Cuatro ensayos sobre la mortalidad por causas externas en Colombia

Author

Martínez Cabezas, Sandra Patricia

Director

Recaño Valverde, Joaquín

Spijker, Jeroen

Date of defense

2020-05-19

ISBN

9788449094088

Pages

331 p.



Department/Institute

Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia

Abstract

L’estudi de la mortalitat és fonamental per conèixer l’estat de salut d’una població, raó per la qual cal reconèixer les principals causes, distribució espacial, edat en què tenen lloc les defuncions, així com altres variables relacionades amb la seva intensitat, per facilitar la presa de decisions d’acord amb les necessitats de cada regió ja sigui en aspectes sanitaris o d’una altra índole. L’aportació concret d’aquesta tesi se centra en la mortalitat per causes externes que part de l’anàlisi de la mortalitat per grans causes entre 1998-2014, com a punt de partida d’aquesta investigació. Aquest primer acostament va permetre evidenciar que els principals canvis en els nivells i tendències de la mortalitat es trobaven entre les causes externes, de manera que, inicialment es presenta l’anàlisi per grans causes per al període 1998-2014 i posteriorment, la mortalitat per sinistres vials , homicidis i suïcidis per una sèrie de 20 anys (1998-2017), des d’una perspectiva demogràfica i geogràfica, de manera que es tindrà a la disposició un panorama sobre l’evolució recent d’aquestes causes específiques de mort, com input per a la seva prevenció. Aquesta tesi pretén evidenciar els canvis recents en la mortalitat a Colòmbia i identificar l’existència d’autocorrelació espacial, per després aprofundir sobre les causes externes. Comprèn l’anàlisi comparativa de les taxes estandarditzades de mortalitat per edat i sexe durant el període 1998-2017 per: sinistres vials, homicidis i suïcidi a escala nacional, departamental i municipal. Es van ajustar les defuncions aplicant les taxes de mortalitat de les taules de vida publicades pel DANE. Un cop ajustat el subregistre, es van calcular les taxes de mortalitat per a cadascuna de les grans causes de mortalitat, segons la llista 667 de l’Organització Panamericana de la Salut, des de l’any 1998 fins a l’any 2014. Pel que fa a l’anàlisi específica de la mortalitat per causes externes (sinistres vials, homicidi i suïcidi), no es va realitzar l’ajust per subregistre perquè es considera que els registres són de bona qualitat. Es va realitzar estandardització de les taxes de mortalitat específiques a través de mètode directe utilitzant com a població tipus la població de Colòmbia d’acord amb la informació de l’Cens de 2005. Per analitzar les taxes estandarditzades de mortalitat de set grans grups en els dos sexes, es van utilitzar el global Moran i Local Moran (LISA). El Global Morán va disminuir amb el temps per a totes les categories de causes de mort, excepte les malalties de sistema circulatori masculí i la mortalitat perinatal, va ser més gran en les causes externes, especialment entre els homes, amb punts crítics que es mouen des de l’àrea andina central fins Orinoquia i la regió amazònica. Entre la majoria de les causes, l’ètnia, la pobresa, la despesa en educació, el nivell d’envelliment demogràfic i la mida dels municipis van ser les variables contextuals més freqüents que poden explicar les diferències territorials. La mortalitat per causes externes penalitza fortament als homes i amb més intensitat en la mortalitat per homicidis. Els patrons per edat permeten identificar que la població de major risc es troba entre els 15-39 anys i que cadascuna d’aquestes causes de mort guarda patrons geogràfics particulars: urbana en els sinistres vials, rural a homicidis i la convergència del que rural / urbà en els suïcidis. A escala departamental i municipal s’aprecia l’heterogeneïtat en l’avanç en la transició epidemiològica a través dels canvis observats en l’anàlisi de grans causes, el qual develó que la major dependència espacial es trobava en la mortalitat per causa externa.


