Factores de inicio y desistimiento delictivo en delincuentes sexuales encarcelados

Author

Gil Cabrera, Marta

Director

Redondo, Santiago

Date of defense

2020-07-23

Pages

380 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia

Abstract

El fenómeno de la delincuencia sexual tiene un cariz que va más allá de lo meramente legal. Los delitos sexuales suelen suponer un gran impacto social y cultural, además de severas consecuencias sufridas por las víctimas. Y se considera un problema social y comunitario al cual deben hallarse soluciones más allá de los meros castigos penales. Por ello, es imp ortante conocer cómo y por qué los individuos cometen delitos sexuales y qué mecanismos se asocian a que dejen de cometerlos. Actualmente, se considera que para poder explicar el fenómeno de la delincuencia sexual se requiere atender a la combinación de multiplicidad de factores (Ward, 2014; Ward, et al., 2016; Ternes, Magaletta, y Patry, 2018). Los factores desencadenantes de la delincuencia sexual pueden ser las predisposiciones genéticas, las experiencias de desarrollo adversas, estructuras sociales y culturales proclives, disposiciones psicológicas como la falta de empatía, actitudes pro-criminales, preferencias sexuales desviadas, problemas en las habilidades interpersonales y emocionales y factores contextuales como el estrés, la intoxicación etílica o el abuso de drogas, entre otros. El desistimiento delictivo es el proceso por el cual el individuo pasa de cometer delitos y tener una identidad delincuente a ser un ciudadano convencional, que vive de acuerdo con las normas sociales. En dicha transición son claves los factores protectores externos como estar casado, tener apoyos sociales, etc. y los factores protectores internos como la autoestima, la motivación al cambio o el hecho de que el individuo se sienta agente de su propio cambio ( de Vries Robbe, Mann, Maruna, y Thornton, 2014; Farmer, Beech, y Ward, 2012; Farmer, McAlinden, y Maruna, 2015; Harris, 2014, 2015, 2016; Walker, Kazemian, Lussier y Na, 2017). El estudio del inicio del proceso de desistimiento es esencial para entender cómo los individuos dejan atrás su paso por prisión y logran desistir o, por lo contrario, vuelven a delin quir (Healy, 2010; King, 2013; Milner, 2016). Es decir, la primera fase del proceso de desistimiento podría ser un punto de inflexión en sí misma, que propiciaría el desistimiento o mantenimiento delictivo en función de ciertos factores. Por todo ello, esta tesis doctoral quiere conocer en profundidad el fenómeno de la delincuencia sexual y, en particular, explorar los mecanismos que intervienen en los primeros estadios de su proceso de desistimiento delictivo. Para el desarrollo de esta investigación se ha contado con la participación de 125 internos en los centros penitenciarios de Catalunya , de los cuales se ha entrevistado a 84. Y se ha utilizado un procedimiento mixto concurrente , que incluye simultáneamente métodos cualitativos y cuantitativos. Los hallazgos sugieren que los delincuentes sexuales cometen delitos por la confluencia de factores de riesgo personales, sociales, sexuales y oportunidades delictivas. Y los principales desencadenantes del delito sexual son la impulsividad y bajo autocontrol, l a presencia de víctimas desprotegidas, el impulso sexual alto y el consumo de drogas y/o alcohol. Los agresores sexuales de mujeres adultas tienen más factores de riesgo sexual y conductas antisociales y los abusadores de menores presentan más factores de riesgo estáticos como haber crecido en un ambiente familiar negligente y haber sufrido rechazo infantil. Esta investigación ha hallado que los mecanismos asociados a las expectativas de desistimiento delictivo son distintos según el tipo de delito cometido. Para los delincuentes sexuales de mujeres adultas los más relevantes son los mecanismos internos de empatía, voluntad de reparar el daño y determinación a cumplir objetivos. Para los abusadores de menores son la interacción del factor externo tener recursos económicos con los factores internos de planificar metas prosociales y saber pedir ayuda. En las narrativas de cambio de los participantes se han puesto de manifiesto algunos factores especialmente relevantes. Concretamente, tres factores externos: el capital social, la empleabilidad y la sobriedad. Y seis factores internos: el estigma, la consciencia del daño ocasionado, el desarrollo de empatía, la vida enfocada a metas, el nuevo yo y el desarrollo de introspección. Todos ellos jugarían un papel importante en el inicio del proceso de desistimiento. En delincuentes sexuales en general parece ser que los cambios internos que conducen a la transformación cognitiva llegarían antes que los cambios externos.


