L1 / L2 subtitled TV series and EFL learning: A study on vocabulary acquisition and content comprehension at different proficiency levels

Author

Gesa Vidal, Ferran

Director

Miralpeix Pujol, Immaculada

Tutor

Muñoz Lahoz, Carme

Date of defense

2019-11-29

Pages

488 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament de Llengües i Literatures Modernes i d'Estudis Anglesos

Abstract

Whether and how video viewing is beneficial for language learning has been a matter of debate over the last decades (Vanderplank, 2015). Multimedia learning theories (Mayer, 2009; Paivio, 1986) suggest that exposure to multimodal input promotes Foreign Language (FL) learning, although the Cognitive Load Theory (Sweller, 1994) defends that multimodality may hinder it. First and second language subtitles have been found to enhance content comprehension (Baltova, 1999) and vocabulary learning (Frumuselu, 2015), even if opposite results have also been reported (Rodgers, 2013). However, most of the studies so far have been conducted with adult university learners viewing short videos (e.g., Montero Perez, Peters, & Desmet, 2013) and there is virtually no research on younger less proficient learners, with sustained exposure to video viewing, and comparing it to other teaching and methodological approaches. Therefore, this dissertation aims at analysing the effects of viewing subtitled TV series on the acquisition of FL vocabulary and on the degree of content comprehension at different proficiency levels. The present work aims at filling these gaps by exposing Catalan / Spanish English as a Foreign Language (EFL) learners at three proficiency levels (primary school –beginners–, high school –intermediate–, and university –upper-intermediate–) to subtitled TV series over an academic term (university) or year (primary and high school). At each level, participants (N=158) were randomly allocated to the Experimental (EG) or control group. On a weekly basis, all learners were taught a set of Target Words (TW) and completed two vocabulary tasks (a pre-task at the beginning of the session and a post-task at the end), but only those in the EGs additionally watched a subtitled episode of a TV series containing the TWs. In order to assess lexical gains, all learners were pre- and post-tested on their knowledge of TW forms and meanings at the beginning and the end of each of the three terms the study was divided into. To measure retention effects, a vocabulary delayed post-test was also administered to the primary and high- school groups eight months after the end of the pedagogical intervention. Learners in the EGs were also regularly tested on content comprehension after viewing each of the episodes. Results on vocabulary learning show that viewing subtitled TV series was beneficial for participants’ vocabulary development. However, significant differences between conditions were only revealed in primary and high school, but not at university. More significant differences were also found in the last term, indicating that exposure to subtitled TV series is more effective if it is sustained over time. Vocabulary learning through video viewing is also mediated by the participants’ proficiency level, since intermediate learners benefitted from the pedagogical intervention to the greatest extent. Results from the vocabulary delayed post-test indicate that the benefits of being exposed to video viewing were not maintained in the long- term. Regarding comprehension, there was not a steady improvement throughout the intervention at any of the proficiency levels, and scores were both participant- and episode- dependent. The findings are discussed in the light of what previous research on the topic has found, as well as multimedia learning theories and the role that proficiency level plays in learning from multimodal input. Results on video viewing are considered for further research in the field and potential advantages of this practice are also described. Therefore, not only does this thesis bring new evidence to research on multimodal input and FL learning, but it also offers new insights into EFL teaching.


