De la conciliación a la mediación: alternativas para la gestión de los conflictos

Author

Bartolomé Cantalejo, Mª Yolanda

Director

Villagrasa Alcaide, Carlos

Tutor

Villagrasa Alcaide, Carlos

Date of defense

2019-11-15

Pages

330 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Dret

Abstract

En nuestro país, hasta hace unas décadas se desconocía la existencia de métodos de gestión y resolución de conflictos reglados diferentes al procedimiento judicial, a excepción del arbitraje y de algunas buenas prácticas consuetudinarias en las que se utilizaba el buen oficio de terceros, como, por ejemplo, el Tribunal de las Aguas en Valencia; también existía la conciliación previa al desarrollo del juicio, que salvo en la jurisdicción laboral había quedado relegada a ser un recurso residual, y muy pocas veces tenía efectos de terminación del procedimiento tras haberse alcanzado un acuerdo. Ante este panorama, no había más remedio que acudir al sistema adversarial para resolver los conflictos jurídicos que se producían en las relaciones entre las personas en el desarrollo de la vida tanto en el ámbito individual como colectivo. Y desde hace algún tiempo el sistema jurisdiccional se revelaba insuficiente para “absorber” la totalidad de las situaciones de conflicto que se producían de forma habitual en la sociedad; la complejidad de las relaciones interpersonales y la abundancia de situaciones donde se producen los conflictos, dada la evolución y las grandes transformaciones sociales de los últimos años. La implantación de la mediación en el ámbito civil y mercantil a partir de la publicación de la Ley 5/2012, de 6 de julio, de mediación en asuntos civiles y mercantiles, como método alternativo y/o complementario de la gestión y solución de conflictos, debería mejorar la eficacia en la búsqueda de solución a los conflictos planteados y su gestión de un modo más eficiente y rápido, evitando todos los inconvenientes que se producen en sede judicial cuando no queda más remedio que acudir al procedimiento judicial. Las ventajas más importantes son: el ahorro de costes y tiempo en relación al procedimiento judicial tradicional; una solución que supone una menor carga emocional para las partes en conflicto y que redundará en la posible continuación de las relaciones en el futuro, y todo ello facilitará sentar los principios para cambiar la cultura litigiosa existente en nuestro país, por una más conciliadora que suponga una mejor convivencia y una transformación pacífica de la sociedad, sin olvidar la descarga de asuntos con el consiguiente alivio de los órganos jurisdiccionales. Todo ello garantizará que los ciudadanos puedan solucionar sus controversias de forma rápida y eficaz y contribuirá a un mejor funcionamiento del sistema generando un mayor dinamismo de nuestra economía. Aunque no podemos olvidar la urgente necesidad de adaptar y modernizar nuestras leyes procesales y de incrementar el número de órganos judiciales para agilizar un sistema jurisdiccional que adolece de falta de personal, lentitud excesiva por la escasez de medios y de la abundante burocracia para llegar a resolver las controversias planteadas ante los tribunales de justicia. La mediación, por lo tanto, es una alternativa diferente para la solución de los conflictos a todos los niveles que tienen que afrontar los ciudadanos; se pueden resolver los conflictos de forma dialogada y con una actitud proactiva encaminada a encontrar una solución a sus diferencias con un mayor grado de satisfacción y bienestar, puesto que serán los propios implicados quienes ideen la solución a su conflicto, creando menos fricciones y evitando las situaciones más dolorosas y conflictivas para ellos y para su entorno, buscando una salida pacífica y consensuada. Y esta forma de resolver los conflictos no acarrea solo beneficios a las personas que lo utilizan a nivel individual, por solventar sus controversias de una manera más útil, rápida y eficaz, sino que sirve para que las controversias se pacifiquen y esto redundará en unas relaciones más eficientes que implicarán una sociedad más pacífica y con una menor tendencia a la confrontación con la consiguiente reducción de la hostilidad en nuestra sociedad.