Sexual violence is a criminal behaviour with high social and cultural impact and severe consequences for the victims. It is considered a social problem that goes beyond the merely legal issues, and to which solutions must be found beyond mere crimininal penalties. Therefore, it is important to know how and why individuals commit sexual crimes and what mechanisms are associated with the desistance from crime. Currently it is considered that sexual offending explanation requires a combination of multiple factors (Ward, 2014; Ward, et al., 2016; Ternes, et al., 2018). Triggers for sexual crimes can be social and cultural structures, genetic predispositions, adverse developmental experiences, psychological dispositions as lack of empathy, pro-criminal attitudes, deviant sexual preferences, lack of interpersonal and emotional skills, and contextual factors such as stress, alcohol or drug abuse, among others. Desistance from crime is a process in which someone goes from a criminal identity and active criminal activity to a conventional life being a citizen that lives according to social rules. There are some key protective factors to succeed in this transition. External factors such as being married, having social supports, etc. and internal factors such as self-esteem, motivation to change, or human agency (de Vries Robbé et al., 2014; Farmer et al., 2012; Farmer, et al., 2015; Harris, 2014, 2015, 2016; Walker, et al., 2017). The early stages of the desistance process are essential to understand how individuals leave behind the time served in prison and manage their lives to desist or to reoffend (Healy, 2010; King, 2013; Milner, 2016). In other words, the beginning of the desistance process could be a turning point itself that would lead to reentry or reoffending depending on the presence of certain protective factors. Therefore, this doctoral thesis aims to understand the sexual offending behaviour in depth and, in particular, to explore which mechanisms play a role in the early stages of sexual offenders’ desistance process. 125 inmates in Catalonia prisons have participated in the research, 84 of which were interviewed individually. A mixed methods research that simultaneously includes qualitative and quantitative methods has been used in this study. The research findings suggest that sex offenders commit crimes due to a confluence of personal, social, and sexual risk factors and the presence of criminal opportunities. The main triggers of sexual crimes are impulsivity, low self-control, high sex drive, drugs or alcohol abuse and the presence of unprotected victims. Sex offenders of adult victims have more sexual risk factors and antisocial behaviors than child molesters, while the last tones show more static risk factors such have grown up in a neglectful family environment and having exp erienced child rejection. This investigation has found that mechanisms associated with desistance from crime are different depending on the type of sexual offender. The most relevant protective factors for sex offenders of adult victims are empathy, willingness to repair damage and the determination to achieve goals. For child molesters, the most important protective factors are the interaction between having economical resorces (an external protective factor) and planning prosocial goals and having interpersonal skills as know how to ask for help (internal protective factors). Participant narratives of change revealed some key factors. Specifically three external protective factors: social capital, employability and sobriety. And six internal factors: stigm a, awareness of harm caused, empathy, goal-focused life, “new me”, and development of introspection. All of them would play an important role at the early stages of the desistance process. The results suggest that sex offenders internal changes that lead to cognitive transformation would come before the external changes.

Keywords

Violència contra les dones; Violencia contra las mujeres; Violence against women; Rehabilitació de delinqüents; Rehabilitación de delincuentes; Rehabilitation of criminals; Etiologia; Etiología; Etiology

Subjects

616.89 - Psychiatry. Pathological psychiatry. Psychopathology

Knowledge Area

Ciències de la Salut

Note

Programa de Doctorat: Cervell, Cognició i Conducta

Documents

MGC_TESIS.pdf

3.153Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)