Narratives of Brazil Brazilian identity representations in International mega-events - the cases of the 2014 FIFA world cup and the 2016 summer olympics

Autor/a

De Souza Malanski, Daniel

Director/a

Bertho-Lavenir, Catherine, 1953-

Fernández Peña, Emilio

Fecha de defensa

2019-05-29

ISBN

9788449087400

Páginas

515 p.



Departamento/Instituto

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat

Resumen

En aquesta tesi analitzem com les comissions encarregades d’organitzar la Copa Mundial de la FIFA del 2014 i dels Jocs Olímpics celebrades a l’estiu del 2016, van aprofitar aquests mega esdeveniments per desenvolupar la imatge del Brasil i dels seus habitants, aprofitant la tensió entre narratives nacionals històriques i de patrons idealitzats del que s’espera d’una nació moderna i de la seva posició dins l’escenari internacional. En primer lloc, identifiquem i discutim una sèrie de narratives nacionalistes, que durant diversos periodes de la història brasilera es van elaborar com a formes de situar a Brasil i els seus natius dins dels paràmetres occidentals del que és una nació moderna. Tot i així, entenem que existeix una infinitat de formes d’experimentar i de representar un estat continental replet de contrasts nacionals com ho és el Brasil, també situem les representacions culturals dels diferents Brasils en el mateix territori que hi ha dins les narratives dominants de la brasilitat. Un cop delimitades les narratives nacionalistes i les regionalistes, vam poder identificar-les en l’anàlisi del contingut extret del material audiovisuals del Mundial de futbol del 2014 i dels Jocs Olímpics de 2016: cartells, logotips, mascotes, cerimònies, etc. L’adopció, el rebuig o bé la negociació de dites narratives en les cerimònies no només ens mostren com els arquitectes d’ambdós esdeveniments van entendre i projectar la imatge de Brasil cap a l’exterior, sino que també, com es van manifestar les seves percepcions de brasiliaritat i modernitat. A més a més, l’anàlisi va mostrar les visions particulars de les comissions organitzatives sobre quin és el paper de les cultures de diferents regions brasileres que tenen les seves idees sobre la nació, així com la forma d’entendre com diferents pobles que cohabiten dins el mateix pais (descendents portuguesos, africans, amerindis, etc.) contribueixen a la formació de Brasil.


En esta tesis analizamos cómo las comisiones organizadoras de la Copa Mundial de la FIFA 2014 y los Juegos Olímpicos de verano de 2016 utilizaron estos mega eventos para desarrollar la imagen del país y de sus habitantes aprovechando de la tensión entre narrativas nacionales históricas y patrones idealizados de lo que se espera de una nación moderna y de su posición en la escena internacional. Para eso, en primer lugar, identificamos y discutimos una serie de narrativas nacionalistas que - durante diferentes períodos de la historia brasileña - fueron elaboradas como formas de situar a Brasil y a sus nativos dentro de lo que el occidente consideraba moderno. Sin embargo, como entendemos que hay una infinidad de distintas formas de experimentar y representar una nación continental repleta de contrastes regionales como Brasil, también situamos las representaciones de las culturas de diferentes Brasiles dentro de las narrativas dominantes de brasilianidad. Una vez delineadas tales narrativas nacionalistas y regionalistas, pudimos identificarlas en el análisis de contenido del material audiovisual del Mundial de Fútbol de 2014 y de los Juegos Olímpicos de 2016 - tales como carteles, logotipos, mascotas, ceremonias y así sucesivamente. La adopción, el rechazo o la negociación de esas narrativas en las ceremonias mencionadas no solo nos dicen cómo los arquitectos de estos eventos entendieron y proyectaran la imagen de la nación en el exterior, pero también como revelaron sus percepciones de brasilianidad y de modernidad. Además, el análisis también expuso las visiones de las comisiones organizadoras sobre cuál es el papel que las culturas de diferentes regiones brasileñas desempeñan en sus ideas acerca de la nación, así como sus entendimientos de cómo diferentes pueblos que habitan el país - como los descendientes de portugueses, africanos, amerindios, etc. - contribuyeron a la formación de la nación.


