Anti-austerity movements in the European Union. Analysis of the Influence of anti-austerity movements on political discourse in the European Parliament

Abstract

Aquesta tesi explora la influència dels moviments contra l’austeritat a les institucions europees, a través de l’anàlisi del cas del Parlament Europeu. Es focalitza en les idees de democràcia dels moviments que estaven basades en una concepció deliberativa de democràcia. La recerca es basa en una anàlisi qualitativa i utilitza l’anàlisi de marcs per tal d’observar fins a quin punt les idees dels moviments han tingut un impacte en el Parlament Europeu. D’altra banda, s’han tingut en compte elements contextuals seguint una aproximació d’estructures d’oportunitats polítiques i discursives. La present tesi utilitza els debats sobre l’Estat de la Unió des del 2010 fins al 2017, set debats sobre la crisi grega del deute des del 2010 fins al 2015, i entrevistes personals a eurodiputats. També s’ha utilitzat la recerca prèvia sobre moviments contra l’austeritat i evidència documental dels moviments. Els debats al Parlament Europeu s’han analitzat utilitzant els marcs d’austeritat i democràcia dels moviments. Addicionalment, les entrevistes s’han dut a terme per avaluar la concepció de democràcia dels eurodiputats i la seva opinió sobre els moviments contra l’austeritat i la seva influència. Els resultats indiquen que tot i que els impactes en el Parlament Europeu han sigut limitats, els eurodiputats d’esquerres han replicat algunes idees dels moviments. Per tant, es confirma que els aliats són importants per assegurar impactes amb l’ús dels marcs compartits dels moviments. A més a més, s’ha detectat que la ideologia és decisiva en les conseqüències dels moviments en aquesta institució. Per tant, els resultats confirmen que tal com la recerca prèvia ha demostrat, la Unió Europea també és una àrea adequada per a accions de protesta. Aquesta tesi alhora obre més preguntes sobre les conseqüències de la concepció de democràcia deliberativa practicada pels moviments contra l’austeritat i la seva pressió per eixamplar i aprofundir la democràcia a llarg termini. D’altra banda, una comparació entre els països de la Unió Europea sobre l’impacte dels moviments contra l’austeritat contribuiria a una millor definició de la influència dels moviments a la Unió Europea. Futures investigacions també haurien d’analitzar la influència dels moviments en altres institucions europees i internacionals. Finalment, altres aspectes relacionats amb el canviant context tecnològic global i la seva relació amb les transformacions en la política haurien de ser examinats.

This thesis explores the influence of anti-austerity movements in the European institutions, analysing the case of the European Parliament. It focuses on the ideas of democracy espoused by the movements, based on a deliberative conception of democracy. The research builds on a qualitative analysis approach and uses frame analysis in order to observe to what extent the movements’ ideas have had an impact on the European Parliament. Moreover, contextual elements are also taken into account, using a political and discursive opportunities approach. The thesis draws on the State of the Union debates from 2010 to 2017, seven debates on the Greek debt crisis from 2010 to 2015, and personal interviews with MEPs. Previous research on anti-austerity movements and documentary evidence from the movements have also been used. The debates in the European Parliament have been analysed using the austerity and democracy frames from the movements. In addition, interviews have been conducted to assess MEPs’ conception of democracy and opinions about anti-austerity movements and their influence. The findings show that even though the impacts in the EP have been limited, left-wing MEPs have replicated some ideas from the movements. Therefore, allies are found to be important in securing outcomes with the use of shared frames from the movements. Moreover, ideology has been detected as decisive in the movement’s outcomes in that institution. Hence, the findings confirm that as previous research has shown, the EU is also a suitable arena for protest actions. In turn, the thesis raises more questions about the outcomes of the conception of deliberative democracy practiced by anti-austerity movements and their pressure for widening and deepening democracy in the long term. Eventually, a comparison between EU countries on the impact of the anti-austerity movements would further contribute to better define the influence of the movements in the EU. Future research should also analyze the influence of anti-austerity movements in other European and international institutions. Lastly, other aspects related to the changing global technological context and their relation to transformations in politics should be examined.