El estudio de la mortalidad es fundamental para conocer el estado de salud de una población, razón por la cual es necesario reconocer las principales causas, distribución espacial, edad en la que ocurren las defunciones, así como otras variables relacionadas con su intensidad, para facilitar la toma de decisiones acordes con las necesidades de cada región ya sea en aspectos sanitarios o de otra índole. El aporte concreto de esta tesis se centra en la mortalidad por causas externas que parte del análisis de la mortalidad por grandes causas entre 1998-2014, como punto de partida de esta investigación. Este primer acercamiento permitió evidenciar que los principales cambios en los niveles y tendencias de la mortalidad se encontraban entre las causas externas, de modo que, inicialmente se presenta el análisis por grandes causas para el periodo 1998-2014 y posteriormente, la mortalidad por siniestros viales, homicidios y suicidios para una serie de 20 años (1998-2017), desde una perspectiva demográfica y geográfica, de modo que se tendrá a disposición un panorama sobre la evolución reciente de estas causas específicas de muerte, como insumo para su prevención. Esta tesis pretende evidenciar los cambios recientes en la mortalidad en Colombia e identificar la existencia de autocorrelación espacial, para luego profundizar sobre las causas externas. Comprende el análisis comparativo de las tasas estandarizadas de mortalidad por edad y sexo durante el periodo 1998-2017 para: siniestros viales, homicidios y suicidio a escala nacional, departamental y municipal. se ajustaron las defunciones aplicando las tasas de mortalidad de las tablas de vida publicadas por el DANE. Una vez ajustado el subregistro, se calcularon las tasas de mortalidad para cada una de las grandes causas de mortalidad, según la lista 667 de la Organización Panamericana de la Salud, desde el año 1998 hasta el año 2014. En cuanto al análisis específico de la mortalidad por causas externas (siniestros viales, homicidio y suicidio), no se realizó el ajuste por subregistro porque se considera que los registros son de buena calidad. Se realizó estandarización de las tasas de mortalidad específicas a través del método directo utilizando como población tipo la población de Colombia de acuerdo con la información del Censo de 2005. Para analizar las tasas estandarizadas de mortalidad de siete grandes grupos en ambos sexos, se utilizaron el Global Moran y Local Moran (LISA). El Global Morán disminuyó con el tiempo para todas las categorías de causas de muerte, excepto las enfermedades del sistema circulatorio masculino y la mortalidad perinatal, fue mayor en las causas externas, especialmente entre los hombres, con puntos críticos que se mueven desde el área andina central hasta Orinoquia y la región amazónica. Entre la mayoría de las causas, la etnia, la pobreza, el gasto en educación, el nivel de envejecimiento demográfico y el tamaño de los municipios fueron las variables contextuales más frecuentes que pueden explicar las diferencias territoriales. La mortalidad por causas externas penaliza fuertemente a los hombres y con mayor intensidad en la mortalidad por homicidios. Los patrones por edad permiten identificar que la población de mayor riesgo se encuentra entre los 15-39 años y que cada una de estas causas de muerte guarda patrones geográficos particulares: urbana en los siniestros viales, rural en homicidios y la convergencia de lo rural /urbano en los suicidios. A escala departamental y municipal se aprecia la heterogeneidad en el avance en la transición epidemiológica a través de los cambios observados en el análisis de grandes causas, el cual develó que la mayor dependencia espacial se hallaba en la mortalidad por causa externa.


The study of mortality is essential to know the health status of a population, which is necessary to recognize the main causes, spatial distribution, age at which deaths occur, as well as other variables related to their intensity, to facilitate decision making in accordance with the needs of each region, whether in health or other aspects. The concrete contribution of this thesis focuses on mortality from external causes that starts from the analysis of mortality from large causes between 1998-2014, as a starting point for this research. This first approach allowed us to show that the main changes in the levels and trends of mortality were among the external causes, so that, initially, the analysis by large causes for the period 1998-2014 is presented and subsequently, the mortality due to road accidents , homicides and suicides for a series of 20 years (1998-2017), from a demographic and geographical perspective, so that an overview of the recent evolution of these specific causes of death will be available, as an input for prevention. This thesis aims to highlight recent changes in mortality in Colombia and identify the existence of spatial autocorrelation, and then deepen the external causes. It includes the comparative analysis of standardized mortality rates by age and sex during the period 1998-2017 for: road accidents, homicides and suicide at national, departmental and municipal levels. Deaths were adjusted by applying the mortality rates of the life tables published by the DANE. Once the under-registration was adjusted, the mortality rates for each of the major causes of mortality were calculated, according to the 667 list of the Pan American Health Organization, from 1998 to 2014. Regarding the specific analysis of mortality due to external causes (road accidents, homicide and suicide), the sub-registration adjustment was not performed because the records are considered to be of good quality. Standardization of the specific mortality rates was carried out through the direct method using the population of Colombia as type population according to the information of the 2005 Census. To analyze the standardized mortality rates of seven large groups in both sexes, the Global Moran and Local Moran (LISA). Global Morán decreased over time for all categories of causes of death, except for diseases of the male circulatory system and perinatal mortality, was higher in external causes, especially among men, with critical points moving from the Andean area Central to Orinoquia and the Amazon region. Among most of the causes, ethnicity, poverty, spending on education, the level of demographic aging and the size of the municipalities were the most frequent contextual variables that can explain territorial differences. Mortality from external causes strongly penalizes men and with greater intensity in homicide mortality. Age patterns allow identifying that the population at greatest risk is between 15-39 years old and that each of these causes of death has particular geographical patterns: urban road accidents, rural homicides and the convergence of rural / Urban in suicides. At the departmental and municipal level, heterogeneity in the progress in the epidemiological transition can be seen through the changes observed in the analysis of large causes, which revealed that the greatest spatial dependence was found in mortality due to external causes.

Keywords

Mortalitat; Mortalidad; Mortality; Causes externes; Causas externas; External causes; Colòmbia; Colombia

Subjects

31 - Demography. Sociology. Statistics

Knowledge Area

Ciències Socials

Documents

spmc1de1.pdf

46.07Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/

This item appears in the following Collection(s)