La senyalització turística com a instrument de gestió territorial. El cas dels municipis turístics de Catalunya; l’estat de la qüestió entre 2013 i 2017

Abstract

Aquesta tesi analitza la senyalització turística urbana per a vianants, entesa aquesta com a una eina de gestió del turisme urbà i també de les dinàmiques generals de mobilitat de la ciutat. La recerca es recolza en dues premisses: en primer lloc, en l’obligació que tenen els municipis declarats oficialment turístics (en virtut de la legislació vigent) de disposar d’una senyalització turística específica. I, en segon lloc, en la necessitat d’oferir a un nombre creixent de visitants i turistes una informació que faciliti la seva atenció i acollida en benefici de la qualitat i millora de l’experiència turística. Addicionalment, la recerca vol posar de manifest la necessitat de comptar amb uns criteris inequívocs d’homogeneïtzació de la senyalització turística, pel que fa a l’estandardització de dissenys i continguts a escala local i també per evitar la sensació de pèrdua o desinformació del visitant. La senyalització dels atractius i dels recursos turístics presents en el territori ha esdevingut un element cabdal per millorar la competitivitat de les destinacions turístiques. En un context d’irrupció tecnològica i d’expansió del turisme a totes les escales, la senyalització física s’erigeix com una eina que permet a qualsevol destinació reforçar la seva imatge turística, actuar en benefici de la seva promoció, contribuir a millorar la seva gestió i regular espacialment els fluxos de mobilitat turística en l’àmbit urbà. La recerca comença amb una contextualització del fenomen turístic urbà per situar després les directrius i normatives diverses sobre la senyalització. La part empírica del treball consisteix en recopilar i analitzar la senyalització turística que s’aplica actualment en els municipis catalans que per llei n’han de disposar (110 municipis), als quals s’hi afegeixen –pel seu interès– els que superen els 20.000 habitants (45 municipis). L’abast temporal de la recerca comprèn el període 2013 i 2017 i s’ha recolzat en l’anàlisi bibliogràfica i documental, la realització d’entrevistes amb els actors concernits i en un exhaustiu treball de camp realitzat en tots i cadascun dels municipis objecte d’estudi. L’objectiu final és conèixer i avaluar les característiques formals de la senyalització i la seva evolució durant el període considerat, a fi i efecte de poder aportar conclusions en els aspectes següents: les noves funcionalitats, tendències i oportunitats de la senyalització en benefici tan de l’experiència turística com de la millora de la gestió urbana des de la perspectiva de la competitivitat i la sostenibilitat de les destinacions. Des d’aquest punt de vista es pot avançar que no sempre la senyalització que ofereixen les destinacions locals té la qualitat que cal esperar en un context de creixement sense precedents del turisme.

Esta tesis analiza la señalización turística peatonal que se aplica en Catalunya, entendida ésta como una herramienta de gestión del turismo urbano y también de las dinámicas generales de movilidad de la ciudad. La investigación se fundamenta en dos premisas de partida: en primer lugar, en la obligación que tienen los municipios declarados oficialmente turísticos (en virtud de la legislación vigente) de disponer de una señalización turística específica. Y, en segundo lugar, en la necesidad de ofrecer a un número creciente de visitantes y turistas una información que facilite su atención y acogida, en beneficio de la calidad y mejora del destino y de la experiencia turística. Adicionalmente, la investigación pone de manifiesto la necesidad de contar con unos criterios inequívocos de homogeneización de la señalización turística, en cuanto a la estandarización de diseños y contenidos a nivel local y también para evitar la sensación de pérdida o desinformación por parte del visitante. La señalización de los atractivos y los recursos turísticos existentes en el territorio constituye un elemento clave para la mejora de la competitividad de los destinos turísticos. En un contexto de irrupción tecnológica y de expansión creciente del turismo a todas las escalas, la señalización física es una herramienta que permite a cualquier destino reforzar su imagen turística, actuar en beneficio de su propia promoción, contribuir a mejorar su gestión y regular espacialmente los flujos de movilidad turística en el ámbito urbano.

La investigación se inicia con una contextualización del fenómeno turístico urbano para situar posteriormente las directrices y normativas existentes sobre señalización. En la parte empírica del trabajo se ha recopilado, analizado y evaluado la señalización turística existente en los municipios catalanes que por ley deben disponer de la misma (110 municipios), a los que se añaden -por su interés- los que superan los 20.000 habitantes (45 municipios). El alcance temporal de la investigación abarca el periodo 2013-2017 y se apoya en el análisis bibliográfico y documental, en entrevistas realizadas a los actores concernidos y en un exhaustivo trabajo de campo realizado en todos y cada uno de los municipios objeto de estudio. Todo ello ha permitido conocer y evaluar las características formales de la señalización y su evolución durante el periodo considerado, con el fin de aportar conclusiones en los siguientes aspectos: las nuevas funcionalidades, tendencias y

oportunidades de la señalización física, en beneficio tanto de la propia experiencia turística como de la mejora de la gestión urbana en aras de mejorar la competitividad y la sostenibilidad de los destinos. Desde este punto de vista se puede adelantar que no siempre la señalización que ofrecen los destinos locales tiene la calidad que cabe esperar en un contexto de crecimiento sin precedentes del turismo.

This thesis analyses tourism signage for pedestrians in urban areas. Signage must be regarded as a management tool not only for tourism itself but also for the general dynamics of urban mobility. The research has two starting points; the first one is the need to provide visitors and tourists with both basic welcome information and services signage, which benefits quality and enhances the tourism experience. The second one is the legal constraint that compels officially declared tourism municipalities to apply a specific tourism signage system. Apart from that, this research also highlights the need for clear criteria of homogenised signage relating to standardised design and content at local level while helping visitors avoid the feeling of being lost or disinformed. Thus, the signposting of tourist attractions and resources available in a territory has become of great importance to improve the image and competitiveness of the tourism destinations. In a context where technologies are emerging and developing at all levels, signage stands as the instrument that enables the achievement of two objectives from the tourism perspective. On the one hand, guide and inform visitors for an enhanced tourist experience, and on the other hand, manage and regulate the tourists’ flows and mobility within the urban environment. This research describes and analyses the formal features and the state of the tourism signage system in the municipalities where this signposting must be applied by law. To these municipalities, those ones with over 20.000 inhabitants have joined in their own interest. The research is based on bibliographic and documentary analysis, in-depth interviews to the stakeholders involved as well as fieldwork. The latter has consisted of data collection and direct observation of the signposting applied in the above mentioned municipalities from the years 2013 to 2017.

This will provide knowledge about the evolution of tourism signage for pedestrians during the period analysed. From this point of view, it can be advanced that the signage in local destinations does not always meet the quality standards expected from such a competitive tourism destination as Catalonia.