Els possibles efectes del visionat de vídeos per a l’aprenentatge de llengües han estat motiu de debat durant les últimes dècades (Vanderplank, 2015). Les teories d’aprenentatge multimèdia (Mayer, 2009; Paivio, 1986) suggereixen que l’exposició a input multimodal promou l’aprenentatge de llengües estrangeres, encara que la Teoria de la Càrrega Cognitiva (Sweller, 1994) defensa que la multimodalitat pot dificultar-lo. Més enllà d’això, s’ha demostrat que els subtítols en llengua materna i estrangera promouen un major grau de comprensió auditiva (Baltova, 1999) i l’aprenentatge de vocabulari (Frumuselu, 2015), tot i que també s’han trobat resultats oposats (Rodgers, 2013). D’altra banda, la majoria dels estudis existents s’han portat a terme amb aprenents universitaris adults visionant vídeos de curta durada (ex.: Montero Perez, Peters, & Desmet, 2013). En conseqüència, pràcticament no hi ha estudis amb participants més joves amb un nivell més limitat de llengua estrangera, amb una exposició prolongada en el temps i comparant la citada experiència amb altres tècniques i metodologies d’aprenentatge. D’aquí que aquesta tesi tingui com a objectiu analitzar els efectes de veure sèries de televisió subtitulades sobre l’adquisició de vocabulari i el grau de comprensió en llengua estrangera a diferents nivells de competència. El treball investiga aprenents d’anglès bilingües català / castellà, amb tres nivells de competència diferents (educació primària –nivell inicial–, educació secundària –intermedi–, i universitat –intermedi-alt–), que veuen sèries de televisió subtitulades al llarg d’un trimestre (universitat) o un curs acadèmic complet (primària i secundària). A cada nivell, els participants (N=158) van ser dividits aleatòriament en dos grups: experimental (GE) i control. Cada setmana s’introduïen paraules noves a aprendre per tots els estudiants i aquests completaven dues tasques amb aquest vocabulari (una pre-tasca al principi de cada sessió i una post-tasca al final), però només els estudiants dels GEs veien, a més, un episodi subtitulat d’una sèrie de televisió on apareixien les paraules noves. Per tal de mesurar els guanys en vocabulari, tots els estudiants van completar, al principi i al final de cadascun dels trimestres de l’estudi, un pre- i un post-test on s’avaluava el seu coneixement de la forma i el significat de les paraules. Per tal de mesurar el grau de retenció del vocabulari après, els estudiants de primària i secundària van fer, a més, un post-test de vocabulari vuit mesos després de l’acabament de la intervenció pedagògica. Els estudiants dels GEs també eren examinats del grau de comprensió de cada episodi immediatament després de visionar-lo. Els resultats de vocabulari mostren que veure sèries de televisió subtitulades fou beneficiós pel seu aprenentatge. Malgrat això, les diferències significatives entre grups només sorgiren a educació primària i secundària, però no a nivells superiors. Així mateix, es trobaren més diferències significatives entre els grups al darrer trimestre, indicant que l’exposició a sèries de televisió subtitulades té efectes més positius si és prolongada en el temps. L’adquisició de lèxic a través del visionat de vídeos també està relacionat amb el nivell de competència dels estudiants: els participants de nivell intermedi van ser els que més es van beneficiar de la intervenció pedagògica. Els resultats del segon post-test, però, indiquen que els beneficis del visionat de vídeos no es mantingueren a llarg termini. Pel que fa als resultats de comprensió, no es va trobar un increment significatiu en cap dels tres nivells de competència: les puntuacions obtingudes variaven segons els participants i els episodis. Els resultats obtinguts es comparen amb els d’altres estudis previs i són interpretats en relació a les teories d’aprenentatge multimèdia i al paper del nivell de competència en l’aprenentatge amb input multimodal. Així mateix, les troballes de la tesi apunten a futures línies de recerca n el camp i al potencial real d’aprenentatge amb materials multimèdia. Per tant, aquesta tesi ofereix no només noves evidències en la recerca sobre input multimodal i adquisició de llengües estrangeres, sinó també altres perspectives sobre l’ensenyament de l’anglès.

Keywords

Lingüística aplicada; Applied linguistics; Ensenyament de llengües; Enseñanza de lenguas; Language teaching; Audiovisuals; Materiales audiovisuales; Audio-visual materials; Vocabulari; Vocabulario; Vocabulary

Subjects

81 - Linguistics and languages

Knowledge Area

Ciències Humanes i Socials

Note

Programa de doctorat: Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals

Documents

FGV_PhD_THESIS.pdf

10.06Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)