In this thesis, we have analysed how the organising committees of the 2014 FIFA World Cup and the 2016 Summer Olympics have used these mega-events to negotiate the image of the country and its inhabitants through the tension between historical national narratives and idealised standards of what is expected from a modern nation in relation to the world scene. To do it so, firstly, we have identified and discussed a series of nationalistic historical core narratives which - in different periods of Brazilian history - were crafted to contextualise Brazil and Brazilians within western modernity. Nonetheless, as we understand that there is a myriad of different ways of experiencing and representing a continental nation filled with regional contrasts as Brazil, we also have contextualised the representation of the cultures of different Brazils within dominant narratives of Brazilian-ness. Once we have delineated such nationalist and regionalist narratives, we were able to identify them in the content analysis of the audio-visual material of the 2014 FIFA World Cup and the 2016 Summer Olympics such as posters, logos, mascots, ceremonies and so on. The adoption, rejection or negotiation of these narratives in the aforementioned ceremonies do not only tell us how the architects of these events understood and projected the nation’s image abroad, but also unveiled their perception of Brazilian-ness and modernity. What is more, the analysis has also exposed the organising committees’ judgment of the role that the cultures of different regions play in their idea of the nation as well as their understanding of how different peoples – as the Luso-Brazilians, the Afro-Brazilians, the Amerindians, etc - have contributed to the formation of the nation.


Dans cette thèse, nous analysons comment les commissions d’organisation de la Coupe du Monde de la FIFA 2014 et des Jeux olympiques d’été 2016 ont utilisé ces méga-événements pour négocier l’image du pays et de ses habitants en utilisant la tension entre les récits historiques nationaux et les modèles idéalisés de ce qu'on attend d’un pays moderne et de sa position sur la scène internationale. Premièrement, nous avons identifié et discuté une série de récits nationalistes qui - au cours de différentes périodes de l’histoire du Brésil - ont été élaborés comme des moyens de contextualiser le Brésil et les Brésiliens au sein de ce que l’Occident considérait comme moderne. Cependant, sachant qu'il existe de nombreuses façons différentes de vivre et de représenter une nation continentale regorgeant de contrastes régionaux comme le Brésil, nous contextualisons également la représentation des cultures de différents Brésils dans les récits dominants de la brésilité. Une fois ces récits nationalistes et régionalistes définis, nous avons pu les identifier dans l'analyse du contenu du matériel audiovisuel de la Coupe du monde de 2014 et des Jeux olympiques de 2016 - par example, dans les affiches, des logos, des mascottes, des cérémonies, etc. L’adoption, le rejet ou la négociation de ces récits dans les cérémonies mentionnées nous indique non seulement comment les architectes de ces événements ont compris et projeté l’image de la nation à l’étranger, mais aussi comment ils ont révélé leurs perceptions à propos de la brésilité et aussi de la modernité. En outre, l’analyse a également exposé les points de vue des comités d’organisation sur le rôle que jouent les cultures des différentes régions du Brésil dans leurs idées sur la nation, ainsi que leur compréhension de la façon dont différents peuples qui habitent le pays - tels que les descendants de portugais, africains, amérindiens, etc. – ont contribué à la formation de la nation.


Nesta tese, analisamos como as comissões organizadoras da Copa do Mundo FIFA 2014 e os Jogos Olímpicos de verão de 2016 usaram esses megaeventos para negociar a imagem do país e seus habitantes utilizando da tensão entre narrativas nacionais históricas e padrões idealizados do que se espera de uma nação moderna e da sua relação com a cena internacional. Para tanto, em primeiro lugar, identificamos e discutimos uma série de narrativas nacionalistas que - durante diferentes períodos da história brasileira - foram elaboradas como formas de contextualizar o Brasil e os brasileiros dentro do que o ocidente considerava moderno. No entanto, como entendemos que há uma infinidade de diferentes formas de vivenciar e representar uma nação continental repleta de contrastes regionais como o Brasil, também contextualizamos a representação das culturas de diferentes Brasis dentro narrativas dominantes da brasilidade. Uma vez delineadas tais narrativas nacionalistas e regionalistas, pudemos identificá-las na análise de conteúdo do material audiovisual da Copa do mundo de 2014 e dos Jogos Olímpicos de 2016 – tais como cartazes, logotipos, mascotes, cerimônias e assim por diante. A adoção, rejeição ou negociação dessas narrativas nas cerimônias mencionadas não só nos dizem como os arquitetos desses eventos entenderam e projetaram a imagem da nação no exterior, mas também como revelaram as suas percepções de brasilidade e de modernidade. Além disso, a análise também expôs as visões das comissões organizadoras sobre qual é papel que as culturas de diferentes regiões brasileiras desempenham nas suas idéias a respeito da nação, bem como os seus entendimentos de como diferentes povos que habitam o país – como os descedentes de portugueses, africanos, ameríndios, etc. - contribuíram para a formação do Brasil

Palabras clave

Brasilidad; Brazilian-ness; Representació; Representación; Representation; Nacionalisme; Nacionalismo; Nationalism

Materias

06 - Organizaciones. Asociaciones. Congresos. Exposiciones. Museos

Área de conocimiento

Ciències Socials

Documentos

ddsm1de1.pdf

5.498Mb

 

Derechos

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)