Payments for ecosystem services in Colombia: discourses, design and motivation crowding

Author

Moros Cañón, Lina

Director

Corbera, Esteve

Vélez Lesmes, María Alejandra

Date of defense

2019-10-03

ISBN

9788449094057

Pages

266 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals

Abstract

Els pagaments dels serveis ecosistèmics (PSE) han estat promoguts des de la dècada dels noranta per institucions globals, ONGs de conservació i governs nacionals i regionals per incentivar els propietaris a mantenir la biodiversitat i la cobertura forestal, així com per restaurar o millorar la prestació de serveis ecosistèmics. PES ha penetrat a l’agenda de polítiques globals mediambientals perquè promet un enfocament de conservació directa que aborda simultàniament la protecció del medi ambient i la reducció de la pobresa. Amèrica Llatina predomina l’implementació del PES, amb els programes nacionals de Costa Rica (1998) i Mexico (2003) sent dos dels sistemes més grans del món, seguits del programa de conversió de terres inclinades de la Xina. Malgrat la creixent popularitat del PES, segueix sent un concepte controvertit i dinàmic que planteja moltes preocupacions, incloent-hi la monetització de les funcions dels ecosistemes, els compromisos entre l’eficàcia ambiental i les consideracions d’equitat i els possibles riscos d’amuntegament de la motivació. disminuir les motivacions proambientals. Mitjançant un enfocament multidisciplinari i de mètodes mixts, aquesta tesi contribueix a aquests debats investigant com s’ha conceptualitzat i implementat el PES a Colòmbia, un dels que es troben més tard a l’agenda del PSE, que es distingeix globalment tant pel seu alt nivell de biodiversitat com per la seva taxes de deforestació. Aquesta tesi fa dues contribucions principals a la literatura del PSE: en primer lloc, teòricament es mostra la importància d’identificar els punts de convergència entre els discursos del PSE per facilitar l’implementació del SPO segons les necessitats i realitats locals. També destaca el paper important de les motivacions en l’eficàcia de les polítiques de conservació que tenen com a objectiu canvis de comportament. En segon lloc, metodològicament, avança la metodologia Q desenvolupant un protocol sistemàtic i replicable per capturar, definir i prioritzar les declaracions PES de les xarxes socials. També proposa que les motivacions i els comportaments s’analitzin per separat i no s’assumeixin com a intercanviables.


Los Pagos por Servicios Ambientales (PSA) han sido promovidos desde la década de 1990 por instituciones globales, ONG conservacionistas y gobiernos nacionales y regionales para incentivar a los propietarios de tierras a conservar la biodiversidad y las coberturas forestales, así como a restaurar o mejorar la provisión de servicios ecosistémicos. Los PSA han permeado la agenda de la política ambiental global porque prometen un enfoque de conservación directo que aborda simultáneamente la protección del medio ambiente y la reducción de la pobreza. América Latina domina la implementación de PSA, y los programas nacionales de Costa Rica (1998) y México (2003) son dos de los esquemas más grandes del mundo, seguidos por el programa de Sloping Land Conversion de China. A pesar de la creciente popularidad de los PSA, éste sigue siendo un concepto controvertido y dinámico que plantea muchas inquietudes, incluida la monetización de las funciones de los ecosistemas, las posibles tensiones entre la efectividad ambiental y las consideraciones de equidad, y los riesgos potenciales de que los PSA disminuyan las motivaciones pro-ambientales de quienes participan en los esquemas. Utilizando un enfoque multidisciplinario y de métodos mixtos, esta disertación contribuye a estos debates al investigar cómo se ha conceptualizado e implementado el PSA en Colombia, un país que acaba de entrar en la agenda de PSA mundial y que se destaca globalmente por su alto nivel de biodiversidad y tasas de deforestación. Esta tesis hace dos contribuciones principales a la literatura de PSA: en primer lugar, teóricamente muestra la importancia de identificar puntos de convergencia en los discursos de PSA para facilitar la implementación de PSA de acuerdo con las necesidades y realidades locales. También destaca el importante papel de las motivaciones pro-ambientales en la efectividad de las políticas de conservación dirigidas a buscar cambios de comportamiento. En segundo lugar, metodológicamente, avanza la metodología Q mediante el desarrollo de un protocolo sistemático y replicable para capturar, definir y priorizar los objetivos de los PSA mencionados en las redes sociales. También propone que las motivaciones y los comportamientos se deben analizar por separado y no deben ser asumidos como intercambiables.


Payments for ecosystem services (PES) have been promoted since the 1990s by global institutions, conservation NGOs, and both national and regional governments to incentivise landowners to maintain biodiversity and forest cover, as well as to restore or enhance the provision of ecosystem services. PES has permeated the environmental global policy agenda because it promises a direct conservation approach that simultaneously tackles environmental protection and poverty reduction. Latin America dominates PES implementation, with the Costa Rican (1998) and Mexican (2003) national programmes being two of the largest schemes in the world, followed by China’s Sloping Land Conversion programme. Despite the growing popularity of PES, it remains a contested and dynamic concept that raises many concerns including the monetisation of ecosystem functions, trade-offs between environmental effectiveness and equity considerations, and potential risks of motivation crowding, meaning that PES can, over time, diminish pro-environmental motivations. Using a multi-disciplinary and mixed methods approach, this dissertation contributes to these debates by investigating how PES has been conceptualised and implemented in Colombia, a late-comer in the PES agenda which stands-out globally for both its high level of biodiversity and its rates of deforestation. This thesis makes two main contributions to PES literature: first, theoretically it shows the importance of identifying points of convergence across PES discourses to facilitate PES implementation according to local needs and realities. It also highlights the important role of motivations in the effectiveness of conservation policies aiming at behavioural changes. Second, methodologically, it advances Q-methodology by developing a systematic and replicable protocol to capture, define and prioritise PES statements from social media. It also proposes that motivations and behaviours should be analysed separately and not assumed as interchangeable.

Keywords

Pagaments serveis ambientals; Pagos por servicios ambientales; Payments for ecosystem services; Colombia; Incentius a la conservació; Incentivos a la conservación; Incentives for conservation

Subjects

502 - The environment and its protection

Knowledge Area

Ciències Experimentals

Documents

lmc1de1.pdf

7.903Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)