Al nostre país, fins fa unes dècades es desconeixia l'existència de mètodes de gestió i resolució de conflictes reglats diferents al procediment judicial, a excepció de l'arbitratge i algunes bones pràctiques consuetudinàries en les quals s'utilitzava el bon ofici de tercers com ara el Tribunal de les Aigües a València; també existia la conciliació prèvia al desenvolupament del judici, que llevat a la jurisdicció laboral havia quedat relegada en ser un recurs residual, i molt poques vegades tenia efectes de terminació del procediment després d'haver arribat a un acord. Davant d'aquest panorama, no hi havia més remei que acudir al sistema adversarial per resoldre els conflictes jurídics que es produïen en les relacions entre les persones en el desenvolupament de la vida tant en l'àmbit individual com en el col·lectiu. I des de fa algun temps el sistema jurisdiccional es revelava insuficient per a "absorbir" la totalitat de les situacions de conflicte que es produïen de forma habitual a la societat; la complexitat de les relacions interpersonals i l'abundància de situacions on es produeixen els conflictes, donada l'evolució i les grans transformacions socials dels darrers anys. La implantació de la mediació en l'àmbit civil i mercantil a partir de la publicació de la llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils, com a mètode alternatiu i / o complementari de la gestió i solució de conflictes, hauria de millorar l'eficàcia en la recerca de solució als conflictes plantejats i la seva gestió d'una manera més eficient i ràpid, evitant tots els inconvenients que es produeixen en seu judicial quan no queda més remei que acudir al procediment judicial. Els avantatges més importants són: l'estalvi de costos i temps en relació al procediment judicial tradicional; una solució que suposa una menor càrrega emocional per a les parts en conflicte i que redundarà en la possible continuació de les relacions en el futur, i tot això facilitarà establir els principis per canviar la cultura litigiosa existent al nostre país, per una més conciliadora que suposi una millor convivència i una transformació pacífica de la societat, sense oblidar la descàrrega d'assumptes amb el conseqüent alleugeriment dels òrgans jurisdiccionals. Tot això garantirà que la ciutadania pugui solucionar les seves controvèrsies de forma ràpida i eficaç i contribuirà a un millor funcionament del sistema de justicia generant un major dinamisme de la nostra economia. Tot i que no podem oblidar la urgent necessitat d'adaptar i modernitzar les nostres lleis processals i d'incrementar el nombre d'òrgans judicials per agilitzar un sistema jurisdiccional que pateix de falta de personal, lentitud excessiva per l'escassetat de mitjans i de l'abundant burocràcia per arribar a resoldre les controvèrsies plantejades davant els tribunals de justícia. La mediació, per tant, és una alternativa diferent per a la solució dels conflictes a tots els nivells que han d'afrontar els ciutadans; es poden resoldre els conflictes de forma dialogada i amb una actitud proactiva encaminada a trobar una solució a les seves diferències amb un major grau de satisfacció i benestar, ja que seran els propis implicats els que ideen la solució al seu conflicte, creant menys friccions i evitant les situacions més doloroses i conflictives per a ells i per al seu entorn, buscant una sortida pacífica i consensuada. I aquesta forma de resoldre els conflictes no implica només beneficis a les persones que l'utilitzen a nivell individual, per solucionar les seves controvèrsies d'una manera més útil, ràpida i eficaç, sinó que serveix perquè les controvèrsies es pacifiquin i això redundarà en unes relacions més eficients que implicaran una societat més pacífica i amb una menor tendència a la confrontació amb la conseqüent reducció de l'hostilitat a la nostra societat.


In our country, until recently the existence of methods of management and resolution of regulated conflicts different from the judicial procedure was unknown, with the exception of arbitration and some customary good practices in which the good office of third parties was used, such as the «Water Court’ in Valencia»; there was also the conciliation prior to the development of the trial, which, let alone the labor jurisdiction, had been relegated to be a residual remedy, and very rarely had the effects of terminating the procedure after an agreement had been reached. Against this background, there was no choice but to go to the adversarial system to resolve the legal conflicts that occurred in the relationships among people in the development of life, both individually and collectively. And for some time the jurisdictional system proved to be insufficient to “absorb” all the conflict situations that take place regularly in society; the complexity of interpersonal relationships and the abundance of situations where conflicts occur, given the evolution and the great social transformations of recent years. The implementation of mediation in the civil and commercial field as of the publication of law 5/2012, July 6, on mediation in civil and commercial matters, as an alternative and / or complementary method of conflict management and resolution, should improve the effectiveness in the search for a solution to the conflicts raised and their management in a more efficient and faster way, avoiding all the inconveniences that occur in the judicial rooms when there is no choice but to go to court proceedings. The most important advantages are: cost and time savings in relation to the traditional judicial procedure; a solution that supposes a lower emotional burden for the parties in conflict and that will result in the possible continuation of relations in the future, and all this will facilitate the establishment of the principles to change the litigious culture existing in our country, for a more conciliatory one that supposes a better coexistence and a peaceful transformation of society, not forgetting the discharge of issues with the consequent relief of the jurisdictional bodies. All of them will ensure that citizens can resolve their disputes quickly and efficiently and will contribute to a better functioning of the system, generating greater dynamism in our economy. Although we cannot forget the urgent need to adapt and modernize our procedural laws and increase the number of judicial bodies to expedite a jurisdictional system that suffers from lack of personnel, excessive slowness due to the lack of means and the abundant bureaucracy to resolve the disputes raised before the courts of justice. Mediation, therefore, is a different alternative for resolving conflicts at all levels that citizens have to face; conflicts can be resolved in a dialogic manner and with a proactive attitude aimed at finding a solution to their differences with a greater degree of satisfaction and well-being, since it will be those involved who will devise the solution to their conflict, creating less friction and avoiding more painful and conflictive situations for them and their environment, seeking a peaceful and consensual way out. And this way of resolving conflicts does not only bring benefits to the people who use it individually, to solve their disputes in a more useful, fast and effective way, but it also serves to ensure that the disputes are pacified and this will result in relationships more efficient that will imply a more peaceful society and with a lower tendency towards confrontation, with the consequent reduction of hostility in our society.

Keywords

Mediació; Mediación; Mediation; Gestió de conflictes; Gestión de conflictos; Conflict management

Subjects

347 - Civil law

Knowledge Area

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Note

Programa de Doctorat de Dret i Ciència Política

Documents

MYBC_TESIS.pdf

2.977Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)