les mares. Aquestes despleguen diverses iniciatives i propostes (estades al Japó, cursos de reforç, pràctiques d’oci, jocs, etc.) per incrementar l’exposició dels seus fills a l’escriptura japonesa i per crear situacions autèntiques de comunicació escrita en aquest idioma.

Palabras clave

Multilingualism; Heritage language; Literacy practices; Mothers’ perspectives toward ICT; The use of technology; Multilingüismo; Lengua de herencia; Prácticas de literacidad; Perspectivas de las madres hacia las TIC; Uso de tecnología; Multilingüisme; Llengua d’herència; Pràctiques de literacitat; Perspectives de les mares de les TIC; Ús de tecnologia

Materias

81 - Lingüística y lenguas

Documentos

tmf.pdf

10.46Mb

 

Derechos

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)